Abstenció diferencial, suport diferencial

Catalunya ha canviat força l'última dècada i els tòpics que solíem utilitzar per analitzar-ne la política han quedat obsolets. Eren llocs comuns les idees d'un rerepaís, el que trepitjava Pujol amb les xiruques i el rasclet, vist com l'hàbitat natural de CiU; o un cinturó metropolità que simbolitzava la lluita obrera i la reserva de vots socialistes i comunistes. Aquesta divisió entre la Catalunya urbana i el rerepaís s'ha anat desdibuixant fins a ser més aviat una rèmora del passat.

La transversalitat dels principals partits catalans, transformats en catch-all parties (partits que s'adrecen a tot l'electorat i no a un nínxol concret), i la creixent heterogeneïtat del país hi han ajudat. Les dades mostren com el patró d'intenció de vot en zones urbanes és gairebé calcat al del conjunt del país.

Ara bé, certs fenòmens, com el de l'abstenció diferencial, perduren. A Catalunya s'acostumen a explicar els mals resultats dels partits d'esquerres a les catalanes per culpa de l'abstenció. Concretament de la gent d'esquerres més identificada amb Espanya, que vota menys en els comicis catalans que en els estatals. L'abstenció diferencial continua marcant el vot en les zones urbanes, sobretot a l'àrea metropolitana. Un perfil de votant de centreesquerra, d'identitat més espanyola que catalana i que viu a les perifèries de les capitals, especialment de Barcelona, es mobilitza molt més per votar a les generals. Enguany no sembla que aquesta abstenció diferencial hagi de desaparèixer, sinó tot al contrari. Les últimes enquestes del CEO mostren que podria ser una clau important dels més que probables mals resultats electorals del PSC.

El PSC i l'abstencionisme

Aquests electors metropolitans havien estat monopolitzats tradicionalment per un PSC a qui la campanya, marcada per la qüestió nacional, l'ha agafat sense tenir resolt l'encaix amb Espanya. Per alguns, si l'equip de Pere Navarro malda per superar els mals resultats del 2010 amb Montilla -que a hores d'ara seria tot un èxit- és perquè no han aconseguit atreure un electorat que voldria una aposta ferma contra la secessió. Amb tot, l'abstenció diferencial ens deia que, tradicionalment, aquestes persones d'esquerres s'abstenien perquè en les eleccions catalanes la qüestió nacional els deixava fora de lloc. ¿Passats 30 anys i amb partits i discursos nacionals de tots colors, es pot seguir mantenint aquest discurs? Dit d'una altra manera, ¿aquests abstencionistes votarien el PSC si els oferís un discurs menys catalanista ? Probablement la resposta té més a veure amb com alguns volen que sigui el socialisme català i no tant amb el que ha passat realment.