Santiago Fisas: “El tema català és anecdòtic a Europa”

La Comissió Europea diu que el president Rajoy acabarà el seu mandat amb un 1% més d’atur del que tenia quan va arribar a la Moncloa. ¿Aquesta és una bona carta de presentació per a vostè?

La UE també ha dit que hi haurà un creixement fins i tot per sobre del que preveia el mateix govern espanyol. Ens vam trobar una situació molt dura i s’han pres mesures importants, entre altres la reforma laboral, absolutament necessària, que a curt termini ha facilitat l’acomiadament de persones però que quan l’economia comenci a funcionar farà que hi hagi més ocupació, perquè per a un empresari serà més fàcil contractar. Abans contractar un treballador era un matrimoni per a tota la vida. Ara ja no.

¿De què serveix el creixement si no creix l’ocupació?

Primer hem d’arreglar la macroeconomia. I després la microeconomia. Quan se’ns diu que hem ajudat els bancs, és cert. Però ajudant els bancs hem ajudat les persones que tenien estalvis als bancs. I, en segon lloc, per donar crèdit a persones i empreses cal estar sanejat.

La CE també ha dit a Rajoy que no hi ha marge per abaixar impostos.

S’abaixaran. Quan acabi aquesta legislatura els impostos seran més baixos que a l’inici. Segur.

És lector del Financial Times?

Algunes vegades, no cada dia.

Ahir li deia a Mariano Rajoy que negociï amb Catalunya.

D’entrada, el Financial Times, com he dit en més d’una ocasió, està en certa manera influït pel nacionalisme català. Tinc molt respecte per l’FT, però Rajoy sap molt bé què ha de fer i en quin moment ho ha de fer. Per descomptat, no és l’FT el que ha de marcar la línia política d’Espanya.

Vostè sap que l’FT és com la Bíblia a Brussel·les. ¿No li demanen els seus companys europarlamentaris què passa a Catalunya?

En cinc anys, ni una sola vegada m’han parlat de Catalunya. A Europa preocupen altres coses. Això és un tema gairebé anecdòtic.

Per a Europa és anecdòtic. ¿Per a vostè també?

No. Crec que és un tema important, a Catalunya i a Espanya.

Vostès diuen que Catalunya no és una nació i que no té dret a decidir al marge d’Espanya. És correcte?

No és qüestió de ser o no una nació. Per nosaltres Catalunya és una nacionalitat, com diu la Constitució.

No és el mateix?

No. Hi ha algunes diferències. Dret a decidir vol dir autodeterminació. I segons les Nacions Unides l’autodeterminació només es pot donar en tres casos: antigues colònies, una situació de guerra o una manca de respecte als drets humans.

Però i Escòcia?

A Escòcia això es fa dins la legalitat. Cadascú té les seves lleis. Cameron i Rajoy actuen dins de la legalitat.

¿Fins on estaria disposat a arribar el PP per impedir la independència de Catalunya?

Simplement s’ha de complir la llei.

Però per fer-ho faran el que calgui? Suspendre l’autonomia, si cal?

No en tinc ni idea, jo. A mi no m’agrada fer política-ficció.

El president de Foment del Treball deia que està treballant pel pacte fiscal. Li sembla una possibilitat?

Sí.

¿Rajoy pot oferir un pacte fiscal a Catalunya aquest any?

No sé si aquest any. També Alícia Sánchez-Camacho ho ha demanat. Pacte fiscal o acord fiscal. El menys important és el nom. Algun tipus d’acord fiscal que permeti que almenys Catalunya i potser altres autonomies no perdin posicions en el rànquing de recursos per càpita.

Només un de cada tres europeus creu en les institucions europees. ¿No creu que es podria tornar a recuperar la confiança si hi hagués una mica de mea culpa?

És evident que hi havia una crisi a Europa i que s’havien de prendre mesures determinades. No es pot estirar més el braç que la màniga. Això li passa a una família, a una persona, a un poble o a una nació. No perquè ho digui Merkel o Brussel·les, sinó perquè és de sentit comú, de seny. I això ho ha fet el govern del president Rajoy a Espanya.

Espanya és el segon país del món amb més quilòmetres d’alta velocitat després de la Xina. I és l’últim país d’Europa en passatgers. ¿Això és estirar més el braç que la màniga?

No estic d’acord amb aquest programa. S’han fet línies que crec que no s’haurien d’haver fet, innecessàries. Però ara ja estan fetes.

Quina línia no hauria fet?

No ho sé. No tinc les dades.

La d’Extremadura?

Extremadura és molt important per connectar amb Portugal.

Mulli’s.

No ho sé. No sóc el ministre del ram.

El Parlament Europeu diu que el corredor mediterrani té lògica econòmica i el central no. Per què continuen defensant el central?

Si el corredor mediterrani es fa és gràcies al PP i al govern de Rajoy. Quan el PP va arribar al govern el corredor mediterrani era un powerpoint que havien deixat els socialistes. I qui ha posat el corredor mediterrani sobre la taula és el PP.

Però per què insisteixen en el corredor central?

Bé, ja dirà Europa que no. De moment no es durà a terme, entre altres coses perquè hi ha un seguit de valls protegides a l’altra banda de la frontera que faran que el corredor central sigui molt difícil. I ja està.

¿La UE ha deixat Espanya de la mà de Déu pel que fa a la protecció de les fronteres exteriors?

Sí. I no només Espanya. També Itàlia, Malta, Grècia i Xipre. S’ha d’aturar clarament. La immigració legal i controlada em sembla molt bé. Però no la il·legal i descontrolada. Alguna cosa s’ha de fer. No podem deixar entrar a tothom.

¿Sense Vidal-Quadras serà més fàcil obtenir l’oficialitat del català al Parlament Europeu?

No és una qüestió de Vidal-Quadras, hi ha una dificultat intrínseca important en aquest tema. No és només un problema del català. Hi ha altres idiomes cooficials a Espanya. Però deixem temps al temps i veurem què passa amb això.