El Banc d'Anglaterra finançarà el govern britànic al marge dels mercats

La institució evita així que Londres hagi d'emetre deute durant la crisi per la pandèmia

En un moviment sense precedents, el Banc d'Anglaterra (BoE, en les sigles en anglès) ha anunciat aquest dijous que proveirà de manera il·limitada les necessitats de líquid del govern britànic, i així evitar que hagi d'acudir als mercats de bons per aconseguir finançament. La decisió té un caràcter "temporal i a curt termini". El govern ha indicat que sigui quina sigui la quantitat que es presti serà reemborsada a finals d’any i no es tracta d'una forma encoberta d'"imprimir diners". Però, en tot cas, s'hi assembla molt.

El comunicat de la institució s'adreça als mercats financers i subratlla que ampliarà la disposició del compte bancari del govern en el banc central, un mecanisme conegut històricament com a ways and means facility, i que normalment ascendeix a només 370 milions de lliures (422 milions d'euros). A la pràctica, de fet, el que fa el BoE és obrir sense cap fons la línia de descobert de l'executiu. 

La decisió permetrà a l'administració de l'estat gastar a curt termini per abastir totes les necessitats a què fa front el govern, derivades dels programes de suports als treballadors, empreses i autònoms que ha posat en marxa. L'any 2008, durant la crisi financera, el ways and means facility va arribar a disposar de fins a 20.000 milions de lliures. El think tank Institut d'Estudis Fiscals ha calculat que només el pagament del 80% de la nòmina de fins a 9 milions de treballadors a què el govern ja s'ha compromès durant, com a mínim, els pròxims tres mesos, tindrà un cost no inferior a entre 30.000 i 40.000 milions de lliures (de 34.000 a 45.000 milions d'euros).

El fons del descobert, de fet, haurà de ser molt superior a les xifres apuntades. Només durant el mes d'abril Londres ha recaptat en els mercats financers 45.000 milions de lliures (51.000 milions d'euros) quan en el pressupost del marc només es preveien 15.000 milions de lliures (17.300 milions d'euros). 

És gairebé segur que en caldran molts més. El govern ja ha triplicat la quantitat de diners que volia recaptar en els mercats financers durant l'abril: ha passat dels 15.000 milions de lliures (17.000 milions) anunciats en el pressupost de l'11 de març als 45.000 (51.300 milions d'euros).

En el moment de l'esclat de la crisi, el Banc d'Anglaterra es va comprometre a imprimir 200.000 milions de lliures (228.000 milions d'euros) per assegurar el mercat d’obligacions governamentals. 

Crítiques a l'Eurogrup

El moviment del Banc d'Anglaterra ha estat molt ben rebut per alguns economistes, que han aprofitat la circumstància per carregar contra l'esperpèntica inacció de l'Eurogrup. És el cas de l'exministre d'Economia de Grècia, Yanis Varoufakis, l'home que va dimitir el 2015 del govern d'Alexis Tsipras durant la negociació del rescat del país en el moment de la crisi del deute de la moneda única.

En una piulada demolidora, Varoufakis afirma: "El Banc d'Anglaterra acaba d'anunciar que finançarà directament el govern. Mentrestant, a la zona euro la tragicomèdia d’errors, també coneguda com a Eurogrup, es reunirà aquesta nit per proclamar que la crisi és tan urgent que no farà res significatiu [en matèria] macroeconòmica".

.

I l'economista irlandès  David McWilliams ha assegurat també que la mesura d'avui inicia el conegut com a helicopter money, una forma d'aportar els recursos necessaris a l'economia que consisteix en la distribució de líquid de manera il·limitada: "Comença l'helicòpter del diner al Regne Unit. El Banc d'Anglaterra pagarà directament les despeses del govern sense que hagi d'emetre deute. Això passarà a tot arreu i hauria de passar aquí a Irlanda".