L'independentisme flamenc crida a reformar Bèlgica

BARCELONA."Una mica menys de Bèlgica?", es preguntava ahir el diari belga francòfon Le Soir en la seva anàlisi de la nit electoral. La victòria de la Nova Aliança Flamenca (NVA) de Bart De Wever, que va aconseguir l'alcaldia d'Anvers, la capital econòmica del país, i es va convertir en la força més popular al nord del país, ha capgirat de cop i volta el panorama polític belga. Només fa un any que De Wever va quedar apartat de les negociacions per formar el govern federal que presideix el socialista francòfon Elio di Rupo, i les urnes van passar factura diumenge als partits que van optar per governar Bèlgica sense la força més votada a Flandes. Valònia, la regió del sud del país, és una mica menys socialista, i a Flandes, al nord, els tres partits tradicionals -Democràcia Cristiana, Liberals i Socialistes- han perdut força a nivell local.

La independència de Bèlgica "no és a l'agenda", assegurava ahir Bart De Wever en una entrevista a l'agència Reuters. El líder de la NVA prefereix parlar de confederalisme, i la mateixa nit electoral ja va fer una crida a Elio di Rupo perquè es comenci a negociar des d'ara mateix una reforma confederal. Els resultats electorals han situat De Wever en una posició de força de cara a les pròximes eleccions federals del 2014.

Flandes no és Catalunya

Tot i aquest "punt de no retorn" aconseguit a Flandes, segons les paraules de Bart De Wever, el líder independentista es va voler distanciar ahir dels processos secessionistes oberts a Escòcia i Catalunya. "La gent fa moltes comparacions però jo hi veig diferències clares -explicava De Wever a Reuters-. Nosaltres no som una minoria del país, no som únicament una peça d'un joc amb molts jugadors. Som un país bastant únic", rematava el nou alcalde d'Anvers, que ara busca soci de govern per formar coalició.

Els flamencs representen el 60% de la població de Bèlgica i des de fa dècades són també majoritaris al govern federal. Per això, la premsa francòfona va interpretar ahir l'enfortiment de la Nova Aliança Flamenca com una amenaça. "Ha arribat l'hora de passar a l'ofensiva", titulava l'editorial del diari Le Soir , que feia una crida a totes les forces francòfones a unir-se per "orquestrar una reacció" conjunta de tots els partits polítics i criticava el primer ministre, Elio Di Rupo, per no haver liderat aquest front. També el diari conservador francòfon La Libre Belgique reclamava una resposta unitària de totes les forces sud.

De moment, però, l'entorn del primer ministre Di Rupo s'ha limitat a recordar que Bart De Wever només ha guanyat unes eleccions locals i no pas federals.

Nou panorama flamenc

A Flandes, la marea De Wever s'ha llegit com un nou reequilibri de forces, que castiga els partits tradicionals i enfonsa una mica més l'extrema dreta, que fa només uns anys va arribar a ser la força més votada a la ciutat d'Anvers. Pel diari flamenc De Standaard la victòria de la NVA és un senyal clar per a aquells que van pactar "a contracor" amb Di Rupo i que ara veuen com el carismàtic De Wever es consolida encara més com un actor polític central al país.

Els analistes especulaven ja ahir amb les conseqüències immediates d'aquests resultats per al govern federal. El consens per aplicar la forta pujada d'impostos prevista als pressupostos de l'any que ve podria perillar ara, si els partits flamencs del govern federal es fan enrere. De Wever va fer campanya contra aquests pressupostos i demanant una rebaixada d'impostos, i les urnes li han ofert la possibilitat d'implantar el seu partit arreu del territori i situar-lo en la línia de sortida per a les pròximes eleccions federals del 2014.