La confessió d'un banquer: “Ens sobra la meitat de la plantilla”

Barcelona“Tenim 3.800 oficines a Espanya. Quin sentit té, això?” La pregunta se la feia recentment Carlos Torres, conseller delegat del BBVA. Plantejava que l’ideal seria reduir-les a una quarta part, fins a les 1.000 oficines, en unes declaracions que van sembrar el pànic i que va haver de matisar. Però ben aviat el sector va confirmar els temors: el Santander va donar llum verda a un ERO que afecta 1.660 persones (el 5% de la seva plantilla), Banco Ceiss vol acomiadar un terç dels seus treballadors, el portuguès Novo Banco prepara la sortida del 34% dels seus treballadors a Espanya, CaixaBank ha ofert recentment 500 baixes incentivades més i Kutxabank impulsa les prejubilacions. Un alt directiu bancari que no vol ser citat és molt clar: “Ens sobra la meitat de la plantilla”.

DOSSIER: La nova crisi de la banca

Tot plegat, a la recerca de l’eficiència: de la mateixa manera que les petrolieres s’ajusten amb el barril de Brent baix, els bancs ho fan quan cauen els tipus. Així, el 2008 la banca espanyola tenia 278.000 treballadors, i actualment la xifra frega els 200.000. Alguns experts apunten que en els pròxims tres anys es podrien suprimir 15.000 llocs de treball i 3.000 oficines més. I això malgrat que la xarxa actual de sucursals és de 31.000 locals, un nivell que no es veia des de feia 31 anys.

L’ajust de costos no és l’únic camí que tenen obert les entitats: el Banc d’Espanya fa temps que anima les entitats a iniciar una segona ronda de fusions. A Espanya, on hi ha sis entitats grans (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell i Popular) i els set nans, totes les mirades estan posades en el Popular, molt castigat per la seva exposició al totxo i que fa només deu dies ampliava capital novament per evitar el naufragi. De fet, aquest banc, presidit per Ángel Ron, ja ha trucat (fins ara sense sort) a les portes de Santander, CaixaBank i Sabadell per explorar una sortida als seus mals.

Els experts coincideixen que, quan es produeixi el primer moviment, en podrien arribar més. I tot plegat mentre les associacions de consumidors temen que una nova ronda de fusions limiti encara més la competència i que això derivi en pujades de preus com les que s’han vist recentment al sector telefònic.

Beneficis a la baixa

Després de tornar a beneficis el 2013 i millorar el 2014 i el 2015, el 2016 ha arrencat amb caigudes de beneficis de fins a un 20% el primer trimestre. El descens és especialment greu perquè ha deixat de tenir com a excusa les provisions que es feien per cobrir pèrdues futures, ja que aquesta partida també cau un 20%. El declivi s’ha estès a la borsa: Popular, Bankia i CaixaBank han perdut més d’un 20% de valor des de l’1 de gener i totes les entitats valen menys ara que a l’inici de l’any.

Aquest escenari té situacions pitjors arreu d’Europa: el Deutsche Bank va sembrar el pànic pels dubtes sobre la seva solvència i en una dècada ha perdut el 81% del seu valor. A Itàlia les necessitats són més urgents: a l’abril va crear un banc dolent que ha de servir per netejar els balanços de les entitats i sonen tambors de reestructuració en una banca que té l’etiqueta de ser la més castigada d’Europa.