Un any d’ensurts per a la banca

BarcelonaEl juliol passat es van conèixer els resultats conjunts de la banca espanyola, i les xifres, com gairebé sempre en el sector, són imponents: els cinc grans bancs van guanyar 7.536 milions d’euros, amb una significativa caiguda interanual del 12,3%: el 2018 n’havien guanyat 8.595.

La salut dels bancs no és una qüestió que afecti exclusivament les mateixes entitats, sinó que s’estén al conjunt de l’economia, com es va veure durant la Gran Recessió: amb els bancs al límit de l’abisme moltes empreses van fer fallida perquè ningú no les podia finançar.

La situació no és prometedora per als bancs. El context, ben conegut, no acompanya: l’economia mundial sembla dirigir-se de manera inevitable cap a una recessió per les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, el Brexit i l’esgotament del cicle de bonança. El cop de gràcia ha arribat amb l’avís del Banc Central Europeu que diu que els tipus seguiran a mínims durant molt de temps, i que situa el final de l’etapa de diners barats ja en el segon semestre del 2020.

Malgrat això, els bancs espanyols també tenen marge per a l’autocrítica. Durant l’últim any cap entitat s’ha lliurat de problemes que no són atribuïbles ni a Mario Draghi ni al BCE.

Banco Santander - Un fitxatge catastròfic i un mercat espanyol que no arrenca

Banco Santander - Un fitxatge catastròfic i un mercat espanyol que no arrencaAna Botín, presidenta del Santander, ha tingut aquesta setmana la satisfacció de ser designada per la revista Fortune com la dona més poderosa del món. Però l’hemeroteca li ha donat un disgust: ara fa un any el Santander anunciava el fitxatge de l’italià Andrea Orcel com a nou conseller delegat del banc.

Orcel venia de la banca d’inversió i va arribar amb tota la porpra del seu càrrec. La contractació havia de servir per redreçar la situació del banc i com a avís per a navegants: el conseller delegat sortint, José Antonio Álvarez, havia expressat crítiques internes al delfí de Botín al banc, Rami Aboukhair, conseller delegat del banc a Espanya. Álvarez va ser fulminat en un moviment que no va acabar bé: Orcel mai va arribar a exercir i el seu fitxatge es va aturar. Les dues parts aniran a judici. Entre les raons que van truncar la incorporació hi ha un clàssic de la banca: Botín va sentir amenaçat el seu poder com a presidenta de l’entitat.

BBVA - El fulletó Villarejo arriba en el pitjor moment

BBVA - El fulletó Villarejo arriba en el pitjor momentEl segon banc d’Espanya i també el segon en magnitud a Catalunya porta un any convuls arran de l’escàndol de l’espionatge fet per l’excomissari Villarejo en nom de l’entitat. La situació ha tingut tant d’impacte que va aconseguir el que semblava impossible -avançar l’adeu de l’etern Francisco González, assenyalat com a instigador del cas en espera que hi hagi judici- i ha servit fins i tot per minimitzar altres problemes, com la brusca caiguda de la moneda turca, que va afectar un banc que hi té una filial.

CaixaBank - La històrica pau social, compromesa per un ERO

CaixaBank - La històrica pau social, compromesa per un EROCaixaBank està completant un bon any en resultats, però el seu 2019 serà recordat per la fi de la pau social que es va escenificar durant les negociacions de l’ERO aplicat pel banc català durant aquest any. La junta general d’accionistes, que se celebra a València, va estar marcada per les protestes dels treballadors.

L’entitat inicia el nou curs pendent de com s’aplicarà la sentència europea sobre les hipoteques IRPH, que els jutjats podran tombar si consideren que es van comercialitzar sense transparència. CaixaBank és el banc més exposat.

Banc Sabadell - La ressaca del TSB en ple Brexit

Banc Sabadell - La ressaca del TSB en ple BrexitEl Sabadell ja es refà de la catastròfica integració informàtica del TSB, el seu banc britànic. Però ha pagat un preu al país que ha aguditzat els greus problemes de la segona entitat catalana en borsa. Malgrat la millora de resultats, el banc, que havia cotitzat a més de 8 euros abans de la crisi, ha perdut aquest any la batalla psicològica de l’euro.

Bankia - Goirigolzarri pateix les primeres crítiques en ple any negre

Bankia - Goirigolzarri pateix les primeres crítiques en ple any negreLa figura de José Ignacio Goirigolzarri com a banquer no ha estat qüestionada mai des dels seus temps com a segon del BBVA. Però ara, com a president de Bankia, li sorgeixen les primeres crítiques: “Ja valen menys que Bankinter [el més petit dels sis de l’Íbex-35]; és un banc que no va enlloc, i això que el van agafar sanejat”, critica una veterana veu del sector.