BUTLLETÍ D'ECONOMIA

Alerta roja a la banca

Les dificultats s'acumulen en un sector que no veu la llum al final del túnel

La banca té problemes seriosos. És difícil empatitzar amb un sector que en els últims vint anys ha estat al focus de moltes de les coses que han anat malament: la bombolla immobiliària (que van alimentar mentre la població s’hi bolcava amb entusiasme, tot s'ha de dir), les preferents, els desnonaments, les clàusules terra… Podríem entrar a debatre cada capítol, però la llista és llarga i, en tot cas, com deia, fa difícil sentir empatia amb les entitats financeres. Però el sector dona feina a centenars de milers de treballadors i els problemes que afronta són monumentals.

Els bancs es queixen constantment de les polítiques del BCE. Aquesta mateixa setmana, la presidenta del Santander, Ana Botín, llançava una dura crítica a Mario Draghi, al qual va acusar de practicar polítiques que perjudiquen els bancs i que ni tan sols afavoreixen l’economia europea. Igualment dura va ser la resposta de Draghi quan li van preguntar per les queixes de les entitats financeres. “La necessitat d’ajustar el model de negoci a la digitalització és molt més convincent que no pas enfadar-se”, va dir. El president del BCE va anar més enllà i va dir que el sector bancari té “flaqueses estructurals” i que aquestes flaqueses perjudiquen les entitats molt més que no pas les polítiques del banc central. El seu missatge va quedar clar: la banca està endarrerida i sobredimensionada. Per més que el sector hagi perdut gairebé un terç dels seus treballadors en l’última dècada a Espanya, sembla impossible que no seguim veient-hi més acomiadaments massius.

Un any d’ensurts per a la banca

Entre les actuacions del BCE que dificulten la vida als bancs n’hi ha una, principalment: els tipus d’interès estan al 0% des de fa anys i Draghi ja ha deixat bastant clar que difícilment pujaran en tot el 2020. Amb els tipus més alts, als bancs els és més fàcil guanyar diners, però la realitat és que estan al mínim històric i, després de tants anys, a les entitats se’ls acaben els trucs per seguir registrant beneficis. A més, el BCE ha incrementat el que cobra als bancs pels seus dipòsits: de cada 100.000 euros que les entitats guarden al BCE, el banc central se’n queda 500.

Però, en contraposició a les crítiques d’Ana Botín, hi ha altres banquers que hi veuen més clar. Fa uns dies, el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va demanar a les entitats financeres una reflexió sobre el seu model de negoci. Potser no ho diuen tan alt, però segur que hi ha més veus que també ho pensen. Les fusions són més que probables. Ara bé, aquesta reflexió anirà acompanyada d’una destrossa de llocs de treball. Sap greu dir-ho, però tant si ets treballador com inversor de la banca, el terratrèmol no s’ha acabat. Els pròxims anys també seran molt complicats. 

Contingut publicat originalment al butlletí setmanal de la secció d'Economia. Inscriu-t'hi aquí.