UNIVERSITATS, ESTRATÈGIA DE FUTUR

Catalunya formarà matemàtics d'elit

Investigadors de la UB, la UAB, la UPC i el Centre de Recerca Matemàtica creen la Barcelona Graduate School of Mathematics

"La recerca en matemàtiques a Catalunya és molt potent i reconeguda internacionalment. Tenim molt a ensenyar i creiem que fent-ho de manera coordinada i unificada tothom hi sortirà guanyant", explica el director del Centre de Recerca Matemàtica (CRM) i catedràtic de la UAB, Joaquim Bruna. És amb aquesta intenció que la Facultat de Matemàtiques de la UB, el departament de matemàtiques de la UAB, la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la UPC i el mateix CRM s'han unit per crear la Barcelona Graduate School of Mathematics (BGSMath).

Constituïda tot just aquest gener, la BGSMath iniciarà la seva activitat acadèmica aquest mateix setembre, oferint cursos bianuals de doctorat a estudiants graduats en matemàtiques de Catalunya i d'arreu del món. Seran cursos interuniversitaris, és a dir, que s'impartiran a les tres universitats que hi participen, fomentant la mobilitat dels estudiants, bona part dels quals s'espera que siguin d'altres països. I és que un dels objectius principals dels centres a l'hora d'unir els seus recursos és el de captar estudiants estrangers. En els últims anys, de fet, ha augmentat de manera significativa el nombre d'estudiants graduats que vénen de fora per cursar màsters i programes doctorals en aquestes tres universitats.

Buscant recursos

La BGSMath està ara "intentant obtenir recursos per poder tenir una oferta pròpia de beques postdoctorals", un objectiu per al qual també confien fer més força amb l'acció coordinada de les tres universitats i un centre de recerca, apunta Bruna, que admet, però, "el mal moment". "La idea és racionalitzar millor l'oferta, d'una manera coordinada, sumar esforços i sobretot guanyar visibilitat internacional", assenyala Bruna, i no amaga que el "model" a seguir és el de la Barcelona Graduate School of Economics (BGSE), a través de la qual la UAB, la UPF, el CSIC i el Centre de Recerca Internacional en Economia (CREI) ofereixen màsters i doctorats d'excel·lència en economia.

Després d'arrencar el pròxim curs 2013-2014 amb els programes de doctorat, la BGSMath vol avançar a una segona etapa, en què oferirà màsters interuniversitaris, que pretenen ser de referència internacional. Pel secretari d'Universitats i Recerca de la Generalitat, Antoni Castellà, la creació de la BGSMath ha aconseguit "unir tota la massa crítica" que té Catalunya en matemàtiques en favor de dos objectius, "fer una oferta interuniversitària d'excel·lència, que uneix el millor de cada universitat, i alhora avançar en la línia de la internacionalització".

Estratègia de govern

I és que aquesta iniciativa, sorgida dels mateixos grups de recerca matemàtica de les universitats, està totalment en sintonia amb l'estratègia que vol impulsar el govern de la Generalitat de col·laboració interuniversitària i internacionalització. De fet, el mateix Castellà admet la seva intenció de traslladar el model BGSE "també a altres àmbits de coneixement i recerca" en el futur.

Les titulacions interuniversitàries, no només en màsters i doctorats, sinó també en graus, són una de les vies que planteja Castellà per racionalitzar el mapa de titulacions català. L'objectiu és avançar cap a una oferta coordinada entre totes les universitats públiques, que passa no només per fer titulacions conjuntes en els àmbits en què es poden sumar esforços cap a l'excel·lència, sinó també per establir les estratègies docents i de recerca de cada centre de manera consensuada.

"Es tracta de veure en quines àrees vol ser excel·lent cada centre i concentrar-hi els recursos de docència i recerca", explica Castellà. La resta d'universitats que no vulguin apostar per una àrea, remarca Castellà, "no la deixarien de fer totalment sinó que oferirien només la primera etapa de docència". És a dir, que la majoria d'universitats oferirien només el grau en aquella matèria -per complir amb la seva missió docent de proximitat-, però els alumnes que volguessin especialitzar-se a través de màster, doctorat i recerca haurien d'anar a fer-ho a la universitat de referència d'aquella àrea. "No vol dir que cada universitat hagi d'escollir només una àrea de coneixement; en pot tenir més d'una en què pugui ser referent", però cal que aquestes estratègies es coordinin en el si del sistema universitari per crear un mapa de titulacions racionalitzat, diu Castellà.

És una estratègia a llarg termini que tot just comença a debatre's ara entre els centres. Hi ha àrees que ja són estratègiques per a alguns, com la química a la URV, l'agroalimentària a la UdL, l'aigua i el turisme a la UdG, la nanotecnologia a la UAB i les enginyeries a la UPC, però cal buscar consensos per poder avançar cap a una especialització més gran.

Més continguts de

El + vist

El + comentat