La figura del doctor Broggi sobreviurà en el temps
MEMBRE DE LA REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA DE CATALUNYAEl doctor Moisès Broggi és una figura mèdica d'un valor excepcional. I dic és , i no era , perquè la seva importància el sobreviurà per molt de temps, com a ensenyament per a metges i moltes altres persones.
Cirurgià general, es va formar al costat de dos grans mestres, els professors Antoni i Joaquim Trias i Pujol. D'aquest últim va heretar el setial de membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya -per cert, va ser per iniciativa seva, quan n'era president, que es va deixar de dir "de Barcelona" per dir-se "de Catalunya", com un gest més de generositat i germanor.
De la seva biografia professional cal subratllar-ne la tasca ingent com a cirurgià d'urgències, tant a l'Hospital Clínic de Barcelona de jove com a la línia de front durant la tràgica Guerra Civil. I a això cal afegir-hi la seva llarga i profitosa activitat privada a la Clínica Sant Josep de Barcelona, un centre petit però d'una gran rellevància científica. Gran orador i escriptor, fou un cirurgià excepcional. Jo el recordo operant, movent les seves grans mans amb una delicadesa i mestratge meravellosos.
El fet que arribés a cent anys va permetre a centenars de companys de professió, i a moltes altres persones, demostrar-li l'afecte i l'admiració que sentien per ell. Quan va escriure les seves memòries, ja centenari, un crític va dir que, a diferència del que sol passar en llibres semblants, en el seu es trobaven a faltar més coses, perquè el que explicava era emocionant i d'un gran interès.
La seva humanitat i benvolença, la seva elegància i honradesa, van ser complements il·lustres de la seva professionalitat. També la seva modèstia. El doctor Broggi era un home del Renaixement i de la Renaixença, amb una curiositat sense límits per a tot, àdhuc per a la política. I un home que tenia caràcter davant les injustícies: recordo, per exemple, que va criticar públicament, en una època delicada, que es pretengués espoliar un Centre Antituberculós de Barcelona d'un quadre de Ramon Casas.
Jo me l'estimava, al doctor Broggi, i la seva pèrdua m'ha afectat personalment. Però la seva memòria ens acompanyarà i ens servirà d'exemple.
