TECNOLOGIA

Albert Castellanos: “Les plataformes que vulguin operar han de col·laborar amb les autoritats”

Entrevista a Albert Castellanos, director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació

Dins de les principals activitats de promoció econòmica que s’ha marcat l’actual govern de la Generalitat, l’economia col·laborativa ocupa un lloc destacat a la llista. Per això el Govern va decidir crear una comissió amb diverses conselleries involucrades i amb l’encàrrec de revisar les normatives dels diferents sectors que aquest fenomen està transformant. Albert Castellanos és el director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació i també un dels supervisors d’aquesta comissió. Economista de formació, és militant d’ERC i ha sigut professor a la UPF i la UB.

Per què el fenomen de l’economia col·laborativa necessita una comissió interdepartamental?

Perquè, ens agradi o no, és un fenomen cada vegada més present a l’economia catalana i hem d’aprofitar totes aquelles oportunitats que ofereix, al mateix temps que hem d’aconseguir gestionar o legislar els àmbits més controvertits. És un model que s’anirà imposant, els estudis fets en l’àmbit europeu projecten que pot arribar a generar 570 milions d’euros en volum de negoci d’aquí al 2025.

Quines oportunitats ofereix?

D’una banda, redistribueix les rendes perquè ajuda a dispersar l’activitat econòmica dels sectors tradicionals. I, de l’altra, propicia un ús més eficient dels actius de les persones i de les seves capacitats.

Precisament aquesta setmana l’Associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona presentava al·legacions al decret llei de turisme que el Govern està a punt d’aprovar perquè considera que no té en compte la seva activitat com una oportunitat per aprofitar recursos infrautilitzats i redistribuir la riquesa.

La comissió interdepartamental ha de fer una revisió de la normativa existent i, per tant, també dels projectes legislatius en curs, inclòs el decret de turisme.

Ells defensen que la comissió no s’ha mirat aquest decret.

Sí que se l’ha mirat però no hi ha hagut una reunió específica del grup de treball de turisme per parlar-ne, hi serà els pròxims dies. Tal com diu la Comissió Europea, perquè pugui aflorar l’economia col·laborativa cal que es diferenciï la figura del ciutadà productor i la del professional, i no es poden exigir les mateixes obligacions a uns i altres. Així que aquest decret ha de permetre discernir l’ocasionalitat d’aquesta activitat, la finalitat lucrativa i el volum de negoci.

Però aquesta era la primera oportunitat que la comissió tenia per demostrar que actua i el decret de turisme ha sortit sense revisió.

El decret està en període d’audiència pública i tots els membres de la taula sectorial estan convidats a fer-hi esmenes o apreciacions.

És paradoxal que la Generalitat aposti amb força per mirar d’encaixar aquest model i que, alhora, les principals plataformes - Uber i Airbnb - es queixin que Barcelona és una de les ciutats d’Europa on ho tenen més difícil.

En un canvi i una transformació d’aquest tipus és normal i fins i tot comprensible que hi hagi fenòmens que se’ns escapin i que els operadors, que van començar tranquils, busquin el seu encaix.

Però mentrestant, per exemple, s’han perdut dos estius de recaptar la taxa turística a través de l’activitat d’Airbnb.

És cert, però s’han fet passos perquè pugui començar a fer-se aviat. No estem anant lents, no són decisions que es puguin prendre de dalt a baix, s’han de tenir en compte tots els punts de vista.

Més enllà d’Airbnb, l’economia col·laborativa també aixeca polèmica pel que fa als drets dels treballadors. Sovint s’ha anomenat uberització a la precarització dels treballadors d’aquestes plataformes.

Efectivament és un dels grans riscos però, en el fons, aquests riscos de precarització de les relacions laborals no són nous. Ja fa anys que parlem de la figura de l’autònom dependent, l’economia col·laborativa ho agreuja. En aquest cas cal garantir els drets dels empleats que obtenen la seva principal font d’ingressos a través d’una d’aquestes plataformes i això no és una utopia: a França s’està impulsant una noció de responsabilitat social de les plataformes perquè paguin la cotització dels treballadors que subscriguin una assegurança.

Però Uber, com Airbnb, al·lega que només és una plataforma i que no són els seus treballadors.

Totes els plataformes que vulguin tenir un model de negoci sostenible a Europa han d’estar disposades a col·laborar amb les autoritats. Com en el cas dels pisos turístics, és possible tecnològicament i políticament que donin certa informació útil a l’administració per garantir-ne un ús legal i sostenible.

Més continguts de