Bilateralitat contra la nostàlgia del Majestic

S’agaróSi les parets de l’Hotel Roma de Torí parlessin, explicarien les hores prèvies al suïcidi de Cesare Pavese. Les últimes trucades des d’una habitació solitària. També les parets del S’Agaró Hotel, on ahir va arrencar laXXI Trobada d’Economia a S’Agaró, amaguen històries. Qui parla ara per elles és la presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme i exdiputada del PSC al Congrés, Anna Balletbò, que al costat del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, revela que en una d’aquestes habitacions es va gestar l’embrió del pacte del Majestic amb una trobada improvisada entre Cristóbal Montoro i l’aleshores conseller d’Economia, Francesc Homs. És el preludi d’una encesa defensa de l’època del peix al cove, que Puigdemont resisteix somrient.

“És resistent”, l’afalaga Balletbò abans de cedir-li la paraula i que sigui el president qui parli ara del que han vist les parets d’aquest hotel. Aquí -concretament a l’ spa - es va celebrar anys després de la reunió entre Montoro i Homs la festa sorpresa que uns amics van preparar a Puigdemont pel seu cinquantè aniversari. “Estic tremendament còmode en aquest espai”, avisa el president esquivant l’allau de retrets que li ha fet Balletbò, i que ha rematat amb la petició que Puigdemont assisteixi a la Conferència de Presidents que abordarà la reforma del finançament. “Qui ens defensarà, si no?”, pregunta l’exdiputada.

No serà fins al col·loqui que Puigdemont respondrà a la qüestió, i ho farà per reiterar que l’experiència de la Generalitat en aquesta mena de reunions desaconsella anar a aquests fòrums. Segons el seu raonament, els precedents demostren que cada cop que Catalunya ha liderat un canvi en el model de finançament, hi ha hagut dues conseqüències negatives: que s’instal·la el mantra que Catalunya només demana diners, i que, per satisfer la resta d’autonomies, l’Estat els ha d’oferir com a mínim el mateix que a Catalunya, fent inviable el model. “Ens hem guanyat el dret a ser tractats de forma bilateral” per l’Estat i negociar les condicions del referèndum que s’ha de celebrar l’any que ve, afirma, i conclou que a partir del reconeixement d’aquest punt “es poden fer avenços molt grans”.

Tot i no liderar la negociació, la Generalitat sí que treballa des d’un punt de vista tècnic en el nou model de finançament, i col·labora amb els governs de les Illes Balears i el País Valencià. Malgrat que aquesta qüestió apareix com la principal preocupació dels empresaris presents a la trobada i centrarà bona part dels debats el cap de setmana, també la negociació dels pressupostos es fa present en el col·loqui de Puigdemont. “Tinc la convicció que s’aprovaran”, confessa el president, que reivindica la bondat d’uns comptes que, tanmateix, no són els que voldria perquè “no graven l’estat espanyol”.

“L’era de les inestabilitats”

Mentre Puigdemont acaba de parlar, arriba a l’hotel el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, que farà la seva intervenció després de sopar. Arriba quan el president ja ha avisat els empresaris que no han de tenir “por del canvi” i que cal estar preparats per a “l’era de les inestabilitats”.

Segons el cap de l’executiu català, la constant apel·lació a l’estabilitat en uns temps de canvi és fruit de la “nostàlgia d’alguns”; d’aquells que “voldrien un món sense canvis on fins i tot la temperatura es mantingués constant”. La nostàlgia d’un temps en què Convergència i Unió es reunia a les habitacions d’aquest hotel amb els representants del Partit Popular. Avui, però, un altre Francesc Homs és a un pas de ser jutjat per la consulta del 9-N, i Cristóbal Montoro, que havia de cloure la trobada d’aquest cap de setmana a S’Agaró, finalment no hi podrà assistir i ha declinat la invitació.