1980-1999: les sis legislatures de Jordi Pujol

L'ajustada victòria electoral de CiU a les eleccions del 1980, en les quals va obtenir 43 escons escassos dels 135 en joc, va permetre l'accés de Jordi Pujol a la presidència d'una Generalitat de Catalunya que tenia moltes competències però que no tenia cap estructura més enllà dels límits de la plaça de Sant Jaume. El nou president va ser escollit amb els vots de la seva coalició, de Centristes de Catalunya i d'ERC, i es va configurar així un mapa polític estable en el qual el PSC i el PSUC es van erigir, durant dècades, en l'oposició oficial als consecutius governs del nacionalisme conservador. Aquell primer pacte va situar Heribert Barrera en la presidència del Parlament i Pujol va nomenar un govern format únicament per consellers de CiU, una dinàmica que va mantenir sempre. Les següents eleccions al Parlament, celebrades el 1984, van consagrar el pujolisme i la federació es va disparar fins als 72 escons, el seu màxim històric. El PSC també va incrementar la seva representació i es va consolidar com l'única alternativa de govern, mentre que el PSUC es va ensorrar i només va sobreviure a través de la nova marca IC. Durant les sis legislatures consecutives que va presidir la Generalitat, Pujol es va lliurar en cos i ànima a la doble feina de construir un país i buscar l'encaix impossible de Catalunya dins d'Espanya. El primer objectiu el va aconseguir; el segon va resultar fallit i el va arrossegar a una dinàmica pactista, primer amb el PSOE i després amb el PP, que va desgastar CiU fins al punt de fer-li perdre el poder a les eleccions del 2003, a les quals Pujol ja no es va presentar.