El benefici de CaixaBank cau a la meitat per l’impacte de l’ERO

L'entitat relativitza la baixada d'un 6% a la borsa i remarca que el mercat és "molt volàtil"

Els beneficis de CaixaBank van caure en el primer semestre de l’any a la meitat respecte als del 2018, fins als 622 milions d’euros. Al darrere d’aquesta forta davallada hi ha l’aplicació de l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) que reduirà durant les pròximes setmanes el nombre de treballadors del banc en 2.023, passant de 37.000 a 35.000. Si s’obviés la despesa de l’ERO, amb un cost de 978 milions d’euros (685 milions nets), l’entitat hauria guanyat 1.307 milions, un 0,7% més que ara fa un any.

La primera entitat catalana, amb seu a València des del 2017, va assegurar ahir que no tornarà a aprimar la plantilla com a mínim fins al 2021. Aquest va ser el compromís expressat pel conseller delegat de la companyia, Gonzalo Gortázar, durant la presentació dels resultats de l’entitat a la capital valenciana.

Gortázar va presumir que la reducció de la plantilla s’ha dut a terme després d’un acord amb els sindicats -per bé que després de fortes topades entre les dues parts- que estableix que totes les baixes seran “voluntàries” i que ha de permetre a la companyia ser “més eficient”. El conseller delegat va comparar la situació de l’entitat, amb una plantilla “ja ajustada”, amb la d’altres companyies, que segons l’executiu sí que hauran de despatxar treballadors a causa de la baixa rendibilitat del negoci financer, especialment llastat per uns tipus d’interès sota mínims. “Per a la resta del sector bancari és inevitable que continuï havent-hi ajustos, tant a Espanya com a fora. Tenim la satisfacció d’haver-nos avançat”, va destacar.

En aquest entorn de guanys limitats, el dirigent de CaixaBank també va pronosticar que les companyies financeres hauran d’aplicar mesures suplementàries per reduir la despesa, com ara noves fusions, tot i que l’empresa catalana va assegurar que tampoc l’afectarà.

De la mateixa manera, Gonzalo Gortázar va avançar que el banc no preveu cobrar als clients pels seus dipòsits, malgrat que el BCE ha apujat el preu dels dipòsits al bancs. Sí que cobrarà, però, a les grans corporacions amb grans dipòsits. “Hem decidit que no és adequat repercutir als clients minoristes les despeses. A les grans partides sí que ho continuarem fent. Volem que els negocis minoristes amb particulars siguin rendibles a través d’una relació de la qual el compte d’estalvi sigui només una part”, va explicar Gortázar, que va detallar que l’entitat aspira que tots els clients contractin més d’un producte.

El conseller delegat de CaixaBank també va lamentar el fracàs de la investidura de Pedro Sánchez afirmant que la falta de govern “no és una bona notícia” i va expressar que confia que la situació es reverteixi les pròximes setmanes.

Acusació de blanqueig

L’entitat catalana va tancar ahir la jornada amb una mala notícia, després de saber que el jutge d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional, José de la Mata, ha decidit investigar CaixaBank, Ibercaja i ING per un possible delicte de blanqueig de diners i incompliment sistemàtic de la legislació vigent en matèria de prevenció. El magistrat investiga si aquestes tres entitats van permetre que Bandenia Banca Privada i la seva sucursal a Espanya executessin milers d’operacions sospitoses. El mecanisme utilitzat per Bandenia consistia en obrir comptes òmnibus en diverses entitats financeres, juntament amb emetre garanties bancàries i concedir préstecs per justificar els moviments de fons.

Mitjançant aquesta operativa, els fons s’enviaven a bancs o societats extraterritorials o offshore, situats en llocs on el secret bancari i societari és prou fort perquè es perdi la traçabilitat dels diners. Si bé CaixaBank va emetre una comunicació per indicis sobre titulars de comptes amb operativa nul·la o testimonial, ING i Ibercaja no van informar mai sobre entitats del grup Bandenia ni persones que hi estaven relacionades.

Preacord sobre l'ERO de CaixaBank