FINANCES PÚBLIQUES, EL DÈFICIT FISCAL
Dossier 13/06/2014

Mas-Colell denuncia: “Espanya ens frena”

La balança del Govern conclou que Catalunya va patir el 2011 un dèficit fiscal de 15.006 milions

Roger Tugas
5 min
balances fiscals

BarcelonaLes balances fiscals, tot i fer-se amb metodologia acadèmica, cada cop són una peça més central del debat polític. Amb la crisi actual i un auge sobiranista basat en l’esperança que l’estat propi durà més benestar, el debat econòmic se situa en boca de tothom en l’àgora del procés per sumar-li o restar-li partidaris. La presentació de les balances del 2011 va ser-ne ahir una nova prova. “Si es vol mantenir la situació actual és perquè es vol tendir a més recentralització”, va afirmar el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que, abans de donar a conèixer l’esperada xifra del dèficit fiscal, va carregar contra la precarietat de les finances autonòmiques perpetuada per l’Estat en una estratègia que veu encarada a buidar de competències les comunitats. “¿Comparteix que Espanya ens roba?”, se li va preguntar, en referència a una incòmoda expressió sentida fins fa poc al Parlament. “Prefereixo l’expressió que Espanya ens frena”, va replicar el conseller, contundent però educat.

El drenatge fiscal de Catalunya va ser de 15.006 milions el 2011. Uns 2.055 euros per català que van cap a Madrid i no tornen, segons el mètode de càlcul de flux monetari -que comptabilitza tots els recursos que paguen els catalans en forma d’impostos o cotitzacions en relació amb els que tornen en despeses i inversions-. Una xifra que equival al 7,7% del PIB i que se situa per sota del dèficit fiscal del 2010 -8,5% del PIB-. El Govern, però, va voler subratllar-ne la gravetat en destacar que equival a gairebé tota la despesa de la Generalitat d’aquell 2011 en salut, educació i benestar, o quasi el doble de la inversió pública pressupostada llavors per l’Estat. ¿Una altra manera de veure-ho? El 2011 Catalunya va aportar el 19,2% dels ingressos de l’Estat i va rebre el 14% de la despesa global, tot i que el seu pes en el PIB estatal era aquell any el 18,6%.

Cau el dèficit respecte al 2010

La reducció del dèficit del 2010 al 2011, segons el Govern, es deu a diversos factors. “Si sortís la mateixa xifra, cada any estaríem una mica preocupats”, va bromejar Mas-Colell. Que el 2011 per primer cop l’Estat ignorés la disposició addicional tercera de l’Estatut -que obligava a invertir a Catalunya segons el mateix pes que el del PIB català-, comencessin a liquidar-se les bestretes del 2009, desaparegués el pla E d’estímuls econòmics o augmentessin les prestacions socials -sobretot d’atur- cobrades pels catalans són alguns dels elements que van influir-hi. Però sobretot ho va fer la reducció del dèficit de les partides de l’administració de l’Estat que computen en les balances i, per tant, Catalunya va haver de comprometre menys recursos per tapar-lo.

Tanmateix, les balances de la Generalitat també incloïen els càlculs pel mètode de la càrrega-benefici, que reparteix les despeses territorialment segons qui teòricament se’n beneficia, distribuint a tot l’Estat, per exemple, les inversions a l’aeroport de Barajas o a la casa reial. Amb aquest càlcul, el dèficit fiscal català va ser el 2011 d’11.087 milions, cosa que equival al 5,7% del PIB, una xifra gairebé idèntica a la del 2010.

Un 8% de mitjana des del 1986

Unes dades, en tot cas, que no desentonen amb la sèrie històrica de les balances de la Generalitat. Segons el càlcul de flux monetari, el dèficit fiscal català és de mitjana equivalent al 8% del PIB. Amb un mínim del 6,7% i un sostre del 10,1%, el drenatge fiscal català ha estat constant. Una situació a la qual Mas-Colell no veu cap solució a l’horitzó. De fet, va assegurar que el 2015 no hi haurà encara el nou sistema de finançament, tot i que el vigent caducava el 2013. “No en tinc cap indici, és una provocació per si em desmenteixen”, va ironitzar el conseller, conscient que les diferències entre els barons del PP dificulten un debat incòmode l’any previ a eleccions a la majoria de comunitats i de les estatals. Sigui com sigui, “la situació d’estrès de les finances catalanes és extrema”, va lamentar, i va avisar que “o el finançament millora o els serveis que cobreix la Generalitat ho patiran”.

Un horitzó que el conseller sospita que està perfectament planificat pel govern espanyol i destinat a justificar un procés recentralitzador més acusat que l’actual. De fet, l’Estat ja s’ha erigit com el salvador de les finances catalanes gràcies a un fons de liquiditat autonòmic que, en tot cas, la Generalitat haurà de retornar amb interessos. Reblant el clau, Mas-Colell tem que, si s’aguditza l’ofec, el govern espanyol sortirà al rescat de les polítiques socials de les autonomies. “És clar que, o hi ha més recursos per a les comunitats, o anirem de facto a un nou repartiment competencial”, va presagiar, i encara va anar més enllà: “El govern central no s’acontentarà només absorbint competències, sinó que voldrà canalitzar fons per pagar l’estat del benestar”.

Malgrat tot, aquest fre que Mas-Colell va denunciar no es refereix sols a la precarietat financera, sinó també a la “cotilla normativa” estatal, basada en “models administratius antiquats que no responen a una economia moderna”. I, en una roda de premsa que va versar més en models de finançament que en consultes, aquí va ser quan va permetre’s l’única llicència per apel·lar a una eventual independència: “Generaríem un quadre normatiu més ajustat al creixement econòmic”.

Així, les noves balances són un nou argument que el Govern posa al sac de raons del procés. I, espantant discursos de la por sobre les prestacions, Mas-Colell va etzibar: “Des de Catalunya ens paguem tots els serveis que rebem”. Ras i curt.

Aval parlamentari a la Seguretat Social catalana

El ple del Parlament va instar ahir el Govern a elaborar un pla que prevegi la creació dels òrgans gestors de la futura Seguretat Social catalana si Catalunya s’acaba constituint en un nou estat. La moció, impulsada per ERC i aprovada amb els vots de CiU i el sí parcial d’ICV-EUiA i la CUP, també inclou l’impuls del disseny de l’administració i tresoreria d’un nou sistema de pensions per a un hipotètic nou estat català. La iniciativa parlamentària la van rebutjar el PSC, el PP i C’s. En el punt principal del text, el tercer, que ha comptat amb el vot favorable de CiU, ERC i la CUP, l’abstenció d’ICV-EUiA i el vot contrari de la resta de grups, el Parlament insta el Govern a elaborar “un pla per dissenyar l’administració i la tresoreria de la Seguretat Social catalana”.

Aquestes noves estructures, precisa el text, han de “garantir la percepció futura de les pensions i prestacions d’atur als catalans si el sentit del vot dels ciutadans del 9 de novembre és favorable a la Constitució d’un estat independent”. El punt següent de la moció aprovada demana al Govern que creï “un òrgan únic gestor del conjunt de prestacions orientades a la integració social i laboral dependents de la Generalitat, així com altres rendes socials, amb capacitat per gestionar les prestacions d’altres administracions”.

stats