FINANCES

CaixaBank i el Sabadell salden l’any del Procés amb beneficis rècord

L’antiga caixa guanya igual que abans de la crisi; el banc vallesà tanca el 2017 amb augment de dipòsits

Al setembre i a l’octubre, ministres i empresaris espanyols destacats van advertir que el Procés portava Catalunya a una situació “terrorífica” de “fam i ruïna”, a un “empobriment brutal”, a un “suïcidi econòmic”. En aquelles dates, marcades per la violència policial de l’1-O, una aturada de país i el discurs del rei d’uns dies després, es va gestar la decisió dels bancs catalans de treure les seus de Catalunya per frenar la fuga de dipòsits i la caiguda de les accions. La decisió va tenir efecte estampida i 3.000 empreses van seguir el seu camí. L’elit econòmica va fixar les caigudes del PIB en alguns sectors fins al 30% i aquest discurs catastrofista es va convertir en el relat dominant.

Només quatre mesos després, els dos grans bancs catalans han presentat resultats rècord en l’any polític més convuls.

El cas de CaixaBank, el vaixell insígnia del grup La Caixa, principal protagonista de la fuga empresarial, és paradigmàtic: l’entitat que presideix Jordi Gual va tancar l’exercici 2017 amb els millors beneficis de l’última dècada. Va guanyar 1.684 milions, un salt del 61% respecte a l’any anterior, influenciat per la millora del negoci bancari, la inclusió de BPI en el seu compte de resultats i una caiguda de les provisions.

Els més de 1.600 milions de guanys suposen un viatge en el temps per a l’entitat fins a l’època en què encara no era un banc, l’època en què la crisi no havia esclatat i l’època del creixement descontrolat a Espanya: els guanys del 2017 queden a prop dels 1.800 milions de benefici del 2008 i més lluny dels gairebé 2.500 del 2007 i els més de 3.000 del 2006. Magnituds pròpies dels feliços anys precrisi i en cap cas d’un any de pànic i desastre econòmic.

Les millors notícies per a l’entitat van ser el creixement dels beneficis de la seva activitat de préstec:el marge d’interessos va créixer un 14% i les comissions netes un 19%. També és cert, però, que les despeses relacionades amb provisions i deteriorament han passat dels 2.173 milions del 2016 als 1.547 milions del 2017, any en què l’entitat també ha pagat menys impostos.

La presentació de resultats va ser la primera ocasió en què Jordi Gual va comparèixer en públic per donar explicacions del canvi de seu de l’entitat. “El consell va decidir el que va decidir per donar confiança, i això va tenir efecte, perquè la reversió va ser immediata”, va afirmar.

Gual va descartar que els resultats de l’any, així com el fet que CaixaBank ni tan sols perdés dipòsits a l’octubre, provin que l’entitat va sobrereaccionar a la crisi amb el canvi de seu: “No hi va haver sobrereacció; una entitat financera està obligada a garantir als clients i accionistes la seguretat jurídica i la continuïtat del negoci. Va ser una decisió difícil però encertada”, va assegurar. “És veritat que hi podria haver alguns clients als quals aquesta decisió va disgustar des de la perspectiva emocional, però l’obligació fonamental d’un banc és garantir l’accés a la liquiditat del BCE”.

1.200 milions més en dipòsits

Per al Sabadell, el banc amb la “seu històrica” en una de les capitals del Vallès Occidental -com va remarcar ahir el seu president Josep Oliu-, el trimestre desastre va acabar amb 1.200 milions d’euros més en dipòsits. Que podrien haver sigut més, va afegir, si no hagués sigut per l’1-O. Però Oliu va fer servir “el cop amagat” que tenia guardat en cas d’emergència i va anunciar un canvi de seu a Alacant que, segons va dir ahir, va frenar la fuga de dipòsits en menys d’una setmana.

Tot plegat tancant l’any amb uns guanys de 802 milions, un 12,8% més que el 2016. La millora també s’explica per un augment del 6,6% de les comissions i del seu marge d’interessos, que creix un 5,5%. Però també perquè el Sabadell va haver de pagar un 86% menys per l’impost de societats perquè la venda de diversos dels seus negocis ja s’ha comptabilitzat amb els abonaments tributaris pertinents. Abans d’impostos, els resultats del Sabadell van caure més d’un 16%.

Oliu, com Gual, va dedicar bona part de la roda de premsa a explicar el canvi de seu i defensar que “és un banc internacional”. Per això, va dir, no se sent exiliat: “Em sentiria exiliat si haguéssim hagut de marxar d’Espanya”. El president del Sabadell se sent “còmode” a Alacant i, de moment, malgrat que anticipa que la situació ja s’ha normalitzat, no veu “cap motiu de pes” per retornar la seu a Catalunya.