Joan Rigol: “Els voluntaris no han de témer per ser perseguits i, si passés, tindrien protecció”

BarcelonaQuè faran avui els voluntaris i què farà el Govern?

El Govern fa el que ha fet sempre, que és protegir, dirigir i facilitar que els catalans puguem anar a votar. En aquest tram final, ho fa amb la seva responsabilitat però ho executen una colla de voluntaris que seran a les meses de votació.

¿L’executiu desobeeix alguna llei, en aquesta jornada?

No, és a la frontera de la llei, que és el que ha fet sempre perquè el govern de l’Estat ens hi ha obligat. Com que preveiem que el poble de Catalunya expressi el seu sentit de catalanitat de cara al futur, creiem que avui serà una gran victòria del nacionalisme català.

¿Els voluntaris incorren en el perill de violar la llei?

¿Vostè creu que un voluntari, dins la convivència normal, pot tenir algun càstig pel fet de ser voluntari d’una causa que no és delictiva?

Imagini’s que és un funcionari, per exemple.

Però jo sóc funcionari de 9 del matí a 6 de la tarda, posem per cas. A partir de les sis jo sóc Joan Rigol i estic posat a treballar per la causa en què lliurement cregui que puc contribuir.

¿Qualsevol ciutadà dels 40.000 voluntaris pot témer que demà se’l persegueixi judicialment per alguna cosa que hagi fet?

No, no ho pot témer. Si passés això, tindria suport jurídic i protecció. Vostè ja ha anat veient les reaccions amb to menor del govern espanyol, en què ja es veu que no vol anar gaire enllà. El desprestigi internacional seria extraordinari i no es pot permetre aquest luxe.

Qui obrirà avui els instituts?

Els voluntaris. El departament [d’Ensenyament] els donarà les claus dels instituts.

Qui donarà el resultat?

Crec que la vicepresidenta Ortega. Es donarà quan el tinguem, ja veurem si podem diumenge a la nit.

¿El procés de participació ha acabat sent així com a resultat d’un pacte amb l’Estat? És a dir: volem fer una consulta, doncs feu-la i mirarem cap a una altra banda, però que no sigui legal?

No hi ha un pacte explícit en aquest sentit.

Ahir El Periódico publicava que vostè, Pedro Arriola -assessor de capçalera de Rajoy- i José Enrique Serrano -socialista- han mantingut contactes constants.

Ni els afirmo ni els nego. Quan hi ha una fase de prospecció, la discreció és absolutament necessària. Vaig ser vicepresident del Senat sis anys i, en el moment que vaig veure que a Catalunya formulàvem el dret a decidir, havia de fer prospecció de les possibilitats que hi havia amb tots els mitjans que tenia a Madrid. Ho vaig intentar com a iniciativa personal meva. En aquests diversos contactes, si veia que hi havia alguna cosa substancial políticament, ja n’informava el president Mas.

¿Van ser per encàrrec del president, aquests contactes a Madrid?

No, van ser a iniciativa meva.

Intentava negociar alguna cosa?

Evidentment.

La data i la pregunta?

No l’hi puc dir.

Els contactes continuaran?

No sé com ha quedat després de sortir a la llum pública.

¿Es pot afirmar que la Generalitat i l’Estat estaven negociant a través de vostès?

No era així, exactament.

Però hi havia un canal de comunicació entre persones de confiança dels presidents Mas i Rajoy.

Ho ha conclòs després de l’explicació, però ho ha conclòs vostè.

Mas enviarà una carta a Rajoy el 10-N en què li reclamarà la possibilitat d’una consulta pactada amb l’Estat. Li sembla possible?

No tan sols em sembla possible, sinó que em sembla desitjable fer una consulta com Déu mana.

¿La gestió més correcta del que passi avui seria avançar eleccions?

El president haurà de valorar si aquesta dinàmica exigeix fer-ho.

Què farà el Pacte Nacional pel Dret a Decidir a partir de demà?

Veure com es desenvolupen les coses. Preveig que, si anem cap a les plebiscitàries, hi haurà un moment de confrontació d’estratègies polítiques. Un cop debatut i confrontat, hem d’arribar a la unitat d’acció.

Quin paper ha tingut cadascú de la societat civil per arribar fins aquí?

Sense Òmnium i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) no seríem on som. I tampoc ens hem d’oblidar de l’estructura municipal de Catalunya i els seus regidors.

No tothom s’ha afegit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir. ¿Foment del Treball i el PSC són les institucions que més lamenta que no s’hi hagin integrat?

Van aprovar els principis del manifest, però no hi van voler entrar. Ho respecto, lògicament.

Si finalment hi ha eleccions plebiscitàries i guanyen les forces del sí, ¿el Parlament està legitimat per fer una declaració unilateral d’independència?

Haurem d’estar molt atents a veure com es formula aquest acord transversal entre les forces del sí, si es formula des d’una DUI o es formula com un procés negociador. Això ho han de discutir els partits.

Unió ha estat a l’altura?

Pot ser que hàgim donat imatge d’ambigüitat, però a Unió se l’ha d’entendre des d’una manera que és difícil.