Detestat pels sindicats i pensat per contrarestar la Xina: l'acord comercial EUA-Japó, en sis claus

Suposa el 40% del PIB mundial, però rere el TPP hi ha més arguments de geopolítica que d'economia

Els representants dels 12 països signants del TPP / EFE

Els EUA, el Japó, Austràlia, Brunei, Canadà, Xile, Malàisia, Mèxic, Nova Zelanda, Perú, Singapur i Vietnam han signat aquest dilluns un acord de lliure comerç històric. Aquestes en són algunes claus:

Què persegueix l'acord?

Entre la geopolítica i l'economia

L'objectiu del Tractat Transpacífic (TPP, per les seves sigles en anglès) és doble. D'una banda hi ha crear una zona de lliure comerç que representa el 40% del PIB mundial, però, per sobre d'això, hi ha els motius geopolítics. La signatura d'un gran acord liderat pels EUA i el Japó afegeix pressió a la Xina, que en queda fora. És la manera que tenen aquestes dues grans potències de reivindicar-se davant de l'ascens fulgurant del gegant vermell dels últims anys.

"Els acords de comerç internacional americans estan sempre basats en política internacional, no en raons econòmiques"

Fred Bergsten Director del Peterson Center for International Economics

"Els acords de comerç internacional americans estan sempre basats en política internacional, no en raons econòmiques. Han d'assegurar-se que no fan mal a l'economia nord-americana, però l'important és la política i l'estratègia", explica Fred Bergsten, director emèrit del 'think tank' amb seu a Washington Peterson Center for International Economics. Aquest acord volia neutralitzar la Xina i, de fet, segons Bergsten, la gènesi de l'acord es va produir quan  Lee Kuan Yew, ex primer ministre de Singapur, va dir-li a Barack Obama que "o prenia alguna iniciativa amb Àsia o deixava Àsia per als xinesos".

Està obert a altres països?

Ja hi ha països fent cua 

Encara no ha rebut l'aprovació definitiva i ja hi ha països asiàtics i americans que volen participar de l'acord. En principi té una clàusula que permet l'entrada de nous estats, tot i que han de complir uns requisits en matèria de protecció dels treballadors i del medi ambient. Dins l'acord ja hi ha països amb estàndards a l'altura dels de la Xina o per sota, o sigui que en principi la Xina podria arribar-hi a entrar. "Serà difícil dir que la Xina en pot quedar fora i el Vietnam no", considera Bergsten. De fet, tot i que en principi pretenia afegir pressió a la Xina, ja són molts als EUA els que donen per fet que a la llarga la Xina acabarà entrant en l'acord. 

Què implica, econòmicament?

Un pas cap a l'eliminació de barreres

L'acord de lliure comerç elimina barreres aranzelàries –és a dir, les taxes que es paguen per les importacions– entre dues de les tres principals economies del món i deu països més. Però també d'altres de no aranzelàries i que es refereixen més als estàndards sobre com es fabriquen les coses. Això podria permetre més integració dels processos entre uns països i els altres i, en definitiva, l'entrada més fàcil i més barata de productes americans a l'Àsia i viceversa. 

És controvertit? Per què?

En l'acord hi ha països amb drets laborals qüestionables

Com el tractat de lliure comerç entre els EUA i la UE, el TPP ha aixecat polseguera entre l'opinió pública. A l'acord s'inclouen exigències sobre el compliment de drets laborals i mediambientals fonamentals, però els sindicats nord-americans han alertat que a molts dels països signants aquestes normes no es compleixen. De fet, afirmen que estats com Malàisia tenen greus problemes amb el treball forçat, i molts altres amb drets fonamentals bàsics com la llibertat d'expressió. A més, també com en el cas de l'acord amb Europa, el secretisme ha envoltat les negociacions de l'acord, fet que ha molestat els crítics, que demanaven transparència.

És definitiu?

Encara queda un procés legislatiu

Tot i que els negociadors ja tenen un text final acordat, el tractat encara no està en vigor. Ara s'obre el procés legislatiu, que, en el cas dels EUA, requereix l' aprovació del Congrés i el Senat. Però el president dels EUA, Barack Obama, va aconseguir aprovar una llei anomenada "fast track", que elimina la capacitat del Congrés de tocar el contingut de l'acord. Simplement poden aprovar-lo o denegar-lo, sense suggerir canvis. Tot apunta que hi ha una majoria a favor de votar 'sí' a l'acord, amb bona part dels republicans i demòcrates a favor. Però, a més, si el Congrés digués 'no', gràcies al 'fast track', el president podria vetar aquesta decisió, i aleshores caldrien dos terços de la cambra per tirar enrere la iniciativa, un escenari gairebé impossible. Segons els experts, el Congrés podria votar el text a principis de l'any que ve, i aprovar-lo abans de la fi de l'administració d'Obama. 

Com afecta l'acord entre els EUA i la UE?

Estats Units mira ara cap a Europa

Tot i que el missatge oficial era diferent, els EUA donaven molta més importància a l'acord transpacífic que al transatlàntic. Un cop tancat el primer, els negociadors nord-americans podran dedicar més temps a la negociació amb Europa, tot i que res fa indicar que el TTIP s'hagi d'acordar durant l'administració Obama. 

 

 

Més continguts de