8-M: DIA INTERNACIONAL DE LES DONES

L’hora de les dones

El moviment #metoo de denúncia de l'assetjament sexual ha resultat clau per posar el feminisme en la primera línia de l'agenda social

L’hora de les dones

“El moment ha arribat. El vostre temps s’ha acabat”, deia Oprah Winfrey en el seu discurs dels Globus d’Or contra els “homes poderosos i brutals”. Ara és l’hora de les dones. Oprah Winfrey, Reese Witherspoon, Madonna i Leticia Dolera han aprofitat el seu altaveu mediàtic per defensar públicament els drets de les dones. I sí, s’han declarat obertament feministes. El feminisme ha ocupat les portades de diaris i informatius i aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, es perfila com un dels més importants dels últims anys amb la primera vaga feminista mundial de la història. Però ¿què ha passat perquè el feminisme hagi saltat dels moviments socials a l’agenda mediàtica i social? Per a Julia Vega, sòcia fundadora d’Almena Cooperativa Feminista, la crisi econòmica ha sigut “el gran detonant”. En temps de restricció econòmica “hi ha partits polítics que han aprofitat l’avinentesa per retallar els drets de les persones en general, i de les dones en particular”, afegeix Vega, que esmenta l’exemple de les polítiques de Trump i, en clau espanyola, la reforma frustrada de la llei de l’avortament que va impulsar el PP. De fet, el moviment feminista considera que aquest últim és un dels seus triomfs més recents, perquè es va aconseguir que la reforma fos, finalment, de mínims. “S’han aconseguit coses i això ens ha fet més fortes”, reconeix Vega, que recorda que el moviment feminista fa un any que treballa a escala internacional per impulsar la vaga del dia 8. Fins al punt que aquesta activista considera que el feminisme és ara “el moviment social més potent del món”.

La singularitat d’aquest 8 de març també es visualitzarà en la forma i l’abast de la mobilització: la crida a la vaga transcendeix Catalunya i Espanya i s’estén a desenes de països de tot el món. “Jubilades i estudiants. Aturades i sensepapers. Les que treballen fora de casa i les que es dediquen a la cura i a les feines domèstiques, totes hi participaran”, augura Carmen Alemany, portaveu de la Plataforma 8-M a Catalunya. La mundialització ha donat força al feminisme. “Per primer cop, la lluita de les dones del món s’està unificant i la força és que ja podem imposar coses”, apunta la sociòloga Marina Subirats.

Que el feminisme hagi saltat a la primera línia de l’actualitat té a veure amb l’allau de famoses que han alçat la veu, però Vega recorda que al darrere hi ha un moviment de base que fa anys que treballa i es mobilitza. “Si ha tingut repercussió és per tota la feina prèvia que ja havia preparat el terreny”, afegeix Subirats. Les actrius han donat al feminisme una visibilitat que abans no tenia. “Si elles no haguessin denunciat les situacions d’assetjament i violència sexual ara no n’estaríem parlant, perquè el moviment feminista fa anys que ho denuncia i se l’havia ignorat”, raona la professora de comunicació de la UOC Ana Isabel Bernal-Triviño. Qüestiona que elles contribueixin a la base del moviment, però prefereix que “les que són a dalt tinguin discursos feministes que no pas que no en tinguin”, afegeix aquesta periodista. També hi ha hagut un relleu generacional. “Nosaltres hem estat educades en el patriarcat i reproduïm actituds que no hauríem d’haver tolerat i això ens ha fet despertar”, diu Bernal-Triviño. A les assemblees on s’ha gestat la mobilització del 8-M, el relleu generacional és un fet. “Hi ha moltes noies que tenen més empenta i són més atrevides”, celebra Alemany. Noies que també fan servir les xarxes socials per organitzar-se i com a eina de reflexió. Aquestes noves fornades de dones i l’onada del moviment #MeToo de denúncia global de l’assetjament sexual han sigut decisives perquè el feminisme tingui avui un present i un futur molt més sòlids. “Estem de moda en el millor dels sentits. El feminisme ha vingut per quedar-se”, diu Alemany, que certifica que avui arriba “a llocs on fins ara no arribava”.

Més enllà de la igualtat formal

Però tot i que ha canviat la percepció social del moviment, Julia Vega opina que encara hi ha molta feina per fer. “És veritat que el feminisme s’està revaloritzant però encara s’utilitza més aviat com un insult i molts sectors encara el veuen malament”, reflexiona. “Quan no es volen cedir privilegis es reacciona desqualificant”, apunta Bernal-Triviño. Totes coincideixen que ja no hi ha marxa enrere. Però ja no coincideixen en si tot plegat es traduirà en canvis reals. S’han de superar moltes barreres. Hi ha la igualtat formal: davant la llei homes i dones som iguals. Però una altra cosa és la igualtat real. Cada dia, ja sigui en entorns laborals o en l’àmbit privat, es trepitgen els drets de les dones. Homes i dones no cobren el mateix per exercir el mateix càrrec, i les dones continuen sent les que porten la càrrega mental de la casa i dels fills, per posar dos exemples quotidians. “Tot dependrà de si la societat assumeix el feminisme com una qüestió democràtica o si es deixa influenciar per la mala premsa que fins ara ha tingut el moviment”, assegura Bernal-Triviño. Subirats és optimista: “Cada cop tenim més dones feministes que realment tenen poder”. I cita les alcaldesses de Barcelona i Madrid. “També veig un canvi d’actitud en els homes, que comencen a respectar i no només a ser condescendents”, diu.

El moviment #MeToo que es va gestar a Hollywood, les manifestacions a Espanya en contra de la Manada, la mort de Diana Quer i les reivindicacions dels drets laborals han fet sortir al carrer les dones. S’hi han sumat molts factors i han sortit a la llum casos d’assetjament que fins ara es mantenien en privat. “La dona que treballa netejant cases no té el poder [d’aquestes actrius] però sentir-les li serveix per reconèixer situacions que durant molt de temps es considerava que anaven en el pack laboral”, diu Bernal-Triviño, que explica que rep consultes de dones que li pregunten: “Això és assetjament?” Tot plegat ha donat força al moviment i ha desestigmatitzat les víctimes. “I quan perds l’estigma pots parlar, i això fa avançar el feminisme”, sosté.

El repte del feminisme

Hi ha molts camps de batalla: el sostre de vidre, la bretxa salarial, la violència sexual, la coeducació, la igualtat d’oportunitats... El repte del feminisme ara és que les reivindicacions de les dones entrin en l’agenda política i es converteixin en polítiques amb dotacions concretes. “Ha arribat l’hora de les dones però ara ens han de fer cas perquè si no es materialitza tot plegat, quedarà en no res”, diu Bernal-Triviño. Més enllà de posar-nos l’etiqueta de moda, això s’ha de reflectir en la vida quotidiana. El més important per a Marina Subirats és no abaixar la guàrdia perquè considera que fa 20 anys, quan les noies van pensar que tot s’havia aconseguit, es va retrocedir en molts aspectes. “I el feminisme és una cursa de fons”, conclou.

Les entitats auguren un 8 de març divers i exitós

La vaga és molt més que una aturada laboral. És una crida també a una vaga en les cures, la feina a casa i el consum. La Plataforma 8-M a Catalunya fa una crida perquè cada dona hi participi en la mesura de les seves possibilitats. Carmen Alemany reivindica la feina feta, que es remunta al 15-M i a la iniciativa Vaga de Totes del 2015, que ha fructificat en un moviment “divers i autònom”. Aquesta diversitat serà justament el termòmetre de l’èxit de la convocatòria d’aquest any, que la plataforma augura molt gran. Les organitzadores treuen ferro a les crítiques que ha rebut el manifest de la vaga a Catalunya per la referència que fa a la repressió policial de l’1-O i les crítiques a l’article 155. La portaveu de la plataforma justifica que es tracta de reivindicacions que neixen de la “consciència democràtica” i insisteix que cap partit polític dirigeix el moviment.

Més continguts de

El + vist

El + comentat