Un experiment pioner a tot el món
El Regne Unit és el primer país on s’aprova la investigació amb embrions humans modificats
LondresAmb tranquil·litat i orgull. Així va rebre la comunitat científica britànica la notícia que el seu país donava llum verda a l’alteració de l’ADN d’embrions humans per estudiar els gens que intervenen en els primers estadis de la vida. Amb tranquil·litat, perquè el vistiplau provenia de l’Autoritat d’Embriologia i Fertilització Humana (HFEA), l’ens independent que regula al Regne Unit l’ús de les cèl·lules reproductores i els embrions en els tractaments de fertilitat i en la recerca, que amb 25 anys d’història s’ha guanyat la reputació de curós en la presa de decisions. I amb orgull, perquè es tracta d’una resolució inèdita al món: mai fins ara una autoritat reguladora havia donat suport a un projecte que impliqués la modificació del material genètic dels embrions humans.
En paraules de Rob Buckle, director dels programes científics del Consell de Recerca Mèdica del Regne Unit, “la decisió de la HFEA consolida el país com el líder global en recerca”. Segons la seva opinió, “és vital” que el desenvolupament de l’edició del genoma humà vagi acompanyat d’un marc regulador robust i adaptable perquè tot el potencial d’aquestes tècniques pugui assolir-se de manera “científica, ètica i legalment rigorosa”.
De fet, van caldre més de quatre mesos per conèixer la resolució de la HFEA. La petició la va formalitzar Kathy Niakan, investigadora de l’Institut Francis Crick de Londres, el 18 de setembre. Demanava permís per aplicar la tècnica CRISPR/Cas9 en embrions humans viables, excedents de parelles després de sotmetre’s a un tractament de fertilització in vitro, que haurien donat amb el seu consentiment. L’objectiu de la recerca és “saber quins gens estan implicats en el desenvolupament de l’embrió en un nen sa”, perquè això “permetrà tenir un coneixement molt més profund dels estadis inicials de la vida i millorar els tractaments per a la infertilitat”, va afirmar Niakan en una sessió informativa adreçada als periodistes. Per ara, s’ha experimentat amb embrions de ratolins, va explicar també Niakan, però “molts gens s’expressen només en els embrions humans” i no en els d’organismes model com els ratolins, ni tampoc en les cèl·lules mare, per la qual cosa “la biologia humana només pot entendre’s en els estadis primaris de la vida”. La recerca també permetrà establir nous bancs de cèl·lules mare embrionàries per a aplicacions terapèutiques.
Tres o quatre gens
La recerca del Crick se centrarà en tres o quatre gens, en funció de la quantitat d’embrions de què disposin, i per a cada gen que s’estudiï seran necessaris entre vint i trenta embrions. En total, en faran falta entre 60 i 120. Que aquests siguin viables és una condició indispensable per al projecte, perquè un genoma anormal podria alterar els resultats. L’altra condició indispensable és que estiguin en l’estadi de zigot, perquè es vol estudiar l’evolució del material genètic durant els primers set dies de vida i a mesura que té lloc la divisió cel·lular. Actualment, al Regne Unit, només el 12,8% dels embrions que es donen estan en l’estadi de zigot.
Tot i la llicència de la HFEA, perquè la recerca de l’Institut Francis Crick es posi en marxa cal un informe del Comitè Central d’Ètica en la Recerca de Cambridge favorable a l’ètica del projecte. L’informe es farà públic el mes de març, i, en el cas que sigui favorable, Niakan i el seu equip posaran fil a l’agulla a la preparació dels experiments, que es faran, com a molt aviat, el pròxim estiu, tal com ha informat a l’ARA l’Institut Francis Crick.
Al Regne Unit, modificar l’ADN dels embrions humans és il·legal, excepte si és per fer recerca i, sempre, sota la llicència de la HFEA. El protocol que segueix l’ens regulador per atorgar una llicència és molt estricte. Per començar, el sol·licitant ha de lliurar un document en què es detallin la finalitat de la recerca i les raons que justifiquen l’ús de les cèl·lules humanes, a més de la documentació que es preveu entregar als donants. Tot seguit, un comitè extern estudia la documentació per valorar la importància de la recerca, assegurar-se que s’ajusta als límits que fixa la llei i avaluar la necessitat d’utilitzar embrions humans. Si tot va bé, s’inicien una sèrie d’inspeccions al centre de recerca que ha sol·licitat el permís per conèixer-ne l’equip humà i les instal·lacions. En acabat, la sol·licitud, l’informe dels inspectors i els resultats de l’anàlisi del comitè extern es presenten al comitè de la HFEA encarregat de decidir si atorga o no la llicència.
Per optar a una llicència de la HFEA, els projectes han de tenir alguna de les finalitats següents: la millora del coneixement sobre els embrions, els avortaments naturals o les malalties congènites; el desenvolupament de tractaments per a la infertilitat o les malalties; i el disseny de tècniques de contracepció més eficients i de mètodes per detectar anormalitats genètiques, cromosòmiques i mitocondrials. A més, han de complir tres requisits: cap embrió creat o transformat en la recerca no es pot implantar, els embrions no es poden desenvolupar al laboratori més enllà de catorze dies després de la fertilització i els donants de cèl·lules o d’embrions han de declarar el seu consentiment.
Una seu gegantina per a un projecte titànic
La nova seu de l’Institut Francis Crick obrirà les portes el 31 de maig a King’s Cross, una zona del nord de Londres que en els últims anys ha experimentat una remodelació urbanística espectacular. Amb una superfície de 93.000 m-1,69 vegades el Camp Nou-, al Crick hi treballaran 1.250 científics i serà el centre de recerca biomèdica més gran d’Europa.
Construir-lo ha costat 700 milions de lliures -918 milions d’euros-, que han aportat els tres principals proveïdors de fons per a la recerca biomèdica i les tres primeres universitats del Regne Unit. Concebut per Paul Nurse, premi Nobel de Fisiologia o Medicina el 2001, l’institut pren el nom del famós científic britànic Francis Crick (1916-2004), que va dedicar la seva vida a l’estudi de l’ADN.
El govern britànic ha promocionat el centre com un regal del país per a la ciència que farà descobriments revolucionaris, atraurà els millors investigadors d’arreu del món i impulsarà la indústria de les ciències de la vida al Regne Unit.
