Atonia de la inversió estatal a Catalunya, deute rècord i lleuger augment de la formació a aturats: 5 claus dels pressupostos de Montoro

La despesa en interessos baixarà per segon any consecutiu, però seguirà sent la primera partida de despeses de l'Estat

ÀLEX FONT MANTÉ / MARIONA FERRER I FORNELLS

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha presentat aquest dimarts els pressupostos generals de l'Estat per al 2015. Aquestes són les principals claus per entendre'ls:

Creix un 15% la inversió territorialitzada
El conjunt de les comunitats autònomes rebrà 11.267 milions d'euros en inversions durant el 2015. Això suposa un 15,1% més que al 2014 i, per tant, serà la primera vegada des de l'inici de la crisi que la inversió territorialitzada (que integren majoritàriament les inversions de Foment i Agricultura). La inversió a Catalunya també augmenta, però ho fa per sota de la mitjana, ja que l'increment és del 13,5%.

La inversió a Catalunya, molt per sota del seu pes
La inversió (pressupostada) a Catalunya creixerà el 2015, però això també s'explica perquè portava des del 2008 en caiguda lliure. De fet, entre 2008 i 2014 Catalunya va ser la comunitat autònoma on més havia caigut la inversió des de l'inici de la crisi. En qualsevol cas, la inversió a Catalunya suposa el 9,5% del total (una dècima menys que el 9,6% del 2014), xifra que suposa la meitat de l'aportació catalana al PIB espanyol (19%). La dada també queda lluny del 16% de població que els catalans representen a Espanya.

Les comunitats autònomes que més diners rebran són, per aquest ordre, Andalusia (17,4% del total), Castella i Lleó (15,5%) i Galícia (12,3%). Per contra, les comunitats de l'arc mediterrani es veuran força penalitzades. A part de Catalunya, al  País Valencià només li pertocarà el 6,9% del total d'inversió, mentre que Múrcia es quedarà un 3,8% i les Illes Balears només un 1,2%.

Prostitució i narcotràfic no eviten un nou rècord de deute
Els canvis metodològics en el càlcul del Producte Interior Brut han fet augmentar-lo i, per tant, la ràtio del deute (que s'acostuma a calcular en proporció al PIB) ha baixat sobtadament. En concret, el bilió d'euros que deu Espanya als seus creditors ha baixat en més de dos punts percentuals i ha passat d'equivaler 98,9% del PIB a suposar el 96,4%.

Tot i així, els pressupostos contemplen que el deute seguirà creixent durant el 2015 fins a situar-se en el 101,7% del PIB. El ministeri d'Hisenda assegura que la xifra començarà a baixar a partir del 2016 i es col·locarà en el 98,5% el 2017.

La despesa en interessos baixa per segon any consecutiu
Malgrat que el deute segueixi augmentant, Espanya pagarà menys interessos per segon any consecutiu gràcies a la calma que impera als mercats. Des que l'estiu del 2012 Mario Draghi es comprometés a fer "el que calgués" per salvar l'euro, els mercats van experimentar un punt d'inflexió i van començar a veure amb molta més tranquil·litat els països de la perifèria europea. Això ha provocat una caiguda en picat de la prima de risc en tots aquests estats, Espanya inclosa.

Amb tot, els interessos seguiran sent la primera partida de despesa de l'Estat, per sobre del que es gasta en treballadors públics o en subsidis d'atur. Concretament, Montoro calcula que es gastarà 35.519 milions en interessos el 2015, un 3% menys que l'any en curs.

La formació per a aturats encara no es recupera
Les anomenades 'polítiques actives' és una de les partides que la majoria d'experts i organismes internacionals consideren trascendental per reincorporar la gran bossa d'aturats sense formació que hi ha a Espanya. La bona notícia és que els diners destinats a formar persones sense feina creixen per segon any consecutiu. La dolenta és que la xifra segueix lluny dels nivells d'altres èpoques.

El govern espanyol preveu destinar l'any vinent 4.700 milions a les polítiques actives d'ocupació, un 16,5% més que al 2014. La xifra, però, segueix lluny dels 7.700 milions que, per exemple, s'hi van invertir el 2010.


Més continguts de