Demanen la imputació de MAFO i l'actual número dos del Banc d'Espanya pel cas Bankia

L'acusació popular sol·licita que s'investigui l'actuació de membres actuals i anteriors del supervisor

Segons l'acusació pupular, MAFO no hauria intentat sancionar les irregularitats en la sortida a borsa de Bankia, si no tot el contrari. / JENS BUETTNER / EFE PAUL HANNA / REUTERS

L'advocat Andrés Herzog ha presentat aquest matí un escrit a l' Audiència Nacional en què, en nom de l'acusació popular Confederació Independent de Crèdit (CIC), sol·licita que el jutge Fernando Andreu imputi l'actual subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy, juntament amb l'exdirector general de Supervisió i actual adjunt, Jerónimo Martínez Tello, i l'exgovernador i el subgovernador de l'entitat, Miguel Ángel Fernández Ordoñez i Javier Aríztegui, respectivament. Herzog els cita a declarar en qualitat d'investigats –els antics imputats– per les irregularitats en la sortida a borsa de Bankia. Tant l'acusació popular, @15MpaRato, com el lletrat Herzog, en nom del partit Unión Progreso y Democracia (UPyD), van obrir la causa criminal el juliol del 2012.  

L'escrit assenyala que "els informes comercials del 30 de març del 2016 confirmen que tots els problemes i les irregularitats comptables del Banco Financiero y Ahorro-Bankia havien estat detectats als informes de seguiment del Banc d'Espanya, que, tot i això, va ometre realitzar qualsevol tipus d'actuació". 

"Els delictes investigats al cas Bankia no es podien haver comès sense l'actuació del Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)".

Andrés Herzog Advocat de l'acusació popular

L'advocat precisa: "O pitjor encara, la supervisió va consistir més aviat a impulsar el SIP (sistema institucional de protecció) i fomentar la sortida a borsa de Bankia, col·laborant en la perpetració dels delictes investigats, que no es podien haver comès sense l'actuació del Banc d'Espanya i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)". 

La descripció del funcionament del sistema de supervisió del Banc d'Espanya, de la relació dels inspectors i els responsables intermedis i superiors, condueixen a la conclusió que " era el mateix supervisor el que sobre la base de qüestionables criteris polítics va fomentar la fugida endavant que va causar la immensa fallida patrimonial de l'entitat, cosa que, d'alguna manera, servia, per cert, d'atenuant de la responsabilitat que incumbeix tant als gestors de BFA-Bankia com als auditors". 

Consulta aquí l'escrit de l'acusació popular

La firma auditora Deloitte i el seu soci, Francisco Celma, precisament han estat imputats pel jutge Andreu a petició de les citades acusacions populars, iniciativa que va obtenir l'informe del fiscal Alejandro Luzón, qui va destacar la possible existència "d'una conducta maliciosa" en la gestió de Deloitte i va citar una sentència del Tribunal Suprem sobre el cas Banesto, el 2002, en què es feia referència a l'escàndol de la firma elèctrica Enron, als Estats Units, que va acabar amb l'auditora Arthur Andersen, adquirida per Deloitte. 

Tant el representant legal de Deloitte com Celma han estat citats a declarar com a investigats el proper 20 de juny, decisió que ha estat recorreguda davant el mateix jutge i que està pendent de ser resolta. 

En el seu escrit, Herzog fa referència a l'informe de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) sobre el Banc d'Espanya, incorporat a la causa, en què s'apunta que "de la documentació de les inspeccions analitzades s'observa que les conclusions inicials dels inspectors es van resumint i suavitzant fins a concloure en un escrit de recomanacions que, de vegades, no sembla reflectir amb tota la seva cruesa els problemes que ha de solucionar l'entitat".  

Diu el lletrat: "En llenguatge planer, significa que els màxims responsables del Banc d'Espanya van ocultar els veritables problemes financers de BFA-Bankia –i abans de les caixes d'estalvi fundadores del SIP–, que es repetien a cada nova inspecció –alguns, de fet, empitjoraven–, cosa que és especialment greu si tenim en compte que els escrits de les recomanacions no eren documents públics i, per tant, susceptibles d'afectar la reputació o prestigi de tantes entitats, que era l'única qüestió que semblava preocupar l'exgovernador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Ordoñez, segons les seves declaracions". 

L'escrit destaca especialment les funcions de l'actual subgovernador del supervisor, Fernando Restoy, durant la gestació de la sortida a Borsa, una gestió que, segons Herzog, es podria qualificar com una conducta negligent de la direcció del Banc d'Espanya. 

"No consta la imposició de sancions, amonestacions o cap altre tipus d'actuació que reforci el paper del supervisió del Banc d'Espanya"

"Però no només van ometre o silenciar aquestes irregularitats i manipulacions comptables –contingudes als informes de seguiment i detallades pels perits judicials–, sinó que en cap moment va intentar impedir a través de cap acció coercitiva que les gravíssimes deficiències es mantinguessin i, fins i tot, empitjoressin amb el pas del temps. Com explica la IGAE en el seu informe, "no consta la imposició de sancions, amonestacions o cap altre tipus d'actuació que reforci el paper del supervisió del Banc d'Espanya". 

L'escrit també destaca que Restoy, exvicepresident de la CNMV, "va actuar com a president en funcions de la CNMV en substitució de Julio Segura, que estava de baixa, durant el moment de l'oferta pública de subscripció (OPS) i, per tant, va autoritzar la sortida que els pèrits judicials han qualificat de fraudulenta". Fonts del Banc d'Espanya han negat aquest extrem, afirmant que qui exercia com a president en aquell moment era el propi Segura. A més, l'escrit també puntualitza que "poc després, el juny del 2012, va passar a ser subgovernador del Banc d'Espanya, en substitució de Javier Aríztegui, un càrrec que encara ocupa actualment". 

En la descripció de la seva participació, assenyala que "des del moment en què Restoy és subgovernador del Banc d'Espanya ,ocupa també el càrrec de president –avui, vicepresident primer– del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Sota aquest càrrec va promoure una consulta tècnica al Banc d'Espanya –d'on també és membre de la comissió executiva– per intentar desacreditar des de la mateixa institució les conclusions dels seus propis inspectors, designats pèrits judicials en la present causa". 

L'escrit subratlla un fet: "Es dóna la circumstància que, malgrat la seva màxima responsabilitat a la CNMV en relació amb aquests fets, Fernando Restoy no ha declarat en les presents negligències, ni tan sols com a testimoni. Per tant, és imprescindible que ho faci com a investigat en vista del que han conclòs els pèrits judicials".  

El lletrat sol·licita també la compareixença com a investigats de l'exgovernador Fernández Ordoñez, del subgovernador Aríztegui i del que va ser director general de Supervisió fins a l'octubre del 2012, Martínez Tello, ara adjunt al director general de supervisió, Mariano Herrera. Així mateix, demana que torni a comparèixer com a testimoni el cap de l'equip d'inspecció de Bankia des de la seva creació, José Antonio Casaus. Per últim, també reclama que el Banc d'Espanya entregui tots els informes de seguiment de la inspecció del 2012, any de la reformulació dels comptes, que no s'han aportat a la causa. 

Més continguts de