L’ECONOMIA DEL PROCÉS

Esade i l’Iese s’enreden amb el procés sobiranista

Les dues escoles de negocis han patit boicot i pressions perquè assumissin una posició política

Esade i l’Iese s’enreden amb el procés sobiranista

Entre els episodis més sorprenents que ha deixat el Procés a Catalunya hi ha el que es va viure fa 15 dies al campus barceloní de l’Iese. L’escola de negocis, una referència internacional, ha vist com el personal del seu senyorial campus muntava una recollida de signatures per impedir l’acomiadament d’un dels seus professors... per causes relacionades amb la política.

L’omnipresent Procés, de fet, no només s’ha infiltrat en el dia a dia de l’Iese, sinó també en el del seu històric rival, Esade. Totes dues institucions (la primera, vinculada a l’Opus Dei, i la segona, als Jesuïtes) s’han vist esquitxades per un conflicte que, de portes enfora, han intentat obviar durant anys. La realitat, però, ha sigut la mateixa que per a moltes empreses catalanes: resulta impossible no entrar en el tema.

El cert és que totes dues institucions havien mantingut un deliberat perfil neutral en el debat sobiranista. En aquest tema no només no es posicionaven, sinó que, senzillament, no se’n parlava oficialment.

Però les coses han canviat. Aquesta setmana Esade ha decidit abandonar aquesta neutralitat i presentar un estudi alertant de les conseqüències econòmiques del Procés. “És un estudi neutral? És un estudi rigorós”, respon un portaveu d’Esade quan se li pregunta sobre la decisió de presentar aquest informe en plena campanya electoral. Els titulars de la premsa deixaven poc espai al dubte a la interpretació que se’n va fer: “La ruïna del Procés”, deia un diari. “Risc per a les inversions i l’ocupació a causa del Procés”, deia un altre. “Un 44% dels directius diuen que han perdut clients pel Procés”, afegia un tercer mitjà.

“Esade és més plural que això”, lamenten els sectors sobiranistes d’Esade, que recorden que l’escola té “un professor a l’exili i un altre a la llista de Junts per Catalunya”, en referència a Toni Comín i a Àngel Castiñeira. Abans de l’1 d’octubre un centenar de professors i treballadors van signar un manifest demanant a l’escola “una presa de posició ferma en defensa dels drets i llibertats més bàsics, així com del dret de la nostra societat a escollir el seu futur polític en absència d’amenaces i conculcacions de drets”.

La petició va ser ignorada, però, tot i així, aquestes persones (que han acceptat parlar a canvi de preservar l’anonimat) troben “injust” que es digui que Esade pensa el mateix que l’informe que s’ha presentat aquesta setmana. Ara bé, aquestes mateixes fonts recalquen que “un informe en un sentit diferent [del que s’ha presentat aquesta setmana] no es podria haver presentat” perquè la direcció de l’escola no ho hauria permès. El degà d’Esade Business School, Josep Franch, assegura que “si algú planteja un estudi sobre la mateixa temàtica però en sentit contrari” també l’acolliran com ho han fet amb aquest.

Un portaveu d’Esade reconeix que la proposta de fer l’estudi va sorgir de l’economista i escriptor Fernando Trias de Bes, però que “Esade hi dona suport”. Per això va demanar al professor i exconseller Francesc Xavier Mena, que últimament s’ha mostrat molt crític amb el Procés, que donés suport a Trias de Bes en l’elaboració i presentació de l’informe. Aquest últim, com es desprèn dels seus articles a l’ARA i de la seva presència en l’acte d’aliança entre el PSC i Units per Avançar (vinculat a exmembres d’Unió), és molt crític amb la situació política derivada de l’1-O. L’escola de negocis, és obvi, sabia on es ficava.

“Almenys a Esade podem parlar d’aquestes coses”, sospiren els sobiranistes d’aquesta escola abans de destacar que hi ha “una pluralitat que és d’agrair”. “Els professors d’Esade podem dir el que volem a les xarxes socials -afirmen- i la prova és que tens el Francisco Longo [director general adjunt], que és molt crític amb el Procés a Twitter, i, alhora, l’Àngel Castiñeira [director d’una càtedra], que n’és partidari”.

El cas Jaume Llopis

A l’Iese, en efecte, s’ha produït una situació ben diferent. Jaume Llopis, un dels seus professors més veterans i mediàtics, ha hagut de tancar el seu compte a Twitter per indicació explícita de l’escola de negocis. Llopis, conegut per la contundència de les seves piulades, no s’oposava al Procés i va qüestionar que els canvis de seu social de les empreses tinguessin cap efecte en l’economia catalana. Això va disparar la seva popularitat a la xarxa social fins a tenir 155.000 seguidors, però també el va posar en el punt de mira.

La persecució a aquest professor i directiu d’empreses es va produir amb una allau de piulades d’anònims com aquesta: “ @iesebs cuándo vais a echar a @jllopisca por apoyo al golpe de estado? Vuestra reputación está en juego. Si os queda, claro ”. El següent pas va ser quan va saltar també als mitjans de la mà del digital d’extrema dreta OKDiario, que va iniciar una campanya contra l’Iese amb titulars com aquest: “ Un profesor del Iese califica de ‘presos políticos’ a los líderes golpistas de la ANC y Omnium Cultural ”.

El setge d’aquest mitjà a l’Iese es va estendre a la figura de Jordi Canals, ex director general de l’escola de negocis, a qui acusaven de mantenir postulats independentistes. El digital del controvertit Eduardo Inda va fer notícia fins i tot de la resistència de l’Iese a fer pública una opinió sobre la situació política.

La pressió va anar en augment i fins i tot hi va haver antics alumnes que van deixar de pagar la seva quota com a protesta per la neutralitat de l’escola. Segons l’Iese, aquest boicot ha sigut de només 13 baixes en un total de 18.000 exalumnes. Però el cert és que al centre es va esgotar la paciència amb el professor Llopis. “Se li va plantejar que ser mediàtic a les xarxes socials i ser professor de l’Iese era incompatible”, expliquen fonts coneixedores del cas. Aquest fet va desembocar en una recollida de signatures en suport al professor que l’Iese diu que desconeix. I, malgrat que una portaveu de l’escola nega que hi hagués un ultimàtum, el 21 d’octubre Llopis va tancar el compte de Twitter i continuarà, per tant, com a professor. Una veu de l’escola lamenta que “hi ha professors que fan comentaris polítics de sentit contrari, però a ells no els passa res”.

Obligats a opinar

Diferents fonts confirmen que l’Iese havia rebut reiterades pressions des de Madrid perquè mostrés un posicionament clar contra el Procés, fins i tot abans de l’1 d’octubre i que es produís la crisi amb Llopis. Però l’escola sempre s’hi ha resistit. Per afrontar-ho i deixar clara la postura, l’Iese va reunir tot el personal docent i administratiu i també ha penjat un comunicat a la seva web en què explica que “l’Iese és un projecte educatiu i no polític” i, per tant, “no es pronuncia sobre temes polítics”.

A Esade també han tingut un tast d’aquesta exigència social perquè es posicioni. “[La direcció] té pressions brutals pel fet de no ser una escola de negocis de Madrid; s’han eliminat programes [per part d’empreses] com a mesura de pressió a Esade”, diuen fonts pròximes a l’escola. “Ser una escola catalana ens pesa”, afegeixen. Amb tot, un portaveu d’Esade ho nega: “Neguem cap pressió. Categòricament, no”. A l’Iese s’ho prenen amb filosofia: “I sort que el nostre director general és alemany i es diu Franz Heukamp”, diu un professor.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT