Espanya ja està llesta pel rescat, però Alemanya li demana que esperi

MadridEspanya està disposada a demanar un rescat de la zona euro per a les seves finances públiques –podria fer-ho tan aviat com aquest cap de setmana–, però Alemanya l'insta a esperar, segons fonts comunitàries citades per l'agència Reuters.

L'últim gir en una crisi del deute que fa tres anys que dura arriba mentre els mercats financers i alguns socis europeus estan pressionant Madrid perquè sol·liciti un programa de rescat que donaria lloc a la compra dels seus bons per part del Banc Central Europeu. "Els espanyols estaven una mica indecisos, però ara estan disposats a demanar ajuda", ha dit una font europea d'alt nivell. Tres fonts principals de la zona euro confirmat el canvi en la posició espanyola, tots els quals han parlat en condició d'anonimat perquè no estaven autoritzats a discutir l'assumpte.

El ministre de Finances alemany, Wolfgang Schaeuble, va dir que Espanya està prenent totes les mesures adequades per superar els seus problemes fiscals i no necessita un rescat, amb l'argument que els inversors reconeixeran i recompensaran les reformes de l'executiu en el seu moment.

Merkel vol guanyar temps

En privat, diversos diplomàtics europeus i una font alemanya d'alt rang han afirmat que la cancellera Angela Merkel preferix no haver de dur més rescats individuals per als països de l'eurozona en dificultats al seu parlament, cada vegada més reticent. "No té sentit enviar les decisions imminents de Grècia, Xipre i, possiblement, també Espanya davant el Bundestag, un per un", diu la font alemanya d'alt nivell. "Arrupar-los té sentit, a causa de la substància i també políticament".

Consultat sobre els informes que apunten que Alemanya estava instant Espanya a esperar, un portaveu del Govern alemany va dir a Reuters: "Cada país decideix per si mateix. Alemanya no està pressionant en una direcció o en l'altra". Un portaveu de Mariano Rajoy ha afirmat no tenir coneixement de cap veto d'Alemanya per solicitar la ajuda. "Estem centrats en dur a terme les decisions preses al juny, quan es va aplicar la unió bancària. Això seria enviar un fort missatge de confiança als mercats", ha afegit, en referència a la decisió de la UE de centralitzar la vigilància dels grans bancs per evitar una repetició d'una crisi que té arrels en el sistema financer".