8-M: DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

Iria Marañón: “Foradar les orelles a una nena ja li està dient quin lloc ocupa al món”

Autora del llibre ‘Educar en el feminismo’ i del blog feminista ‘Comecuentos Makers’

La coeducació no és fàcil. Ho sap Iria Marañón, que té dues filles, a les quals educa en el feminisme. Però els jocs i els referents culturals que reben cada dia nens i nenes, els entrenen a comportar-se, expressar-se i relacionar-se d’una determinada manera. Ho explica Marañón en el seu llibre Educar en el feminismo (Plataforma).

Eduquem diferent nens i nenes?

És difícil trobar pares que no creguin que eduquen en la igualtat. Però, sense ser-ne conscients, estem llançant missatges als nostres nens i nenes que els diuen com ha de ser un nen i una nena des que neix. Foradar les orelles a una nena ja li està dient quin lloc ocupa al món i li està dient com ha de ser una nena juntament amb tot el que vindrà després: vestir-la de rosa o donar-li nines per jugar. A les nenes se’ls diu: “Porta’t bé”, “Estigues quieta”, “Això no es fa”, “Estigues callada”. Senten aquests missatges des de petites. Hi ha un estudi que diu que a partir dels sis anys les nenes se senten menys intel·ligents que els nens. El joc és la seva manera de practicar el seu rol en el món i juguen a practicar el que seran el dia de demà.

Quins són els altres referents que rep un infant?

Les sèries de televisió estan enviant missatges que les nenes han de ser princeses, complaents i cuidadores. Les sèries per a nens i nenes estan molt diferenciades. I el mateix amb els contes infantils: princeses submises que esperen l’arribada d’un home que les salvi i renuncien a tot per amor. I el mateix amb les pel·lícules de Disney: o són princeses o són bruixes malvades. Amb l’excepció de Vaiana, Mérida o Elsa, que són dels últims personatges de dones realment empoderades i feministes.

I també els nens aprenen a través d’aquests referents.

Sí, ells també aprenen quina posició ocupen les nenes al món. I la publicitat de joguines també els envia el missatge que tenen habilitats diferents: els nens poden explorar, ser aventurers, jugar amb superherois i canviar el món. I les seves joguines estan destinades a sortir fora de casa -cotxes, avions, vaixells pirata, superherois- i això fomenta la seva independència. Les joguines els estan preparant i entrenant per ser futurs homes i dones. Espases i pistoles fomenten l’agressivitat. Els esports de nens tenen més importància que els de les nenes. I això és extrapolable al pati de l’escola, on els nens ocupen tot l’espai central jugant a pilota, i les nenes, els laterals.

Què hi podem fer els pares?

Revisar les masculinitats i feminitats i trencar amb el gènere binari: hi ha moltes maneres de ser nen o nena. Oferir jocs que trenquin amb el rol tradicional de nens i nenes. No es tracta que les nenes no juguin a jocs de tenir cura d’altres perquè això és important, però tant nens com nenes han de jugar a cuinetes i nines i han de jugar a superherois i a jocs d’exterior. I s’ha de despertar consciència crítica. Perquè potser a casa eduquem així i després tornen de fora dient que no volen un jersei rosa perquè és de nenes. És llavors quan els hem d’explicar que vivim en una societat patriarcal. Hem d’educar nenes i nens perquè siguin crítics amb el que veuen. Quan veiem una pel·lícula podem analitzar quins rols s’estan perpetuant. I també hem de fer un esforç per parlar amb llenguatge inclusiu perquè el que no s’anomena, no existeix. I a elles, no se les anomena. Tot es diu en masculí. I anar en compte amb frases com “Els nens no ploren”, “Porta’t com un home” o “Porta’t com una senyoreta”. A les nenes se les ha d’empoderar, treballar la seva autoestima i evitar el rol de submises i obedients. Fomentar l’esperit de lluita i la valentia.

Les mares de nens tenim la responsabilitat d’educar nens feministes.

Sí, perquè els homes són els que exerceixen l’opressió. Hem de fomentar les tasques de la llar, la sensibilitat i la comunicació i treballar l’assertivitat, l’empatia, el respecte i la resolució de conflictes de manera pacífica. I evitar el narcisisme.

La desigualtat s’accentua amb l’arribada dels fills.

És molt important donar exemple. Si la mare és la que neteja i s’ocupa de les cures, i el pare és qui treballa i arriba tard a casa, ells ho veuen. Si a l’escola veuen que els llibres científics són d’homes i que són els homes els que fan les coses, de manera inconscient les nenes a partir dels sis anys ja se senten menys intel·ligents que els nens. Les dones no hem de conciliar, en les famílies hi ha d’haver corresponsabilitat. Sembla que la maternitat és un deure social, però la paternitat, una elecció, i l’home pot decidir fins a quin punt s’hi involucra. És important que hi hagi lleis que promoguin la corresponsabilitat perquè no n’hi ha. Cal que les baixes siguin obligatòries i intransferibles. I que hi hagi incentius econòmics perquè les empreses siguin flexibles amb les excedències i les reduccions de jornada.

Per què el feminisme ha tingut tradicionalment mala premsa?

Alguns sectors s’han encarregat de demonitzar la paraula feminisme i se n’ha de recuperar el valor original. El feminisme des de fa 200 anys lluita per drets de les dones que ni sabíem que necessitàvem. I hi ha una part important d’homes que no estan disposats a perdre els seus privilegis. El feminisme és l’únic moviment que demana igualtat real i molts homes se senten atacats perquè creuen que els estàs prenent drets, però simplement estem igualant drets.

Etiquetes

Més continguts de