Economia 15/07/2018

Com l’economia va resistir el xoc entre Catalunya i Espanya

El PIB català ha crescut més que l’espanyol malgrat els auguris d’alentiment i la sortida de seus socials

Dani Cordero
5 min
Com l’economia va resistir  el xoc entre Catalunya i Espanya

Barcelona“Això acabarà en una guerra civil, oi?” Inversors xinesos, mongols, indis, australians... Tots havien preguntat sobre la situació de Catalunya després de veure les imatges de la violència policial durant l’1-O, però cap altra pregunta va ser tan greu com aquesta. Qui intentava resoldre les qüestions era el director general d’una important firma de borsa amb base a Barcelona que estava fent un tour asiàtic per captar inversions. La conclusió que va treure del viatge és que Espanya no era en aquell moment la millor destinació per a inversions financeres, i Catalunya tampoc. La borsa li estava donant, i li donaria durant moltes setmanes més, la raó. L’alegria que les borses llatinoamericanes havien donat el primer semestre de l’any a la borsa espanyola es va congelar. El desconcert havia pres volada des de l’estiu -quan moltes companyies van començar a demanar a firmes especialitzades els escenaris que s’obrien i plans de contingència-, però s’havia agreujat durant la jornada del referèndum independentista.

Com l’economia va resistir  el xoc entre Catalunya i Espanya

“Al final Catalunya és una part d’Espanya i, per tant, la sensació d’inestabilitat era per al conjunt del territori”, corrobora Raúl Ramos, professor d’economia aplicada de la Universitat de Barcelona. Catalunya, però, estava a l’ull de l’huracà. Un grup d’empreses -entre elles les principals companyies catalanes de l’Íbex-35- inicia un degoteig d’anuncis de trasllat de seus fora de Catalunya que acaba arrossegant a seguir els mateixos passos més de 3.000 companyies. El turisme, que havia aguantat l’embat del terrorisme jihadista de l’agost obviant els dubtes sobre la seva fortalesa, comença a caure a Catalunya. El comerç també es ressent i trenca un cicle alcista. Entre l’empresariat sorgeixen veus que adverteixen de la paralització d’inversions com a efecte de la situació d’incertesa. Al novembre Barcelona perd la batalla per albergar la seu de l’Agència Europea del Medicament. I a Madrid ja apunten a les dades macroeconòmiques: el llavors ministre Luis de Guindos sosté que el PIB es reduirà entre quatre i cinc dècimes pel Procés. El Banc d’Espanya li segueix els passos, tot i que al desembre corregeix el tir i acota l’impacte.

Al final l’economia catalana va tancar l’últim trimestre de l’any amb un creixement intertrimestral del PIB del 0,8% i interanual del 3,5%. Les dades superen la mitjana espanyola en una i quatre dècimes, respectivament. El pessimisme demostrat des d’algunes veus interessades del món empresarial es veu superat, malgrat que encara es veu amb temor el trasllat de seus, que s’interpreta com la primera part d’una onada de deslocalització d’activitat que no es podrà constatar fins d’aquí anys, potser dècades.

“És cert que hi va haver inestabilitat política, però va durar molt poc, com a molt quatre setmanes -l’aplicació de l’article 155 hi va influir-, cosa que va fer que no hi haguessin caigudes dramàtiques, tot i que sí que és evident que va haver-hi cert estancament”, explica Ramos, que sosté, però, que encara no existeixen dades per fer una anàlisi acadèmica de com va suportar l’impacte l’economia catalana. “A curt termini, les conseqüències a efectes de PIB i de creació d’ocupació han sigut gairebé zero. En la meva opinió, el 80% del que va succeir s’ha d’analitzar des de la perspectiva d’una guerra de propaganda. D’uns i d’uns altres”, afirma Xavier Cuadras, director de l’Escola Superior de Comerç de la Universitat Pompeu Fabra, que afegeix: “Al País Basc han viscut molts anys en una situació molt més traumàtica i no per això no han evolucionat per convertir-se en una societat madura i rica”.

Hi ha un element que va jugar a favor perquè Catalunya superés el tràngol amb nota: en aquell moment l’economia mundial anava bé i la internacionalització de l’empresa catalana va fer possible que el sotrac no anés a més. Si es confirmés que va haver-hi una campanya exitosa de boicot als productes catalans, les empreses catalanes que han buscat alternatives fora del mercat espanyol ho haurien patit menys. L’índex de producció industrial va mostrar una bona evolució, les importacions van créixer i les exportacions van seguir mostrant la fortalesa dels mesos anteriors, amb augments molt superiors als del conjunt de l’Estat.

Resiliència estructural

“Les exportacions i la indústria han actuat de corretja de transmissió de Catalunya des del 2013”, afirma Joan Ramon Rovira, director del gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç. Segons diu, hi ha un altre factor clau que explica la resiliència de l’economia catalana: “La relació entre talent i cost salarial és un bon argument per invertir a Catalunya”.

Durant els mesos d’incertesa, sis col·legiats de mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya, entre els quals hi havia l’exconseller Andreu Mas-Colell, l’empresari i directiu Salvador Alemany i l’acadèmic Guillem López Casasnovas, defensaven que Catalunya “té una estructura econòmica sòlida per assumir xocs puntuals” com els d’octubre i novembre. Assenyalaven la consistència del creixement del PIB en els últims anys, la millora de la productivitat, la tradició industrial i el múscul empresarial que, entre gener i octubre de l’any passat, va permetre crear 15.753 empreses noves. A Catalunya hi ha un nombre molt superior de societats per cada miler d’habitants que al conjunt del territori espanyol o de la Unió Europea. Com a conseqüència, la sortida de la crisi ha sigut molt més ràpida i intensa en nivells de creació d’ocupació.

“Les multinacionals valoren moltíssim Catalunya per la seva ubicació, per la qualitat de les seves infraestructures, per la capacitat de donar formació dels seus centres educatius i pels nivells que tenen els seus ciutadans”, afirma Ramos, que també destaca els nivells de cohesió social i la diversificació sectorial. Com si estiguessin junts quan responen, Cuadras sosté: “Fer descarrilar això no és una cosa tan fàcil. Les societats són més resilients i Catalunya té certa capacitat d’entomar un xoc com el que es va produir, que evidentment es va produir. Però hem de relativitzar que la situació política pugui condicionar de manera tan decisiva la situació econòmica”.

Les estadístiques han deixat de mostrar cops derivats de la crisi de l’octubre. El turisme torna a créixer. El comerç ha tornat a la normalitat. I les previsions macroeconòmiques de tots els organismes anuncien davallades en el PIB, però per la desacceleració econòmica global. En els últims mesos inversors de diferent pelatge han fet ingents inversions en empreses amb origen a Catalunya -unes més deslocalitzables que altres-: Abertis, Cellnex, Freixenet, Cirsa o Codorníu. I alhora múltiples multinacionals han anunciat la seva decisió d’instal·lar hubs tecnològics a l’àrea metropolitana de Barcelona. Això sí, la borsa espanyola continua sense recuperar el vol. L’Íbex-35 val avui un 13% menys que fa un any. Però una cosa ha canviat: només té una empresa amb seu social a Catalunya. Sis menys que el juliol de l’any passat. O que a principis d’octubre.

El fracàs de les previsions

"Necessitarem cinc anys per tornar a la normalitat i superar aquesta caiguda intensa. En dos anys ens hem carregat dues generacions de treball a Catalunya" (Joaquim Gay de Montellà, president de Foment del Treball)

"Catalunya està creixent [en el quart trimestre] un 0,4% o un 0,5%, la meitat que en els trimestres anteriors" (Luis de Guindos, aleshores ministre d'Economia)

La frase de Guindos, pronunciada a mitjans de desembre, va resultar completament falsa. Catalunya va créixer un 0,8%, només una dècima menys que en l'anterior trimestre. Pel que fa al pronòstic de Gay de Montellà, l'economia ha continuat creixent per sobre de la mitjana espanyola.

"Barcelona ha caigut de moltes de les llistes de ciutats candidates a l'organització d'esdeveniments de negocis" (Jordi Clos, president del Gremi d'Hotels de Barcelona)

El líder dels hotelers barcelonins va dir això al gener. Però al maig vam saber que Barcelona durant el 2017 va ser la ciutat que més congressos va celebrar al món. I la tendència sembla mantenir-se: aquesta setmana Fira de Barcelona ha aconseguit portar la fira ISE, la més gran del món del sector audiovisual.

"Si tens ganes d'invertir a Catalunya però veus el que pot passar, t'esperes. És el que estan fent els empresaris" (Josep Lluís Bonet, president de Freixenet i de la Cambra d'Espanya)

És cert que la inversió empresarial es pot frenar quan hi ha incertesa. Durant l'any passat, la inversió estrangera va caure un 40% respecte al 2016, que havia sigut un any rècord. Curiosament, però, l'últim trimestre, just després de l'1 d'octubre, va ser el millor de tots, amb 909 milions captats.

stats