La destrucció del patrimoni: l’altre drama sirià
Una guerra que suma 150.000 morts també devasta el llegat mil·lenari del Pròxim Orient
BarcelonaLa biblioteca de manuscrits de la Gran Mesquita Omeia d’Alep, Patrimoni de la Humanitat, va ser destruïda en un incendi l’any passat; poc abans que el minaret fos blanc dels obusos. El consell local que governa els barris rebels va ordenar traslladar el minbar (púlpit) a un lloc segur i protegir el rellotge solar amb sacs de sorra i tapiar les finestres. Per amagar-se dels franctiradors durant l’operació, van col·locar grans cortines, però tot i així un home hi va deixar la vida. Segons la Xarxa Siriana de Drets Humans, almenys 1.400 mesquites del país han estat afectades o destruïdes en el conflicte.
Darrere el drama humà de la guerra de Síria -que ha causat ja més de 150.000 morts, quatre milions de refugiats i dos milions de desplaçats interns- s’hi amaga un altre desastre: la desaparició del seu patrimoni històric, un llegat de valor incalculable que inclou fites tan rellevants com la transició a l’agricultura, l’origen de les primeres civilitzacions, el naixement de l’islam, el món dels croats o els imperis persa, otomà i abbàssida. ¿Té sentit preocupar-se per les pedres quan moren milers de persones? “Sí, perquè amb el patrimoni està desapareixent la identitat del poble sirià, i això és molt important per al futur després del conflicte: és l’ànima de Síria el que estem perdent”, explica Isber Sabrine, un arqueòleg sirià que viu a Girona, on ha fundat amb un equip d’experts internacionals l’ONG Heritage for Peace, dedicada a preservar el patrimoni en la guerra.
Sota les bombes
Síria és un gran museu a l’aire lliure: té més de deu mil jaciments arqueològics i llocs d’interès històric, alguns dels quals són Patrimoni de la Humanitat: les ciutats velles de Damasc, Alep i Bosra, Palmira, el castell medieval del Krak des Chevaliers i la fortalesa de Saladin. Cap d’aquests llocs s’ha salvat dels bombardejos i els combats, alguns per la seva ubicació estratègica, d’altres perquè estaven en zones populars que el règim volia controlar. Palmira, un dels jaciments grecoromans més esplèndids del món, ha estat ocupat per l’exèrcit sirià.
El 2011, quan va esclatar la revolta contra Baixar al-Assad, hi havia almenys 180 equips internacional d’arqueòlegs treballant al país. “S’està perdent una part important del Patrimoni de la Humanitat, que és material, però també part de la identitat i la cultura, que no deixa d’utilitzar-se com una arma de guerra”, afegeix Juan José Ibáñez, arqueòleg del CSIC, que va excavar a Homs per investigar les primeres societats agrícoles i ramaderes. En una guerra, a mesura que creix la violència, les comunitats tendeixen a tancar-se i adoptar posicions cada vegada més sectàries. I això explica que llocs de pelegrinatge jueus i musulmans hagin estat destruïts per Al-Qaida.
En mans dels traficants
En un conflicte armat es trafica amb tot: amb munició, amb gasolina, amb el menjar, amb les medicines. Tenint en compte que el tràfic d’antiguitats és el tercer mercat mundial més lucratiu després de la droga i les armes, no és estrany que les restes mil·lenàries siguin objecte de saqueig i espoli. Enmig del caos i el buit de poder, s’han produït episodis de pillatge indiscriminat visibles fins i tot amb imatges satèl·lit, com les que mostren el jaciment d’Apamea, al nord de Hama, convertit en un autèntic paisatge lunar. En alguns casos hi intervenen excavadores, i és evident que no es tracta d’una població local desesperada per la fam sinó de bandes organitzades a escala internacional. L’arqueòleg Rodrigo Martín Galán parla de catàstrofe científica: “Un objecte arqueològic tret del seu context perd el 70% del seu valor informatiu, i els estralls causats en la seqüència estratigràfica són irreparables”.
Paràlisi internacional
Organitzacions com el Consell Internacional de Museus difonen “llistes vermelles” amb imatges de les peces catalogades i que estarien en perill d’espoli, perquè museus, cases de subhastes i col·leccionistes adoptin precaucions. Però ni això ni la Interpol han pogut evitar que el 17 de desembre la prestigiosa casa londinenca Sotheby’s subhastés peces d’origen dubtós, com dos capitells de pedra del segle VIII de Raqqa o una tauleta de fusta de la sinagoga de Jobar, un dels suburbis de Damasc afectats per la massacre química de l’agost.
La Unesco, responsable de la conservació del Patrimoni de la Humanitat, no va inscriure els tresors sirians en la llista de patrimoni en perill fins al juny del 2013. I és que, a petita escala, la protecció del patrimoni sirià topa amb els mateixos obstacles que la sortida del conflicte: el règim intenta utilitzar el llegat històric per presentar-se com l’únic garant de l’ordre i la seguretat. Per acabar-ho d’adobar, els rebels estan enfrontats, hi ha una deriva sectària i les organitzacions internacionals estan paralizades pels equilibris geoestratègics.
