SERVEIS

L’AMB creu que Agbar aprofita l’empresa mixta per expandir-se

L’organisme sospita que ha portat la societat público-privada fora del seu àmbit, i l’empresa ho nega

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és sòcia d’Agbar en la societat mixta que abasteix d’aigua 23 municipis de la conurbació de Barcelona. La societat público-privada que dona aquest servei es diu Aigües de Barcelona Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua SA (Abemcia). Però de vegades la relació entre els socis no és fàcil. L’AMB vol tenir sota control les aventures d’Abemcia fora de l’àmbit d’actuació que fixa el conveni amb l’AMB, bàsicament perquè la major part dels recursos de l’empresa són la facturació als abonats dels municipis metropolitans.

L’organisme metropolità considera que l’empresa, nascuda per donar servei justament a la capital catalana i els municipis del seu entorn, ha fet algunes expansions fora d’aquest àmbit, en municipis de l’àrea de Barcelona però no de l’AMB i, fins i tot, en municipis de fora de Catalunya. Agbar ho nega. Un portaveu de la companyia ha assegurat que només s’ha anat a concursos dins de l’àmbit que permet el conveni amb l’AMB i en el negoci del cicle integral de l’aigua.

El conflicte arriba en un moment que la companyia público-privada està pendent d’una sentència del Tribunal Suprem: si l’alt tribunal ratifica l’anterior sentència del TSJC, els títols de concessió d’Agbar a la ciutat de Barcelona s’anul·laran. Si això passés, per tant, Agbar es trobaria sense la seva principal concessió.

Empresa mixta

Per entendre el conflicte s’ha d’anar a la creació d’Abemcia. La van constituir Agbar i l’AMB el 2012, quan Xavier Trias governava a l’Ajuntament de Barcelona. Després s’hi va sumar Criteria Caixa. Avui dia l’empresa està participada en un 70% per Agbar, un 15% per l’AMB i un 15% més per Criteria, i gestiona el que se’n diu l’aigua en baixa dels municipis metropolitans (és a dir, que porta l’aigua de la depuradora fins a les cases). L’AMB té un doble paper. És sòcia de l’empresa i també és qui la supervisa -proposa les tarifes- d’acord amb un conveni entre l’AMB i l’empresa.

Com que creia que la companyia anava a concursos fora del servei metropolità del cicle de l’aigua, el consell de l’AMB va demanar un dictamen jurídic per veure si l’empresa vulnerava alguna norma. Això va passar el 2017, quan a l’Ajuntament de Barcelona ja havia canviat la majoria i Ada Colau era l’alcaldessa i presidenta de l’AMB, i Eloi Badia, regidor de Presidència de l’Ajuntament i vicepresident de l’AMB.

L’informe encarregat a la comissió jurídica assessora va concloure que ni en el conveni entre l’empresa i l’organisme metropolità ni en els estatuts de la societat ni en cap altre document hi ha “expressament cap limitació a la llibertat de la societat Abemcia de concórrer en procediments de licitació.

L’AMB té previst portar al consell metropolità d’aquest mes de febrer una proposta d’acord per, com a mínim, poder controlar qualsevol servei que l’empresa Abemcia faci fora de l’àmbit del conveni. Una proposta que, entre altres coses, indica que “l’activitat que pugui desenvolupar l’empresa i que no formi part del servei públic de l’AMB quedarà condicionada a la garantia de la correcta prestació d’aquest servei, sense que la pugui posar en risc”. Una manera d’intentar que inversions fora del servei a l’àrea metropolitana no vagin en detriment d’inversions a la zona del conveni. A més, la proposta d’acord també vol obligar Abemcia a informar “fefaentment” l’AMB en un termini màxim d’un mes de totes les activitats i iniciatives fora del seu conveni. Perquè una queixa expressada a l’ARA pel vicepresident de l’AMB, Eloi Badia, és que l’empresa no informa el seu soci metropolità d’aquestes iniciatives fora de l’àmbit del conveni.

L’acord també preveu que qualsevol iniciativa fora de l’àmbit del conveni anirà acompanyada de la documentació que justifiqui la seva viabilitat econòmica i que no afecta el servei públic a l’AMB, a més de mesures de diferenciació de la comptabilitat de cada activitat econòmica com una unitat de negoci diferenciada. Això, segons fonts de l’AMB, és clau si la sentència del Suprem tomba finalment la concessió, perquè és el que permetria dividir els negocis. El portaveu de l’empresa assegura que ara ja es porta aquesta comptabilitat separada.

LES CLAUS

1. Quin és l’àmbit d’actuació de l’empresa mixta?

L’empresa, participada per Agbar (70%), l’Àrea Metropolitana de Barcelona (15%) i Criteria -el hòlding inversor de La Caixa- (15%), té com a àmbit d’actuació el conveni amb l’organisme metropolità per gestionar el cicle de l’aigua en els 23 municipis que formen part de l’ens metropolità.

2. ¿La societat mixta té algun límit d’expansió?

L’AMB va demanar un dictamen a la comissió jurídica assessora, que va concloure que no hi ha res que obligui a limitar la seva expansió.

3. Què vol fer ara l’AMB?

Vol aprovar una resolució que obligui l’empresa a informar l’AMB de qualsevol negoci fora del conveni. A més, vol que porti una comptabilitat separada per aquests negocis i que qualsevol creixement fora de l’àmbit metropolità no posi en perill les inversions i el servei a l’àrea metropolitana.

4. Què diu l’empresa?

L’empresa diu que ja informa l’AMB, que no ha superat els límits del conveni i que ja porta comptes separats.

Més continguts de