LA PLAGA DELS PLÀSTICS

Un món de plàstic

El plàstic pot trigar fins a mil anys a descompondre's. Una immensa part del que s'ha produït s'ha convertit en residu, mentre que només un 9% s'ha reciclat

TEXT: SÒNIA SÁNCHEZ / INFOGRAFIA: MARIONA ASIN

Una brutícia marina que mata

Als oceans del món hi ha 5,2 bilions de peces de plàstic i la majoria hi arriben dels rius asiàtics

Xarxes de pesca, ampolles de detergent, trossos d'envàs, però sobretot engrunes microscòpiques. Als oceans del món hi suren, o s'enfonsen, més de 5,2 bilions de peces de plàstic: 268.940 tones d'un material que en alguns casos pot arribar a trigar mil anys a descompondre's. Des del gel de l'Àrtic fins al fons marí més profund, a tots els indrets oceànics on s'ha indagat s'hi han trobat microplàstics (menys de 5 mil·límetres), que acaben engolits pels peixos barrejats amb el plàncton i entren a la nostra cadena alimentària.

Però el problema no són només els plàstics que no es veuen. Els colors dels taps d'ampolla que suren a l'aigua atreuen l'atenció d'ocells marins, que els confonen amb menjar. El documental Albatross, del nord-americà Chris Jordan, ha fet la volta al món amb imatges d'aquests ocells donant de menjar taps de plàstic a les seves cries i animals morts i degradats amb tot de taps de colors a l'estómac. Els plàstics que l'home llença als oceans tenen efectes nocius en 700 espècies animals, tal com va deixar clar el catxalot que va aparèixer mort al febrer en una platja de Múrcia amb 29 quilos d'escombraries a l'estómac, entre bosses de plàstic, sacs de fil sintètic, trossos de xarxa de pescar i fins i tot un bidó.

Els corrents marins arrosseguen les peces més grans i els conglomerats compactes, que des de fa anys s'acumulen en cinc punts de l'oceà. Són illes de plàstics que els científics han batejat com a "zones de deixalles". La més gran és la del Pacífic Nord, ubicada entre Hawaii i Califòrnia: 1,6 milions de quilòmetres quadrats de plàstics, una superfície equivalent a la suma de França, Alemanya i tota la península Ibèrica.

"Hem enllestit l'esforç més gran que s'ha fet mai per mapar la gran zona de deixalles del Pacífic, amb una expedició aèria i una altra de marina, i hem descobert que la contaminació per plàstics en aquella zona és entre quatre i setze cops pitjor del que es pensava", explica a l'ARA Boyan Slat, el jove inventor holandès que ha fundat –a l'inici per micromecenatge– Ocean Cleanup, que ha desenvolupat un sistema innovador per netejar el plàstic dels oceans. La seva investigació va constatar també que "el 92% de la massa" de l'illa de plàstics del Pacífic "són objectes grans", i per tant, diu Slat, "és urgent sortir a netejar-ho de seguida, abans que es converteixin en microplàstics". Ocean Cleanup ha iniciat aquest estiu les tasques de neteja amb el sistema inventat per Slat i el seu equip de científics, i confia poder netejar el 50% de la gran illa de plàstics del Pacífic en els primers cinc anys.

8,7 milions de tones cada any

Però d'on ve tot aquest plàstic? Més de la meitat de tot el plàstic que acaba als oceans ve de només cinc països: la Xina, Indonèsia, Tailàndia, les Filipines i el Vietnam, segons un estudi d'Ocean Conservancy. Són països on es recol·lecta menys del 40% del plàstic. La resta acaba llençat en qualsevol racó i una bona part és arrossegat pel vent fins als rius. De fet, el 86% dels residus marins del món hi arriben a través de rius del continent asiàtic, i el Iangtsé, que desemboca a Xangai, és el més contaminant de tots.

El nostre Mediterrani no se salva de la plaga. Considerat la sisena gran acumulació de residus marins del món, representa un 1% de l'aigua del planeta però concentra el 7% dels microplàstics de tot el món, segons WWF. Espanya és el segon país que llença més plàstics al Mediterrani, 126 tones al dia, només superada per Turquia (144) i seguida per Itàlia (90), Egipte (77) i França (66).

Però les xifres globals són encara més esgarrifoses. Cada any es llencen a l'oceà una mitjana de 8,7 milions de tones de plàstic (entre 4,8 i 12,7 milions, segons un estudi de la Universitat de Geòrgia del 2015). És només un 3% dels residus plàstics que es generen al món anualment (la majoria acaben en abocadors o embrutant la terra), però és prou volum per haver trasbalsat un ecosistema tan cabdal i tan preciós per al planeta. Certament no és l'única amenaça, ni potser la pitjor, que afronten els nostres oceans –la sobreexplotació pesquera o l'acidificació de l'aigua per l'escalfament global són també catàstrofes monumentals per a l'entorn marí–, però la creixent dependència del plàstic en les nostres vides i un sistema de reciclatge global que no dona l'abast per absorbir tant de material fa pensar que, tal com alertava l'ONU en una cimera sobre el tema el 2017, el plàstic es pot acabar convertint en un "Harmagedon oceànic".

Més continguts de

El + vist

El + comentat