Alitalia vola cap a la liquidació

RomaAlitalia té les hores comptades, a menys que aparegui un àngel salvador de qui per ara no es veu ni l’ombra. El personal de vol ha preferit pilotar l’excompanyia de bandera italiana cap a una probable liquidació abans que acceptar un pla de reflotament que contenia una moderada tisorada salarial, de condicions laborals i de treballadors. En absència, per ara, de compradors, el govern italià també ha dit que vol quedar al marge de l’accionariat, però es planteja maniobrar per allargar l’agonia de la companyia fins que hagin passat les eleccions generals, previstes en principi per al febrer de l’any que ve.

El govern de centreesquerra presidit per Paolo Gentiloni ha iniciat negociacions amb Brussel·les per atorgar a la companyia un crèdit pont d’entre 300 i 400 milions d’euros per permetre-li seguir operant uns mesos més. Gentiloni actua empès per l’ex primer ministre Matteo Renzi, que acaba de guanyar les primàries com a líder del Partit Demòcrata. Renzi no vol haver d’enfrontar-se a una fallida d’Alitalia quan torni a presentar-se com a candidat a les eleccions.

Gentiloni accepta injectar diners públics en forma de préstec a Alitalia, però descarta “una nacionalització” de la que durant 50 anys va ser la companyia insígnia d’Itàlia. Queden enrere els temps en què l’aerolínia, llavors pública, podia presumir de modernitat o d’haver sigut la primera a Europa, l’any 1969, a utilitzar avions amb motor de reacció.

“El més possible és que anem cap a un breu període d’administració extraordinària que es podrà concloure en sis mesos amb una venda total o parcial dels béns d’Alitalia, o bé amb la liquidació”, ha explicat el ministre de Desenvolupament Econòmic, Carlo Calenda.

L’aerolínia alemanya Lufthansa ha descartat entrar en l’accionariat en substitució de l’aerolínia dels Emirats Àrabs, Etihad, que havia anunciat la retirada si els treballadors de la companyia no acceptaven dilluns el pla de reflotament.

Il Corriere della Sera afirma que, a tot estirar, Lufthansa podria intentar quedar-se a cost zero un trosset d’Alitalia, i només després d’una fallida. Segons el diari, la companyia podria quedar-se amb 3.000 treballadors d’un total de 12.500.

El rol de Berlusconi

L’empresariat italià tampoc no es mostra interessat a continuar actuant per salvar una companyia que no té beneficis des del 2002. Fa deu anys, els bancs i les grans empreses del país es van unir per reflotar-la. El llavors primer ministre, també del centreesquerra, Romano Prodi, havia auspiciat la compra d’Alitalia per part d’Air France. Però la companyia francesa va girar cua quan va entendre que, arran d’una crisi política, la dreta de Silvio Berlusconi, contrària a l’operació, estava a punt de tornar al govern. Mesos després, en nom de la imatge d’Itàlia al món, i seguint l’exemple de Poste Italiane (la societat italiana de Correus, participada per l’estat), van entrar a l’accionariat els bancs Intesa Sanpaolo i Unicredit, així com el grup Benetton i Pirelli. Air France-KLM també hi va acabar entrant, però amb una quota petita.

Ara Intesa Sanpaolo diu que no té cap pla alternatiu per rellançar la companyia després del no dels treballadors al pla de reflotament, i també la companyia de ferrocarrils Ferrovie diu que “no té interès” a participar en un rellançament.

Un 67% dels treballadors, sobretot pilots i assistents de vol, van rebutjar ahir un pla acordat entre l’empresa i els sindicats, i avalat pel govern, que preveia una tisorada salarial del 8% -inicialment era del 30%-, una reducció a 108 dies de festa per al personal de vol, que fins ara en tenia 120, mentre que quasi 1.000 treballadors haurien entrat durant dos anys en el que a Itàlia es coneix com a caixa d’integració, una mena de subvenció d’atur que no preveu encara l’acomiadament dels treballadors però que té un límit de dos anys. Si hagués guanyat el sí, l’actual accionariat d’Alitalia -un 51% d’empresariat italià, un 49% d’Etihad- hauria engegat una recapitalització de la societat per valor de 2.000 milions d’euros.