Drets laborals
Economia 09/02/2022

Dones, joves, camp i serveis: els principals beneficiaris del nou salari mínim de 1.000 euros

El govern acorda amb els sindicats majoritaris una pujada retroactiva des de l'1 de gener

4 min
La ministra de Treball, Yolanda Díaz, amb els líders sindicals de CCOO, Unai Sordo, i UGT, Pepe Álvarez, aquest dimecres al ministeri de Treball.

MADRIDEspanya fa un pas més per aconseguir que el salari mínim interprofessional (SMI) sigui el 60% del sou mitjà. El govern espanyol aprovarà un increment de l'SMI de fins als 1.000 euros al mes en 14 pagues i seria retroactiu, és a dir, que ja s'aplicaria des de l'1 de gener. Això situa l'Estat en setena posició dins la Unió Europea amb un salari mínim més alt i deixa Bulgària i Letònia com els dos únics països que no han tocat el seu SMI aquest 2022. 

L’increment, anunciat aquest dimecres per la vicepresidenta segona de l'executiu i ministra de Treball, Yolanda Díaz, compta amb el vistiplau dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, però no amb el dels empresaris que, de nou, s’han despenjat de l’acord. Aquestes són les claus de la pujada aquest 2022: 

Un augment del 3,6% 

L’SMI s’incrementarà en 35 euros al mes 

El govern espanyol aprovarà un augment de l’SMI de 1.000 euros al mes bruts en 14 pagues per a aquest any, que tindrà un efecte retroactiu i s’aplicarà a partir de l’1 de gener. És a dir, 35 euros més al mes en comparació amb l’actual salari mínim (965 euros mensuals bruts en 14 pagues). L’augment s’ajusta al segon escenari plantejat a l'informe del comitè d'experts sobre el salari mínim, que fixava un augment d'una forquilla d'entre 22 i 41 euros aquest any. L’executiu no ha detallat quan arribarà al consell de ministres. Quan Sánchez va arribar al govern l’any 2018, l’SMI se situava als 736 al mes. Aquest 2022 ja atrapa els 1.000 euros, un creixement d’un 35%. "És la millor eina per combatre la pobresa", ha sostingut Díaz aquest dimecres, que ha afegit que amb mesures així "queda enrere l'Espanya dels salaris baixos".

2 milions d’afectats 

Beneficiarà sobretot dones i joves

El govern espanyol estima que l’augment podria afectar fins a 2 milions de treballadors assalariats. Segons un estudi del gabinet econòmic de CCOO, la pujada tindrà impacte damunt 1,8 milions d’afiliats, en especial dones i joves. Això suposa uns 300.000 treballadors més dels que el percebien fins ara i que cobren entre 965 i 1.000 euros, segons el sindicat. En concret, segons els càlculs de CCOO, el perfil d'empleat que més es beneficiarà d'aquest augment és el d'una dona treballadora d'entre 16 i 34 anys amb un contracte temporal i que treballa a l'agricultura o al sector serveis.

Aquest perfil és resultat d'analitzar on té més incidència el salari mínim, és a dir, quina població el cobra en més quantitat. En global, un terç de les persones d'entre 16 i 34 anys (31%) es veuran afectades positivament pel nou increment de la retribució mínima. També el 20% dels treballadors temporals que el cobren i aquells que estan ocupats al sector serveis i a l'agricultura, on hi ha la major part de mileuristes. Finalment, l'augment té gairebé el doble d'incidència sobre les dones treballadores (14,1%) en comparació amb els homes (8,5%). "Tindrà un impacte directe en la reducció de la bretxa de gènere", ha subratllat el líder de CCOO, Unai Sordo, aquest dimecres.

Augments salarials

Els sindicats pressionen les patronals per traduir la mesura en els convenis col·lectius

Els líders dels dos sindicats majoritaris, Unai Sordo (CCOO) i Pepe Álvarez (UGT), han aprofitat l'avinentesa per pressionar la CEOE perquè tradueixi aquesta mesura en la negociació col·lectiva, i més en un context inflacionista com l'actual. De fet, la negociació per un nou Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) ja està en marxa per discutir el marc de les negociacions dels convenis entre empreses i treballadors, caducat des del 2020. El 2018, quan es va renovar l'acord, i fins al 2020, l'AENC recollia un augment salarial del 2%, així com un punt addicional voluntari vinculat a la productivitat, l'absentisme laboral i els resultats empresarials. A més a més, en aquest acord s'instava la negociació col·lectiva a augmentar els salaris mínims dels convenis fins als 1.000 euros, ha recordat Sordo. Els sindicats volen que en el nou AENC es reculli un augment entorn d'un 5%.

Més negociacions

La ministra de Treball treu ferro al 'no' de la patronal

Díaz ha tret ferro a l'oposició dels empresaris, que dimarts ja van anticipar el seu no, i ha descartat que això deixi ressentit el diàleg social. La ministra ha defensat que, malgrat que no comparteixen la proposta, el diàleg social a Espanya "és una referència al món". Tant la titular de Treball com Sordo i Álvarez han contestat a les crítiques que asseguren que seguir apujant l'SMI provocarà una destrucció d'ocupació a Espanya i han defensat aquesta iniciativa com a eina contra la pobresa laboral. "Hem remat en una direcció adversa. Ens han dit de tot, que això serien les set plagues d'Egipte, però fins i tot un premi Nobel d'economia ha explicat que no és veritat", ha insistit Díaz. En aquest sentit, ha posat com a exemple l'increment d'afiliats a la Seguretat Social que ha experimentat l'agricultura amb les últimes pujades de la retribució mínima.

Díaz ha detallat les negociacions que caldrà encarar els pròxims mesos amb els agents socials: la reforma de la llei d'economia social o la reforma legislativa d'inserció laboral. També estan pendents les matèries vinculades a la Seguretat Social: el nou sistema de cotitzacions per als autònoms o la segona part de la reforma de les pensions. Més lluny queda la pròxima alça del salari mínim: el 2023 es discutirà una nova pujada que, segons els càlculs del ministeri de Treball, deixaria l'SMI entre els 1.012 i 1.047 euros al mes.

stats