El govern espanyol permet la conversió dels crèdits fiscals diferits (DTA) per valor 30.000 milions d'euros

Guindos justifica el canvi de certificació per no deixar a la banca espanyola en "desavantatge" davant de la resta del sector europeu

El consell de ministres ha aprovat la directiva que permetrà a la banca espanyola comptabilitzar com a capital els crèdits fiscals (DTA, per les sigles en anglès) per valor de 30.000 milions d'euros. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha explicat en roda de premsa que s'ha optat per aquest canvi perquè sinó la banca espanyola "estaria en desavantatge" davant la resta del sector europeu. Guindos manté que no és cap ajuda a la banca, simplement "una variació comptable".

En realitat el que es fa, segons ha explicat el ministre, es modificar les regles de deducció de l'impost de societat per aquests productes. La banca espanyola té DTA per valor de 70.0000 milions d'euros a tot el món. D'aquest 50.000 es generen a Espanya. Un 60% d'aquest 50.000 podran seguir sent de màxima qualitat, segons Economia.

Aquests DTA generen un crèdit fiscal a les entitats perquè són despeses que han tingut un impacte en els bancs i que fins ara no s'havien pogut deduir. Aquest és el motiu que ha provocat que l'executiu espanyol s'hagi decidit a regular-ho a més de complir amb executar la transposició de la normativa europea Basilea III, que ha d'entrar en vigor el gener de 2014.

Les noves normes internacionals perjudiquen especialment la banca espanyola, atès que impedeix expressament que les entitats puguin comptar com a capital uns 50.000 milions d'euros que els deu l'Estat.

Aquesta quantitat és només un apunt comptable que s'ha generat amb el pas dels anys, és a dir, un dret de cobrament que Hisenda reconeix i que pretén compensar en el futur reduint els impostos que cada exercici s'han de liquidar les entitats.

No obstant això, Europa no considera suficient aquesta garantia d'Hisenda, ja que en opinió de Brussel·les si cal rescatar una entitat i utilitzar el capital que figura en els seus balanços, aquests diners no estarien disponibles immediatament i el contribuent acabaria pagant. Aquesta diferència de criteri suposa un clar desavantatge enfront d'altres sistemes financers europeus de cara als pròxims estrès test del Banc Central Europeu ( BCE ) .

El cas més freqüent amb què la banca espanyola ha generat actius fiscals és amb les provisions per cobrir pèrdues futures de la cartera creditícia, però també amb les prejubilacions i plans de pensions de la plantilla en el moment en què aparten els diners que tindran que abonar als seus empleats.

No obstant això, com que no poden apuntar aquestes partides des d'un primer moment com a despeses, paguen més impostos dels que els correspondria i això els genera un crèdit fiscal que, segons la legislació espanyola, poden recuperar en un termini de fins a 18 anys, en funció del tipus de DTA -per diferència temporal o per pèrdues- .

En el primer cas , el millor exemple són les provisions genèriques que ha hagut de acumular la banca i que són deduïbles a mesura que esdevenen específiques, és a dir, si es consumeixen. El segon cas, els DTA per pèrdues, en els quals s'inclouen les aportacions dels bancs a plans de pensions dels seus empleats o algunes inversions, es poden compensar amb beneficis futurs.

Tot i que el reconeixement d'aquests crèdits fiscals no té reflex en el dèficit públic, sí que tindria impacte si alguna entitat entra en pèrdues o en un procés de liquidació, ja que l'Estat hauria de desemborsar els diners avalats.

Més continguts de