EL FUTUR DE L’ECONOMIA

Consumidors més exigents i col·laboratius

Malgrat que els últims indicadors apunten cap a la recuperació del consum, la crisi econòmica ha transformat els hàbits dels usuaris i res no tornarà a ser igual

Col·laboració entre particulars

En els cinc últims anys, els catalans han perdut un 9% del seu poder adquisitiu. De fet, segons Adecco i Barceló & Asociados, des del 2010 els catalans han perdut 2.048 euros en poder de compra. Amb aquest forat a les butxaques, els consumidors han buscat alternatives que s’han vist potenciades gràcies a l’espectacular penetració dels smartphones i les aplis. La necessitat d’empescar-se maneres de continuar consumint béns i serveis amb menys diners i les oportunitats de connectar individus gràcies a les aplicacions han catapultat l’ economia col·laborativa.

La revolució del consumidor

Aplicacions com Uber, Airbnb o Wallapop comparteixen una característica bàsica: connecten particulars que tenen un excedent de béns amb altres usuaris que els necessiten. Però l’ economia col·laborativa no és només això. Hi ha iniciatives com Guifi.net, una xarxa col·laborativa de telecomunicacions impulsada des de Vic i constituïda pels mateixos usuaris, que després es beneficien de la connexió a internet. O Sharing Academy, una plataforma que connecta professors particulars certificats per la plataforma amb estudiants que busquen reforç d’alguna assignatura. És qüestió d’aprofitar les possibilitats de col·laboració per treure rendiment als recursos infrautilitzats i estalviar-se els diners que suposen els intermediaris.

Rebaixes permanents

L’increment de sensibilitat cap al preu es va notar primer amb un creixement espectacular de la marca blanca, que s’ha frenat en els últims anys. Però l’auge del comerç electrònic i la mateixa caiguda del consum han forçat els comerciants a buscar maneres constants de ser més competitius. A més, la liberalització de la llei comercial ha desdibuixat el calendari tradicional de rebaixes, cosa que ha acostumat els usuaris a consumir productes habitualment a preus més baixos dels que podien trobar fins fa uns cinc anys.

Tot i això, experts i associacions de comerciants reconeixen que també ha crescut la consciència pels productes de qualitat i proximitat. La crisi ha fet tornar el consumidor més selectiu, ara fa compres més petites i més sovint, per això ja no va tant a les grans superfícies, sinó que torna als mercats i les botigues de proximitat. Això explica el creixement de cadenes com Casa Ametller o Casa Tió i la resurrecció dels mercats locals.

L’auge de la segona mà

Lligat a la pèrdua de poder adquisitiu, no és només que el vintage s’hagi posat de moda, sinó que la mateixa necessitat de buscar fonts alternatives d’ingressos ha provocat que el consumidor prefereixi intentar vendre’s el que abans hauria llençat. Gràcies a internet s’ha viscut un auge de la venda i revenda de productes de tota mena, però, a més, a ciutats grans i petites proliferen els mercats de segona mà, s’han revaloritzat els productes vells i, amb això, han aparegut noves oportunitats de negoci. Un bon exemple és el de la llibreria de segona Re-Read, que va començar amb una petita botiga de llibres comprats per 20 cèntims a particulars i venuts per tres euros. Ara ja en tenen més de 15 a tot l’Estat.

Fins i tot grans distribuïdors, com és el cas de Decathlon, han posat en valor els productes de segona mà amb la fira Trocathlon, que dóna un espai als usuaris perquè venguin i comprin productes esportius de segona mà.

Menys propietat i més lloguer

Tenint en compte l’impacte en la memòria col·lectiva dels casos d’hipoteques porqueria i el posterior drama dels desnonaments, el mercat immobiliari és un dels que més ha notat l’ apogeu del lloguer. En el cas de Barcelona, per exemple, un augment notable de la demanda en els últims anys va provocar que els preus del lloguer es disparessin l’any passat. Fins i tot han agafat força nous models híbrids entre la propietat i el lloguer, importats de països nòrdics, en què associacions i cooperatives permeten que els particulars tinguin el dret d’ús d’una llar o en comprin només una part.

I no només passa amb l’habitatge. El segment de l ’automòbil i del transport en general ha vist com els nous usuaris prefereixen optar per llogar un cotxe per marxar de cap de setmana o una moto per desplaçar-se un dia puntual per la ciutat que comprar un cotxe nou. Tot i que el fenomen també va lligat a l’economia col·laborativa, marques com General Motors han invertit en start-ups de car sharing com Lyft, el gran competidor d’Uber, i BMW ha creat el seu propi servei de cotxe compartit, Drive Now.

Hi ha tota mena d’actius que els usuaris ja opten per llogar en lloc de comprar. Les plataformes han permès posar en lloguer tota mena de coses, des de la terrassa de casa fins a vaixells o furgonetes.

Més continguts de

El + vist

El + comentat