Els pèrits del Banc d'Espanya creuen que les previsions del Popular abans de caure eren massa optimistes

Els experts consideren que l'entitat era viable però que va patir una fugida massiva de dipòsits

Els pèrits designats pel Banc d'Espanya per investigar la caiguda del Banco Popular han conclòs que les causes de la resolució de l'entitat van ser tres episodis de fugida de dipòsits durant el segon trimestre del 2017 -el que es va originar el 31 de maig hauria estat d'especial gravetat- derivats de la pèrdua de confiança dels dipositants per la mala evolució en borsa, la incertesa sobre els objectius anunciats en l'ampliació de 2016, els nous requeriments de solvència i notícies i declaracions "no sempre fundades en la situació real del banc".

Així ho indica l'informe que el Banc d'Espanya ha remès al jutjat d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional i al qual ha tingut accés Europa Press, en què els inspectors Santiago Jesús Ruiz-Clavijo i Pablo Hernández Romeo han analitzat la documentació sobre Popular en el marc de la investigació sobre el seu procés de venda.

Popular: un any, cap responsable

Els inspectors del banc emissor també conclouen que les estimacions de cobertura, pèrdues i solvència de fullet de l'ampliació de capital no eren vàlides perquè eren "massa optimistes".

Segons expliquen els pèrits, la crisi de l'entitat, que va acabar amb la seva resolució, va derivar de tres episodis de fugida de dipòsits durant el segon trimestre del 2017 que van sumar 16.347 milions d'euros, dels quals 5.742 van sortir els tres primers dies de juny, fet que va provocar que els actius líquids passessin de 11.324 milions a 971 milions d'euros.

L'"especial gravetat" de l'últim episodi, a partir del 31 de maig, deriva de l'elevada quantitat de l'import, de perdre l'únic ràting per sobre del grau d'inversió i d'afectar els dipòsits minoristes. "Dit d'una altra manera, les pèrdues dels inversors no es deriven de la insuficiència del patrimoni del banc per absorbir les pèrdues dels seus actius, sinó de la impossibilitat d'atendre les elevades i inesperades sol·licituds de retirada de dipòsits", han postil·lat els pèrits.

La confiança dels dipositants de Popular es va perdre per un conjunt de factors, entre els quals el Banc d'Espanya cita la mala evolució en borsa per no haver aconseguit els objectius anunciats en l'ampliació de capital del 2016, la incertesa sobre l'estratègia per constituir el capital necessari per complir els requeriments de solvència, les baixades de ràting i notícies i declaracions a la premsa "no sempre fundades en la situació real del banc".

El banc era viable

Els pèrits també han dictaminat que els comptes dels exercicis 2015 i 2016 publicats pel Popular i reflectits en el fullet de l'ampliació "no respectaven determinats aspectes de la normativa comptable", especialment la classificació de les operacions refinançades a dubtós.

El forat del Banco Popular hauria d’haver aflorat el 2010

Els pèrits parlen de "debilitats" en els controls interns de l'entitat, malgrat no quantificar l'impacte dels incompliments de la normativa a desembre del 2016, però han aclarit que res de l'anterior implica que el Banc Popular fos inviable, ja que el desembre del 2016 el seu patrimoni net era de 11.088 milions i tenia una capacitat de generació recurrent de beneficis abans de provisions de 1.150 milions, a més de la possibilitat de materialitzar plusvàlues per venda de negocis.

Tot i això, "era previsible" que els seus accionistes patissin pèrdues pel reduït marge per complir amb els requeriments de solvència del BCE.

La missió dels perits també era investigar si el fullet i la documentació corresponents a l'ampliació de capital llançada per l'entitat el maig del 2016 oferien la imatge fidel del banc i estaven lliures de qualsevol tipus de manipulació o deformació, i si les hipòtesis per l'estimació de possibles pèrdues per import de 2.506 milions d'euros que estaven incloses en el fullet de l'ampliació de capital eren raonables.

Segons han exposat, algunes de les hipòtesis per arribar a les estimacions contingudes en el fullet eren "massa optimistes", sobretot les referides a l'evolució prevista de dubtosos, que, unit a la baixa cobertura planificada per als adjudicats, invalidava també les de cobertura, pèrdues i solvència.

Els membres del consell, que posseïen el 20,9% del capital, van subscriure l'ampliació, el que els dos pèrits encarregats de realitzar aquest informe consideren que mostrava la seva "bona opinió" sobre la salut financera del banc. No obstant això, la decisió de l'ampliació no va ser unànime i es va discutir molt, ja que els membres Antonio del Valle i José María Arias pensaven que no havia estat "prou" explicada.

El Banc d'Espanya ha determinat que aquest moment sembla haver estat "el detonant" de l'enfrontament a la cúpula sobre la gestió estratègica del Popular, que causaria el canvi "no molt ordenat" de la presidència i que suposaria un canvi estratègic "transcendental", ja que va implicar l'arribada d'Emilio Saracho, que veia la venda com la millor sortida per a l'entitat.

En suma, els pèrits han assenyalat que l'import d'aquesta operació no va ser suficient per cobrir les pèrdues per deteriorament d'actius, que van ser més grans que les anunciades en el moment de l'ampliació. Així, amb independència d'altres possibles dèficits de provisions, l'import de l'ampliació "hauria hagut de ser més gran" per assolir els objectius anunciats per al desembre del 2016.

El Banc d'Espanya creu que ampliació de capital "era petita" en comparació amb les necessitats establertes pel BCE, de manera que no hi havia molt marge per desviacions com les decisions que es van prendre de comprar o finançar accions pròpies, entre d'altres.