Grècia: Ofensiva contra la solidaritat a les platges
El treball de les ONG sobre el terreny és cada dia més difícil per la pressió europea
Lesbos (Grècia)Per la petita illa grega de Lesbos han passat aquest últim any més d’un milió i mig de refugiats en el seu camí cap a l’Europa central i les seves costes han esdevingut, al mateix temps, un dels centres de voluntariat internacional més importants d’Europa. Davant d’una crisi humanitària ignorada per la Unió Europea i les organitzacions internacionals, milers de voluntaris de tot el món van arribar pel seu compte a les costes de poblacions com Skála Sikaminéas per donar un cop de mà amb menjar, roba i un somriure. Ara, aquest voluntariat, format per bastants catalans, ha vist limitada la seva feina gradualment per culpa d’una suposada normativa europea.
“L’altre dia vam tenir una inspecció sanitària i ens van comunicar que ja no podem cuinar al camp. Només podem donar fruita als refugiats, i l’aigua ha de ser embotellada”, diu David Zorrakino, un dels molts voluntaris catalans que van arribar l’octubre passat i que explica com la feina dels voluntaris independents ha sigut clau a causa de la falta d’ajuda humanitària que hi havia a Skála.
Actualment, en aquest petita població de pescadors, el punt més calent d’arribada d’embarcacions de refugiats a Lesbos des d’Esmirna (Turquia), els únics camps a peu de platja són voluntaris, d’organitzacions com Platanos, integrada pel col·lectiu grec Acció Antifeixista, i Lighthouse, muntada per diversos activistes d’arreu del món.
Aquests voluntaris, però, han vist com la seva feina s’està restringint dia rere dia per culpa de les inspeccions, els registres i la burocràcia de les autoritats gregues. Un dels casos més flagrants és el d’una clínica del camp de refugiats de l’organització Better Days For Moria, que les autoritats ja han clausurat quatre cops i als responsables del qual han prohibit que ofereixin consultes mèdiques als refugiats.
A més, els voluntaris poden ser acusats de tràfic de persones i arrestats si se’ls acut de traslladar immigrants amb cotxe fins als camps oficials situats a l’interior de l’illa. La presència policial ha augmentat a les costes de Lesbos, i si fins fa poc no hi havia cap agent, ara s’hi passegen fins i tot amb helicòpter.
Però en el “paradís de l’humanitarisme”, com l’anomenen alguns dels cooperants independents, també s’han viscut situacions caòtiques, amb algunes separacions familiars inesperades quan els nens saltaven de les barques i la mare els perdia de vista. “Hi ha bona voluntat però mals voluntaris”, explica Zorrakino, que ha vist com de la falta d’ajut s’ha passat a la situació contrària: ara hi ha més voluntaris que refugiats.
“Els voluntaris han substituït l’administració en l’arribada dels refugiats, però ha vingut molta gent i això ha sigut un descontrol”, explica Òscar Camps, director de Proactiva Open Arms, una organització no governamental formada per socorristes de Badalona que van ser els primers a arribar a les costes de Lesbos per rescatar refugiats que naufragaven. “Ara hi ha molta gent que ve perquè hi ha la premsa i pel glamur, però qui va a les illes de Samos i Farmakonisi? Allà moren de vint en vint”, afegeix Camps.
Més control en aigües gregues
La vigilància de les autoritats gregues s’està centrant en les organitzacions registrades i que tenen una certa experiència com Lighthouse, però moltes d’aquestes organitzacions se senten assetjades en el seu dia a dia en nom de les regulacions europees, mentre que els organismes de cooperació de la UE no tenen encara ni un peu a la platja.
Aquesta situació d’homologació del voluntariat està acompanyada de més control de les aigües territorials gregues, on la guàrdia costanera ha començat a interceptar amb més freqüència barques de refugiats i les ha remolcat cap als ports de Metimna o Mitilene. Així, el flux d’embarcacions en punts calents com Skála Sikaminéas s’ha reduït dràsticament en pocs dies.
Per la seva banda, Frontex -l’organisme europeu que coordina la cooperació entre els estats membres en l’àmbit de la gestió de les fronteres exteriors- també s’ha posat les piles i cada cop és més difícil veure embarcacions precàries arribant a les platges de pedres de Lesbos, una imatge que sembla que es vol fer desaparèixer, malgrat que la crisi de refugiats continua oberta.
