DRET A DECIDIR L’HORA DE VOTAR

SÃO PAULO

El 9-N brasiler, dels emigrants als buscavides

El Brasil quedava fora del mapa inicial del 9-N. Bogotà i Buenos Aires havien de ser, en principi, les dues úniques places sud-americanes participants. Les mides continentals i el 7è PIB del món no eren arguments prou convincents per ser-hi. Des de la secretaria d’Afers Exteriors s’apuntava que la presència gairebé nul·la de catalanobrasilers al registre de residents a l’estranger era un símptoma de desmobilització.

Tanmateix, al final hi va haver una concessió per la insistència i la tossuderia de l’ANC del Brasil i el Centre Català de São Paulo. I així, com els millors cracs brasilers que vaguen durant la setmana i el dia de partit el resolen encomanant-se al talent, els catalinhos van sortir de la letargia. I l’únic punt de votació del país, situat a l’edifici que ACCIÓ, l’agència catalana de promoció econòmica, té al barri de Vila Olimpia, en un dels eixos financers de la capital paulista, va rebre prop de 300 participants.

També periodistes de Fórmula 1

I a les urnes va confluir la Catalunya brasilera real, plural i intergeneracional. O sigui, la que aplega els emigrants -ara els fills i els néts- que va provocar la dictadura franquista dels 50 i 60, els expatriats de multinacionals atretes per un país ara menys emergent que fa quatre anys, i els universitaris, els grans damnificats de l’esclat de la bombolla del totxo, obligats a exercir de franctiradors buscavides a l’altre cantó de l’oceà. I a tots ells, s’hi van unir els que estaven de pas. Ahir, per exemple, els professionals que cobrien el Gran Premi de Fórmula 1 a Interlagos, però qualsevol altre cap de setmana els que participen en fires comercials a la principal metròpoli sud-americana.

El primer votant és la imatge d’aquest nou Brasil que acull la generació més ben preparada que ha tingut mai Catalunya i que no troba feina a casa. És el cas d’Adrià Serrano, de 25 anys, fins fa tres mesos veí de Sant Cugat i que ara està completant aquí els estudis d’arquitectura.

3.000 quilòmetres fins a l’urna

De la mateixa que manera que São Paulo és punt de trobada del Brasil que vol progressar, ahir va aplegar part de la diàspora catalana. Qui va arribar de més lluny va ser un grup de quatre amics de Natal (a 3.000 quilòmetres), entre els quals hi havia Miquel Torradeflot, de Mollerussa, constructor i agent immobiliari, i Jordi Claramunt, aparellador i fill de Navàs. De Rio de Janeiro (a 500 km) hi havia periodistes, antropòlegs i, esclar, arquitectes que al Brasil sí que hi troben oportunitats.

Després de nou hores d’autocar des de Maringá (Paranà) -i nou més de tornada- l’especialista en pobles indígenes Zeus Moreno explicava que la “descolonització del pensament” l’havia portat a ampliar els estudis al Brasil. O sigui, acostar-se als colonitzats per explicar la història amb els seus ulls. Quina gran metàfora.

El + vist

El + comentat