EDUCACIÓ AVALUACIÓ I REFORMA

Un estudi a primària situa l'Estat per sota de la mitjana de l'OCDE també en ciència i lectura

Els nens de 9 anys suspenen en matemàtiques

Els alumnes de 9 anys de l'estat espanyol estan per sota de la mitjana de l'OCDE en lectura, matemàtiques i ciència. Un informe internacional els situa a la cua dels 25 països estudiats del Primer Món.

Ara que el govern espanyol prepara una reforma educativa per recentralitzar competències i sancionar la immersió lingüística, els organismes educatius internacionals li posen el dit a l'ull per recordar-li el que realment cal analitzar del sistema educatiu a escala estatal. Els nens de quart de primària (9 anys) de l'estat espanyol suspenen en matemàtiques i treuen un aprovat justet en ciències i lectura, però en cap cas arriben a la mitjana internacional.

Dos estudis elaborats per l'Associació Internacional per l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA, per les sigles en anglès), l'un sobre la lectura -el PIRLS, que compara 48 països- i l'altre sobre ciències i matemàtiques -el TIMSS, amb 63 països-, van alertar ahir que els alumnes de primària de l'estat espanyol estan per sota de la mitjana de l'OCDE en les tres competències bàsiques analitzades: la comprensió lectora, les matemàtiques i les ciències. Queden, per tant, a la cua dels 25 països desenvolupats que participen en els dos estudis. Els informes de l'IEA, que fan servir els mateixos barems que utilitza l'informe PISA de l'OCDE per als nois de 15 anys, amb 500 com a puntuació de referència, atorga a l'Estat un 482 en matemàtiques, quan la mitjana de l'OCDE és de 522. Alhora, assenyala que el 14% dels alumnes espanyols estan endarrerits en matemàtiques, quan la mitjana de l'OCDE és del 7%. En l'altre extrem, només l'1% dels nens espanyols de 9 anys són "excel·lents" en matemàtiques, quan la mitjana internacional és del 5%.

Poca excel·lència

En ciències Espanya treu un 505, també per sota del 523 de mitjana de l'OCDE. L'índex d'excel·lència en aquest cas és una mica més alt, del 4%, però encara per sota del 7% de l'OCDE. Hi ha un 8% d'alumnes endarrerits en ciència, quan la mitjana internacional és del 6%. On treu més bona nota l'estat espanyol és en lectura, amb un 513, però encara està 35 punts per sota del 538 de mitjana a l'OCDE. En aquest cas, els alumnes endarrerits són només el 6% (però a l'OCDE són el 3%) i l'excel·lència arriba també al 4%, però la mitjana internacional en aquest cas és del 10%.

En tots tres àmbits, però, l'estat espanyol se situa per sota de la posició 20 en el rànquing dels 25 països de l'OCDE estudiats. El país que treu més bona puntuació tant en ciències com en matemàtiques és Corea del Sud (605 en matemàtiques i 587 en ciència), mentre que Finlàndia està al capdavant en lectura (568). El Japó, Irlanda del Nord i els Estats Units també estan ubicats en els primers llocs dels rànquings.

L'informe PIRLS sobre llengua va examinar 8.580 alumnes de 312 centres escolars de tot l'Estat, dins un global de 255.000 estudiants d'arreu del món. A l'informe TIMSS de ciències i matemàtiques hi van participar 4.183 alumnes i 151 centres de l'estat espanyol, dins una mostra global de 261.000 nens. Espanya ha aparegut en les dues últimes edicions del PIRLS, del 2006 i aquesta del 2011, amb resultats idèntics. Però pel que fa a ciències i matemàtiques no és possible deduir-ne una evolució, ja que només es van estudiar l'any 1995, amb uns resultats lleugerament millors, però llavors s'avaluaven alumnes de 8è d'EGB, que tenien uns 13 anys.

L'efecte de l'escola bressol

Els estudis d'IEA, que es van fer públics ahir amb una presentació al ministeri d'Educació, anaven acompanyats de sis estudis sectorials elaborats per acadèmics d'universitats espanyoles, que analitzaven a fons els resultats de l'estat espanyol. Entre altres coses, aquestes anàlisis remarcaven la importància de l'escola bressol en el rendiment escolar posterior de l'alumne. En les proves de lectura, els nens que havien anat a escola bressol obtenien una mitjana de 16 punts més que els que no hi havien anat. El fet que els pares tinguin hàbits de lectura es revela també com un element fonamental per millorar els resultats dels nens en aquesta matèria. Les famílies que més incentiven l'interès per la lectura, tot i ser d'entorns socials desafavorits, aconsegueixen resultats positius. De fet, el nivell socioeducatiu dels pares torna a ressaltar-se en aquest estudi com un factor determinant del rendiment de l'alumne en lectura, a més de les expectatives que els progenitors fan explícites sobre l'educació dels seus fills. Els informes internacionals revelen també que la immensa majoria de centres escolars espanyols no posen èmfasi en l'èxit acadèmic. Segons l'estudi, només el 3% dels nens van a escoles on mestres, pares i alumnes donin molta importància a les bones notes.

Alhora, segons els professors espanyols, l'Estat té un 19% d'alumnes desmotivats a classe ja a quart de primària, quan la mitjana de l'OCDE en aquest cas és del 10%.

Més continguts de