6 MESOS DEL REFERÈNDUM

Dosrius, mig any després de l'1-O

El passat 1 d’octubre una comitiva de la Guàrdia Civil va desplaçar-se fins a Canyamars i Dosrius (Maresme) per confiscar les urnes. Com en la majoria d’actuacions arreu del país, l’operatiu va ser violent i va acabar amb ferits.

Dosrius / DANI RÍOS

El passat 1 d’octubre una comitiva de la Guàrdia Civil va desplaçar-se fins a Canyamars i Dosrius (Maresme) per confiscar les urnes del referèndum. Com en la majoria d’actuacions arreu del territori català, l’operatiu va ser violent i va acabar amb ferits.

Els veïns de Dosrius no entenen quina lògica política va dur la Guàrdia Civil a actuar en un municipi tan petit i tan allunyat del focus polític.

L’impacte físic va quedar reflectit en la denúncia interposada conjuntament pels 25 veïns ferits. Alguns van necessitar també ajuda psicològica. L’impacte emocional ha sigut el que ha permès dur a terme iniciatives com la creació d’una associació d’afectats. En l’àmbit polític, les eleccions del 21- D van reforçar les opcions independentistes.

Diuen que no podran oblidar els fets d’aquell dia, pels quals encara no han obtingut ni disculpes ni respostes. Tot i el regust amarg, molts dels veïns coincideixen a destacar el sentiment d’unió i la consciència col·lectiva de poble que ha sorgit de la brutalitat de l’1-O.

Jorge López 45 anys. Taxista

No va participar en el referèndum perquè hi estava en contra. “S’hauria d’haver evitat la violència policial, però s’havia d’acatar el mandat judicial i impedir la votació”, afirma, i destaca la “valentia” del govern espanyol per aplicar el 155. “A la meva terrassa hi tinc una bandera espanyola, les veïnes del costat la independentista i ens portem estupendament bé”, apunta per destacar que la convivència, tot i ser un municipi petit, no s’ha vist afectada. “Respecto els independentistes de tota la vida, però no entenc els que s’hi han tornat arran de la crisi”.

Núria López 26 anys. Politòloga

Va dormir en una escola de Manlleu, on viu, però en assabentar-se de la presència policial al poble on va néixer, s’hi va desplaçar per defensar-ne l’escola. Va patir la càrrega. “Vaig estar tres setmanes sense poder dormir, em despertava de sobte, somniava que m’acorralaven, que em venien a pegar”. Es defineix com a independentista, però no estaria d’acord amb una DUI per la falta de validesa del resultat de la votació. “Tot i que el que ens jugàvem era poder expressar la nostra opinió, era més una qüestió de democràcia i no d’independència”.

Ferran Soler 33 anys. Bomber

Aquell dia va ser al pati de l’escola defensant l’urna. Va acabar amb un trau a la cara que va requerir punts de sutura. “Em va quedar gravada la imatge dels primers guàrdies civils, el somriure que duien a la cara, tot i que també n’hi havia d’altres que no els agradava el que estaven fent. El que picava al meu pare li pegava fluix”, recorda. Tot i això, fa una valoració positiva de les conseqüències polítiques: “El govern espanyol i la Guàrdia Civil ens han ajudat amb el que han fet, han creat més independentistes”.

Marc Bosch 44 anys. Alcalde de Dosrius (ERC)

Amb la intenció d’evitar que es repetissin les escenes d’altres col·legis, va rebre els agents quan entraven pel pati de l’escola amb les mans alçades. Es va identificar com a alcalde i va tractar d’establir-hi un diàleg. “No van voler parlar, em van passar pel damunt i va començar la càrrega”, explica. Va necessitar assistència mèdica. Al cap d’una setmana d’haver presentat una denúncia contra la Guàrdia Civil, va rebre una citació judicial per resistència i desobediència greu. “Sé que no els vaig fer cap mal, però en aquests moments sento certa desconfiança per la justícia”.

Virgínia Martínez 62 anys. Professora jubilada.

Quan va saber que la Guàrdia Civil entrava a l’escola va voler accedir-hi, perquè el seu marit i el seu fill eren a dins. En el seu intent va topar amb uns agents que l’hi van impedir. La van retenir deixant-la de bocaterrossa, la van insultar i no li van donar cap explicació. Ha necessitat dos mesos d’ajuda psicològica. “Estic convençuda que la seva intenció no era pegar-me, sinó aterrir-me, i ho van aconseguir”. És una de les fundadores de l’Associació d’Afectats 1-O, una entitat que se centra, principalment, a exigir justícia per l’actuació policial.

Pilar Travessa 62 anys. Veïna de Dosrius.

És la mare de l’únic detingut que hi va haver. El seu fill es va acostar fins on el dispositiu de la Guàrdia Civil s’esperava per actuar. En voler fotografiar el destacament, va ser reduït -amb desproporció, segons va denunciar- i detingut. El tracte posterior no va millorar: un dit trencat, insults i l’himne d’Espanya a tot drap durant el seu trasllat a dependències policials. La Pilar continua amb teràpia psicològica. “Mai hauria pensat que això podia passar al meu país. El que no puc suportar és que s’oblidin les patacades d’aquell dia”.