Brussel·les augura que l'economia espanyola s'enfonsarà més del doble que l'alemanya aquest 2020

Empitjora els càlculs anteriors i també els de Calviño, perquè preveu una pèrdua del 12,4% del PIB

La segona onada de la pandèmia ha convertit la recuperació econòmica de l'estiu en un breu miratge. Si els tècnics de la Comissió Europea van calcular aleshores que l'economia espanyola cauria un 10,9% aquest 2020, ara han empitjorat aquest mals auguris i calculen que s'enfonsarà un 12,4%. Espanya és el país que en sortirà més malparat, segons Brussel·les, però, a més, s'agreujarà la diferència entre economies europees perquè mentre s'enterboleixen encara més els auguris per a Espanya, milloren lleugerament per a Alemanya. Per al motor econòmic industrial de la UE, la Comissió deixa en un 5,6% la caiguda (que millora lleugerament la pèrdua del 6,3% que va calcular al juliol). Per tant, s'eixampla l'abisme: l'economia espanyola caurà més del doble que la germànica aquest 2020. 

Els càlculs de Brussel·les són també més pessimistes que els del mateix govern espanyol, que preveu una caiguda de l'11,2% aquest 2020, i s'acosten més a les xifres del Banc d'Espanya o del Fons Monetari Internacional. I no només és la caiguda la que serà més greu. L'executiu comunitari també redibuixa lleugerament la força de la recuperació prevista el 2021, i si a l'estiu preveia un rebrot del 7,9% ara calcula que serà més complicat, amb una recuperació del 5,4% l'any que ve i del 4,8% el 2022. Però el govern espanyol ja ha sortit ràpidament a restar importància a les xifres, perquè no tenen en compte les dades del PIB del tercer trimestre (+16,7%) ni les de l'Enquesta de Població Activa (EPA), segons ha reivindicat aquest dijous el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá. 

Per a l'Eurozona, s'espera una contracció econòmica del 8,8% el 2020 i un creixement del 4,2% el 2021. La tendència en aquest cas és contrària a l'espanyola perquè es millora lleugerament la caiguda per al conjunt de la UE però s'empitjora la de creixement. A més, Brussel·les avisa de nou que l'economia europea no recuperarà els nivells prepandèmia fins al 2022. 

La resposta dels països a la crisi agreuja la desigualtat

Espanya es veu especialment afectada per aquesta crisi a causa de la seva dependència del turisme, però també són altres components econòmics els que mostren debilitats i provoquen les diferències amb l'evolució d'economies com la germànica o la neerlandesa. És el cas de la inversió: "La inversió global va caure un 8,3% a Alemanya i un 10,7% als Països Baixos, mentre que va caure al voltant d'un 25% a França, Itàlia i Espanya", assenyala l'executiu comunitari. Les diferències les atribueix justament a la inversió en el sector de la construcció, que encara va ser capaç de créixer un 0,7% a Alemanya o només va perdre un 2,4% als Països Baixos mentre que va registrar caigudes d'entre un 26% i un 29% a França, Itàlia i Espanya. La pandèmia s'ha sumat als problemes estructurals de l'economia espanyola i, com apunta l'informe de la Comissió, Espanya ha patit més en factors clau com la debilitat de la demanda externa, la falta d'inversió i la contenció de la despesa. 

Impacte i resposta desigual

Des dels inicis de la crisi que Brussel·les, BCE i experts avisen que l'impacte seria tan desigual com la recuperació perquè el coixí i la capacitat d'acció de cada govern són dispars. Segons les dades que va revelar la comissària de Competència, Margrethe Vestager, la setmana passada, Espanya és el país de la UE que ha mobilitzat més ajuts públics durant la pandèmia (un 5,2% del seu PIB), però ho ha fet gairebé exclusivament en forma d'avals a les empreses, mentre que d'altres països han optat per ajuts directes. El nivell de despesa en proporció del PIB espanyol se situa per davant del 4,7% de França i del 2,8% d'Alemanya. Al mateix temps, però, en termes absoluts, Alemanya continua sent el país que més ajudes estatals ha previst, amb més de la meitat dels 3 bilions d'euros que ha autoritzat fins ara Brussel·les. A més, Alemanya els ha destinat principalment a ajuts directes o altres mesures que, segons la Comissió, tenen "efectes potencials de més durada sobre la competència". 

Una de les conseqüències evidents d'aquestes polítiques de despesa pública és l'augment "molt significatiu" del dèficit del conjunt de països de la Unió. La projecció de la Comissió preveu que es dispari del 0,6% aquest 2019 a l'Eurozona fins a un 8,8% aquest 2020 i que comenci a rebaixar-se fins al 6,4% el 2021. En el cas d'Espanya les xifres són molt més elevades i també pitjors que les del govern espanyol. Calcula un dèficit del 12,2% aquest any (el ministeri de Calviño preveu un 11,3%) i creu que es reduirà lentament fins a un 8,6% el 2022. A més, Brussel·les avisa que Espanya tindrà problemes per reduir l'endeutament públic; de fet, creu que s'anirà elevant anualment fins al 123,9% del PIB el 2022. Espanya també encapçalarà les xifres d'atur d'Europa.