Els partits responen als reptes de l'ARA: el primer pas, un nou estatus per a Catalunya

BarcelonaEls reptes que l'ARA va plantejar ahir en el seu número 1000 tenen un denominador comú: es poden resoldre de manera més diligent amb la consecució d'un nou estatus polític per a Catalunya. Aquesta és l'opinió majoritària entre els set partits amb representació parlamentària, que ahir van valorar els trenta objectius de futur plantejats per aquest diari.

CiU, ERC ICV i la CUP, els partits que integren el bloc sobiranista -amb intensitats matisades en funció de cada formació- apunten que de la necessitat d'un estat propi -o de la modificació de l' statu quo - en deriva la possibilitat de construir un futur millor per als catalans. "L'objectiu principal és tenir un estat per gaudir dels seus instruments", reflexiona Lluís Corominas, vicesecretari de coordinació institucional de CDC i un dels homes forts del partit. "Els pròxims mil dies s'han de centrar a preparar la transició cap a l'estat català", continua Lluís Salvadó, número 3 d'ERC, mentre que Josep Vendrell, secretari general d'ICV, considera una "absoluta necessitat" tancar el debat sobre l'encaix de Catalunya i Espanya amb una consulta.

La consulta és també una prioritat per al PSC, explica el seu portaveu parlamentari, Maurici Lucena, però també insisteix a posar l'accent a preservar la cohesió social "atesa la intensitat" del debat sobiranista català. A l'altre costat del terreny de joc, PP i Ciutadans neguen qualsevol possibilitat que Catalunya esdevingui un nou estat i -en especial el portaveu parlamentari dels populars, Enric Millo- posen l'accent en la consecució d'un nou model de finançament que reconegui certes especificitats a Catalunya. "Hi ha un espai entre la independència i el retorn de totes les competències", apunta Millo, que veu en les trenta propostes de l'ARA la premissa de la "separació" amb Espanya, que el seu partit no vol.

Malgrat les diferències ideològiques entre tots els portaveus consultats, sí que hi ha un parell d'objectius comuns que tots comparteixen: la creació d'ocupació i la reactivació econòmica. Aquest és, de fons, el gran repte del país dels pròxims anys. És en les receptes -hi ha qui defensa un estat propi, hi ha qui no passa de millorar el model de finançament i hi ha qui aposta per acabar amb les despeses "supèrflues" de la Generalitat en matèria de política exterior- on les formacions catalanes difereixen. Al debat de política general de finals de mes podran debatre les seves propostes.

Els reptes de futur plantejats per l'ARA

• Nou estatus polític per a Catalunya
• Aprovar una llei electoral pròpia
• Tenir ambició per projectar el país al món
• Activar la diàspora catalana
• Una administració més transparent
• Més meritocràcia a la funció pública
• Eliminar regulació i reduir burocràcia
• Empreses més competitives
• Dotar-se de més infraestructures per ser al mapa
• Reindustrialitzar l'economia
• Recuperar el sistema financer i posar en marxa un banc públic
• Invertir en les bones idees dels amics
• Ser emprenedor: se n'ha d'aprendre a l'escola
• Transferència de coneixement
• Canviar la governança de les universitats
• Més recerca i més bona
• Formació professional dual
• Autonomia per als directors d'escola
• Alumnes trilingües
• Prestigiar la figura del mestre
• Menys cases sense gent i més ajudes
• Prioritat: que cap persona discapacitada es quedi enrere
• Frenar la pobresa infantil
• Aconseguir tenir horaris eficients i racionals
• Fomentar l'hàbit de
• la lectura
• Un cinema que expliqui el país
• Estabilitat per als mitjans públics
• Més control de l'espectre audiovisual
• Estabilitat per als mitjans públics
• Participació i voluntariat
• Mantenir una vida sana gràcies a una bona dieta i a l'esport

QUI RESPON PER CADA PARTIT

CiU:Lluís Corominas, vicesecretari de coordinació institucional

ERC:Lluís Salvadó, vicesecretari general

PSC:Maurici Lucena, portaveu al Parlament

PP:Enric Millo, portaveu al Parlament

ICV-EUiA:Josep Vendrell, secretari general Ciutadans:Matías Alonso, secretari general

CUP:Quim Arrufat, diputat

EL QUE RESPONEN ELS PARTITS A 5 REPTES CONCRETS

1. Què cal fer per tenir una llei electoral catalana?

CiU: Petits i grans hem de ser generosos. La llei electoral és necessària per qualitat democràtica i per encarar el procés en què estem. Som partidaris de les llistes desbloquejades des de fa trenta anys i estem en contra de la circumscripció única: el pes del territori ha de ser important. Farem el possible i l'impossible per aconseguir la llei electoral, i ja estan iniciats els contactes bilaterals entre partits per avançar en la seva consecució.

ERC: Hem d'aconseguir aprovar-la abans de final d'any. És una urgència històrica, després de trenta anys sense tenir llei electoral. Hi ha d'haver més participació electoral, s'ha de treballar pel vot anticipat i s'ha d'aconseguir el vot per internet, a més de tenir llistes obertes o desbloquejades i d'afavorir la transparència a través d'una sindicatura electoral pròpia. Caldria que hi hagués tantes circumscripcions com vegueries, assignar-los dos o tres escons fixos i la resta distribuir-los en funció de la població.

PSC: Veurem si la majoria de CiU i ERC permet que la nova llei estigui aprovada abans de finals del 2013, com ja vam defensar al principi de la legislatura. Pel que fa al model, defensem una llei semblant a l'alemanya, que combina l'elecció de diputats per districtes uninominals amb candidatures dels partits polítics.

PP: Durant dècades, la política catalana no s'ha dotat d'una llei electoral pròpia, tot i que és una competència reconeguda. Això ens hauria de fer reflexionar. Cal una llei amb més proporcionalitat en la línia del model alemany. Cal un acord entre grans partits -CiU i PSC-, que tenen por de perdre diputats amb una llei més justa i equilibrada.

ICV-EUiA: Cal un acord ampli i que es vegi la voluntat política de tenir llei electoral. No hi pot haver imputats a les llistes, ha de ser obligatori que hi hagi primàries als partits, que es desbloquegin les llistes i que el finançament de les formacions sigui exclusivament públic. Caldria rebaixar els costos de les campanyes a través d'un mailing conjunt i mirar de tenir un sistema de repartiment d'escons més proporcional.

Ciutadans: Cal posar d'acord els partits que tenen la clau del debat parlamentari. Des del 2009 defensem una llei que posi fi als desequilibris de l'actual, en què els vots valguin igual de llistes obertes i desbloquejades. Apostem per la limitació de mandats a dues legislatures i per canals d'interlocució directa entre els polítics i els votants.

CUP: Aprovar una llei electoral pròpia no és una prioritat per al nostre partit. No tenim esperança en aquesta possibilitat, ja que considerem que si s'aprovés suposaria pocs canvis respecte a l'actual i no ajudaria a avançar en l'acostament entre la política i la ciutadania.

2. Troba a faltar algun objectiu rellevant a la llista de l'ARA?

CiU: Si no es dóna el primer objectiu -aconseguir un nou estatus polític per a Catalunya-, la resta es veu condicionada. Estem d'acord amb el trilingüisme, però cal deixar clara l'aposta pel català i per la immersió. Cal parlar també de solidaritat intergeneracional -que la gent gran tingui oportunitats-, de comerç, de tenir un turisme de qualitat i de comptar amb Barcelona com a referent mundial que pot donar a conèixer el país.

ERC: La llista de reptes sembla la d'una legislatura normal amb una consulta al mig. Però des d'ERC entenem que aquests pròxims mil dies s'han de centrar a preparar el país per a la independència. La prioritat és preparar la transició i l'endemà, és a dir, la separació d'Espanya. Això s'aconsegueix amb estructures d'estat -agència tributària, seguretat social, administració de justícia- i preparant la defensa d'actius i passius amb Espanya.

PSC: En primer lloc, preservar la cohesió social catalana, atesa la tensió social i política del debat independentista. En segon lloc, la necessitat de cercar el diàleg amb la doble finalitat de convocar una consulta legal i acordada i d'explorar vies alternatives a la secessió. Per acabar, cal un debat serè sobre les conseqüències (positives però també negatives) d'una hipotètica independència de Catalunya que defugi el fanatisme i l'excés d'emotivitat que fins ara ha tingut el debat.

PP: Un objectiu molt important no hi és: la implicació de tots per aconseguir un nou model de finançament per a Catalunya. Fa pocs mesos només es parlava del pacte fiscal, i ara ha desaparegut del mapa. Aquest nou model hauria de donar més autonomia fiscal i permetre que la solidaritat sigui més equilibrada.

ICV-EUiA: M'ha sorprès que no hi hagi cap titular que fes referència a l'atur. També he trobat a faltar referències a l'ecologia i al medi ambient. A Catalunya té sentit fer una revolució energètica, perquè pot generar llocs de treball. Un altre gran repte és acabar amb la corrupció -via llei de transparència i reforma del finançament dels partits polítics-, i també aconseguir que hi hagi més paritat. Al Govern, per exemple, no existeix.

Ciutadans: La llista no inclou la lluita contra el frau i la corrupció, i tampoc es fa referència al sector estratègic de la indústria agroalimentària, com a peça clau de l'economia catalana. Un altre objectiu a tenir en compte seria fomentar una educació més inclusiva per als estudiants amb dificultats, per garantir la igualtat d'oportunitats i fer un pas més cap a la cohesió social.

CUP: La creació d'una banca pública que competeixi directament amb la privada i la construcció nacional dels Països Catalans, en termes de llengua, corrupció i territori, entre d'altres.

3. Hi ha algun repte amb el qual no estigui d'acord?

CiU: No estic d'acord que tots els trenta reptes que planteja l'ARA els posem en un pla d'igualtat. El principal és tenir un estat amb els seus corresponents instruments. Els apartats econòmics i socials estan lligats amb la nostra capacitat de decidir sobre un nou statu quo . No només volem preguntar en el marc d'una consulta sobiranista, sinó que la resposta sigui que sí.

ERC: No, considero que tots els punts estan reflectits correctament.

PSC: Els trenta objectius em semblen ben triats, en termes generals. Dit això, n'hi ha alguns que no comparteixo, com per exemple els relatius a l'acció exterior de la Generalitat, que pressuposin que l'assoliment de la independència és un procés inexorable. Abans s'hauria de preguntar als ciutadans de Catalunya si és això el que desitgen de manera majoritària.

PP: Hi ha un fil conductor general que impregna tot el que proposa i amb el qual jo no estic d'acord. No comparteixo el principi de separació, i penso que és millor estar junts que separats. Seguir el full de ruta de CiU i ERC no és la solució perquè trenca amb el model que els catalans i la resta d'espanyols han anat construint els últims anys. Les propostes culturals que plantejava l'article sobre els 30 reptes dels pròxims 1.000 dies les veig molt dirigistes, amb la voluntat d'imposar un model. Diria que la voluntat d'imposar l'independentisme català és el principal escull que existeix per constituir una societat catalana lliure. Hi ha moltes qüestions transversals, com per exemple les que tenen a veure amb l'economia, que són transversals i comparteixo.

ICV-EUiA: A part de les mancances que he exposat al punt anterior -s'hi podria sumar el que defensem sobre les retallades, que s'haurien d'acabar-, no estic d'acord amb el que es diu de la governança de les universitats i el paper dels rectors.

Ciutadans: Els objectius relatius a la construcció d'estructures d'estat no els podem considerar reptes com a tals. Es donaria una situació en què s'estaria construint un estat -el català- dins d'un altre estat, l'espanyol. Es tracta de l'expressió de la voluntat d'una part de la societat catalana que està al marge del que dicten les lleis i del que dicta la Constitució.

CUP: Valorem positivament tots els trenta punts de la llista, tot i que no podem considerar-los reptes com a tals. En general es tracta de polítiques que ja s'estan duent a terme actualment, a excepció del nou estatus polític per a Catalunya i la creació d'una banca pública que defensem des de la CUP, ja que considerem que la relació entre el mercat financer i els ciutadans necessita un canvi important.

4. Quins són els cinc objectius que considera més urgents?

CiU: Si s'ha de prioritzar, tots els que tinguin a veure amb la recuperació econòmica i amb la creació d'ocupació per poder construir una Catalunya inclusiva i que tingui alts nivells de qualitat de vida. Això es pot aconseguir per la via del repte nacional, que és el repte de tenir un estat. Per aconseguir tots els reptes urgents, cal disposar de les eines necessàries d'un estat.

ERC: Més que cinc grans reptes, situo tres grans objectius genèrics: preparar el futur estat -llei electoral, llei de consultes, estructures d'estat, diplomàcia catalana-, sortir de la crisi -impuls de l'economia i internacionalització- i suport a totes les persones que pateixen la crisi. Ho dieu vosaltres a les pàgines d'ahir: "Que ningú es quedi enrere". L'administració ha de poder acompanyar i ajudar els que pateixen amb més intensitat la crisi per minimitzar el patiment.

PSC: Sens dubte, els que estan relacionats amb la protecció social de les persones amb menys recursos i amb la recuperació econòmica. No hem d'oblidar que Catalunya està patint en aquests moments una gravíssima crisi econòmica i social.

PP: Com a premissa, el més important és sortir de la crisi. Primer caldria un nou finançament i, després, iniciar les reformes necessàries per crear ocupació. Tot seguit, obrir un procés de reindustrialització i reformar l'administració. Per acabar, aprovar la llei de transparència. Hi ha àmbits, com per exemple l'econòmic, en què la gestió de la Generalitat és molt opaca. També és necessària la llei electoral.

ICV-EUiA: A més de deixar clar que l'atur és el repte més important que ha de resoldre el país, considero que recuperar el sistema financer és un assumpte que requereix urgència. La reindustrialització, el foment del cooperativisme i el combat contra la pobresa infantil també s'han de resoldre com més aviat millor, així com també la igualtat d'oportunitats i l'accés a l'habitatge. Definir el nou estatus polític de Catalunya és urgent.

Ciutadans: Un dels objectius més urgents és aprovar una llei electoral pròpia. En termes econòmics, s'ha de prioritzar la lluita contra l'atur i potenciar la indústria com a sistema de creació de valor afegit. En aquest mateix sentit, és important enfortir l'àmbit de la recerca i el desenvolupament i enriquir la formació professional dels estudiants.

CUP: Una de les prioritats seria el nou estatus polític per a Catalunya, tot i que considerem que l'estatus de Catalunya ha anat canviant amb el temps i el repte ara recau en la pregunta: "Sobirania: sí o no?" També és urgent la modificació de la relació entre els mercats financers i la ciutadania, i solucionar la malnutrició infantil a Catalunya.

5. És possible que Catalunya obtingui un nou estatus polític?

CiU: No només és possible, sinó que és necessari que Catalunya es converteixi en un estat. Quan algú ens planteja per què ens dediquem a governar el país en uns temps tan durs, marcats per una profunda crisi econòmica i social, l'única resposta que podem donar és que ho fem per resoldre el vessant social i nacional al mateix temps. Hi ha la convicció que cal fer la consulta i que s'ha de poder decidir per tenir un estat propi que ens proporcioni més eines en el dia a dia.

ERC: Més que possible, a ERC pensem que aconseguir-lo és irrenunciable. No ens plantegem cap altre horitzó que no sigui aconseguir un estat per a Catalunya.

PSC: Sí, ho veig possible. Però això exigeix una altura de mires i una categoria política per part del govern d'Artur Mas i del govern de Mariano Rajoy, que, sospito, els falta a tots dos.

PP: No hem de malmetre el llegat dels últims 35 anys, que són els millors de la nostra història. Els catalans ja tenim dret a decidir: l'hem exercit en successives eleccions. No sóc partidari de murs ni de fronteres, però es pot millorar l'estatus actual: cal que els catalans liderem els canvis necessaris sense jugar amb els sentiments de la gent. Hi ha molta feina a fer per millorar el finançament, per tenir més autonomia fiscal, per reformar l'administració i per desenvolupar les nostres competències. Per aquesta via hi ha molt camí per recórrer. Hi ha un terme mitjà entre la independència i el retorn de totes les competències al govern central.

ICV-EUiA: És una qüestió necessària, i farem tot el que estigui a les nostres mans perquè sigui així. És una absoluta necessitat per a Catalunya, fins i tot per al govern espanyol, perquè l'única manera de resoldre l'encaix de Catalunya és deliberant i decidint i, per tant, convocant una consulta. Això hauria de conduir cap a un exercici de sobirania i en un estat propi de la manera com el plantegem nosaltres -el model serà el que els catalans vulguin a través de les urnes- que permeti una relació d'igual a igual amb Espanya.

Ciutadans: Un nou estatus polític per a Catalunya ni és possible ni és desitjable en el context actual. Una part de la societat catalana té la voluntat d'establir un nou estatus, però la falta de garanties i el populisme que imperen en els que el promulguen els acabarà conduint al fracàs. És per això que des de Ciutadans veiem pràcticament impossible que Catalunya es converteixi en un nou estat independent en el marc actual europeu.

CUP: Catalunya tindrà un nou estatus polític només si el Govern i les institucions tenen clar que per poder decidir hauran de practicar desobediència institucional.