El nou Parlament marcarà el guió de la pau i fixarà l'horitzó nacional

BILBAO"Els catalans estan obrint camins per no ensopegar en allò en què van fer-ho el govern i el Parlament basc l'any 2005", amb el pla Ibarretxe. Ho diu el professor de dret administratiu de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) José Manuel Castells, en el vídeo que personalitats de la societat civil d'Euskadi han enregistrat per donar suport al candidat del PNB, Iñigo Urkullu. A partir de demà, guanyi qui guanyi avui, el nou inquilí d'Ajuria Enea estarà molt pendent del que passi a Catalunya a partir del 25 de novembre. Trobar un nou encaix del poble basc a Europa serà un dels grans pilars de la nova legislatura. I tant el PNB com EH Bildu -les dues formacions que, segons totes les enquestes, poden liderar el nou executiu- ja situen els seus passos al costat de les altres nacions sense estat que també s'han començat a moure, com Escòcia i Flandes. Ara bé, molt probablement el procés al País Basc tindrà un tempo diferent, perquè ha de caminar de manera paral·lela a una tasca immensa de reconciliació per tancar ferides en l'escenari sense ETA.

Aquests dues prioritats -més la lluita contra la crisi, present arreu- determinaran el mapa dels acords postelectorals si, com sembla segur, cap formació obté la majoria absoluta. En aquest moment les aliances van més enllà de la gestió. Tindran conseqüències simbòliques i pràctiques molt més profundes.

Un govern en minoria. La primera opció del PNB

El PNB és un partit molt arrelat a Biscaia, però els seus quadres s'han mobilitzat per evitar l'abstenció. Al carrer és evident que l'electorat més actiu, amb més ganes de votar avui, és el de l'esquerra independentista basca, que recupera el dret democràtic a concórrer a les eleccions. No obstant, la gran batalla és a Àlaba, on la majoria de formacions han intensificat els actes en el tram final de campanya. L'última enquesta del CIS hi pronosticava una victòria d'EH Bildu, una possibilitat que gairebé ningú es creu sobre el terreny en què, tradicionalment, la dreta espanyola és més forta.

La clau per poder governar en minoria amb comoditat és que Urkullu guanyi i tingui més diputats que els partits constitucionalistes junts. L'advocat Txema Montero, exparlamentari d'HB i ara situat en l'entorn del PNB, explica a l'ARA que, a diferència del cas irlandès, la fi de l'acció armada no provocarà un gir pel que fa al partit majoritari. Per ell, els nacionalistes moderats no es "desplomaran" per tres raons: perquè el PNB és un partit "de masses", perquè "recorda diàriament els anys de bona gestió i de construcció institucional del país" i perquè "ha estat un agent actiu en el procés de pau". Montero creu que això es traslladarà a les urnes.

El pacte dels rivals. L'aposta per la transversalitat

L'esquerra abertzale ha assegurat aquesta campanya que el PNB i el PSE ja s'estan repartint conselleries. Els uns i els altres ho neguen. Però per a sectors importants dels dos partits seria bo que a partir de demà es girés full i s'exploressin vies d'acord per governar. En una entrevista al diari Deia , Urkullu confirmava la intenció de "restablir la relació" amb els socialistes, que els va permetre governar en coalició fins al 1998.

El professor de ciència política de la UPV/EHU Alfredo Retortillo afirma a aquest diari que "sembla la solució lògica per buscar certa estabilitat" en un moment amb tres reptes difícils: crisi, autogovern i pacificació definitiva, encara amb deures pendents. De tota manera, creu que si es produeix el pacte no serà de manera immediata, sinó d'aquí mig any. "Els ponts estan molt trencats després d'aquesta legislatura, i provocaria estupefacció entre les bases". Admet que la ciutadania basca s'adhereix "gairebé com a una autodefensa psicològica" al record dels anys de govern conjunts del president José Antonio Ardanza. Urkullu, a més, ha potenciat aquest record -i el del govern unitari del lehendakari Aguirre el 1936, amb un acte simbòlic a Gernika- per apel·lar a la transversalitat. La campanya del PNB ha procurat també recuperar la figura de Juan José Ibarretxe -un polític ben vist pel món independentista-, però marcant distàncies amb el seu pla, que va acabar xocant a Madrid.

El front nacionalista. Massa diferències, encara

Txema Montero admet que, després d'aquells anys de confrontació amb l'Estat, ara el debat sobiranista que s'ha obert a Catalunya agafa els bascos "una mica esgotats" i sense una proposta de futur "gaire pensada". I afegeix, sincer: "Hem après una cosa, que la utopia [la independència] té un preu. I no estem disposats a pagar-lo". Enfront del model del nacionalisme moderat (Montero el defineix com un cargol, que no busca refugi a fora sinó que la casa li creix al propi cos), EH Bildu es presenta als comicis d'avui amb un programa nítidament independentista. La distància entre els uns i els altres és notable -en ritme, formes i fons-, però, a més, mantenen un allunyament clar en la política social que defensen. En aquest àmbit els abertzales tenen més punts de contacte amb el PSE de Patxi López. El PNB ha aprofitat la gestió de Bildu a la Diputació de Guipúscoa per carregar contra el seu model, que prova de ridiculitzar equiparant-lo al de governs llatinoamericans, com el de Veneçuela.

El futur d'EH Bildu. Una coalició fugaç

Un dels interrogants de la nova legislatura és el futur de la coalició de l'esquerra independentista, que ara agrupa partits diferents. Un d'ells, Eusko Alkartasuna, ha vist com part dels seus ex alts càrrecs discrepaven i donaven suport a Urkullu. Retortillo creu que Sortu -la marca legal abertzale- "ara està al congelador, però reneixerà", i "sembla difícil que es repeteixi la coalició". Afirma que EA i Aralar han fet ara una aportació "qualitativa més que no pas quantitativa" que, com diu Montero, ha servit a l'antiga Batasuna de "pista d'aterratge" per recuperar uns electors que fins ara buscaven un "vot refugi" al PNB.