Claus

Cinc vies legals per fer la consulta

3 min

L'informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics (IAE) forma part de la voluntat del Govern de demostrar que la consulta sobiranista encaixa perfectament amb el marc legal espanyol, i que, si s'hi nega, és per voluntat estrictament política. L'IAE ja va emetre un informe que defensava l'encaix del concert econòmic per a Catalunya dins la Constitució mentre Artur Mas mirava d'ampliar el consens respecte al nou model de finançament entre els partits catalans. Aquest nou document de l'organisme, presidit per Carles Viver Pi-Sunyer, defensa que hi ha cinc vies legals perquè Catalunya exerceixi el dret a decidir. L'informe arriba després que el Parlament hagi aprovat una declaració de sobirania que defineix Catalunya com un subjecte "polític i jurídic" facultat per decidir el seu futur.

Article 92.1

Aquesta és la via que l'IEA considera més intel·ligent per demostrar que l'Estat no té cap mena de voluntat política per abordar la consulta. L'article 92.1 de la Constitució diu el següent: "Les decisions polítiques de transcendència especial podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans". Posteriorment afegeix que aquest referèndum només el pot convocar el rei a proposta del president del govern espanyol, sempre que disposi de l'autorització prèvia del Congrés de Diputats. L'IEA considera que la negativa jurídica a aplicar l'article 92.1 és la més dèbil de totes les que pot adduir el govern del PP, i considera que la Generalitat estaria legitimada per tirar pel dret o per elevar el cas a Europa en cas que el procés de la consulta s'acabi eternitzant.

Llei de consultes (2013)

L'acord de governabilitat que van signar Artur Mas i Oriol Junqueras al desembre tenia un punt estrella: la celebració d'una consulta sobiranista l'any 2014. El 2013 CiU i ERC se'l reserven per avançar en el marc legal que pugui permetre organitzar un referèndum que tingui legitimitat internacional. És en aquest sentit que ja és al Parlament la llei de consultes que prepara el Govern i que, en principi, ha de servir de paraigua perquè els catalans exerceixin el seu dret a decidir l'any vinent. El més probable, això sí, és que el govern espanyol -com ja va fer el 2010- recorri la norma i, per tant, quedi suspesa fins que el Tribunal Constitucional (TC) emeti sentència. La llei de consultes vol buscar el màxim de suports al Parlament.

Llei de consultes (2010)

El primer escenari que dibuixa l'informe de l'IAE és fer servir la llei de consultes populars per via de referèndum que el tripartit va aprovar el 17 de març del 2010. Aquesta llei preveu consultes vinculants, de manera que han de rebre el vistiplau de l'Estat per ser convocades. La norma va ser recorreguda al Tribunal Constitucional (TC), però actualment és vigent perquè se'n va aixecar la suspensió. En cas que el govern espanyol donés llum verda a una consulta per aquesta via -les possibilitats perquè sigui així són molt minses-, seria un dels camins més ràpids per organitzar-la. Segons la llei del 2010, la iniciativa d'impulsar consultes pot correspondre al Govern, al Parlament o a un mínim del 10% dels municipis catalans, sempre que sumin 500.000 habitants.

Article 150.2

L'article 150.2 és el que permet transferir a les comunitats autònomes competències de l'administració estatal. L'IEA suggereix que la Generalitat podria demanar al govern espanyol la transferència de les competències en l'àmbit de referèndums per organitzar la consulta. Des del punt de vista de la viabilitat constitucional, l'aplicació d'aquest instrument planteja dos problemes essencials: determinar si caldria sol·licitar una delegació o una transferència, i sobretot si la facultat de convocar referèndums és "una matèria que per la seva naturalesa sigui susceptible de transferència o delegació". El Regne Unit, per exemple, ha cedit temporalment les competències per fer referèndums a l'administració escocesa per celebrar la consulta de l'any 2014.

Reforma constitucional

L'última de les opcions que planteja l'IEA en el seu document és una reforma constitucional que permeti fer cabre a l'article 92 -el que regula els referèndums- un incís perquè es permetin consultes autonòmiques a l'hora de prendre "decisions polítiques de transcendència especial". La reforma de la Constitució és una iniciativa complicada, perquè cap dels dos grans partits espanyols, PP i PSOE, tenen ganes d'encabir-hi el dret a decidir. Els socialistes només s'hi obren per fer uns canvis en la línia federal, però són radicalment contraris -com els populars- que Catalunya pugui separar-se d'Espanya per la via d'una consulta. Mariano Rajoy ja ha alertat que si Artur Mas vol fer-la cabre a la Constitució necessita suports que no té.

stats