Europa no afluixa i exigeix a Espanya un nou ajust de 9.000 milions

La Comissió Europea calcula que el dèficit del 2015 va tancar en el 4,8%, sis dècimes per sobre del que Rajoy va pactar amb Brussel·les. La CE assegura que el retard en formar govern pot generar riscos en el creixement de l’economia i en el compliment dels objectius

Brussel·les ha tornat a avisar al futur govern que es formi a Madrid. Els pressupostos de 2016 s’han de refer perquè la Comissió Europea manté que les previsions demostren que Espanya incomplirà àmpliament els objectius de dèficit fixats malgrat que l’economia estigui creixent a ritmes precrisi. Segons les noves previsions, publicades ahir, Espanya incomplirà l’objectiu de dèficit del 2015 per un ample encara més ampli del previst fins ara. En concret, Brussel·les estima que el dèficit de l’any passat va ser del 4,8%, una dècima més del que es preveia fins ara. Tot i que les dades oficials encara trigaran un parell de mesos en publicar-se, això significaria quedar a sis dècimes del límit que el govern de Rajoy va pactar amb la Comissió Europea. Segons les estimacions d’aquest organisme, el dèficit del 2016 seria del 3,6%, vuit dècimes per sobre del límit. Aquest desviament obligaria a retallar prop de 9.000 milions d’euros addicionals als ajustos ja contemplats als pressupostos d’aquest any.

La bona notícia és que Brussel·les valora positivament el creixement espanyol, ja que serà superior al de la mitjana de l’eurozona, però al mateix temps adverteix que hi ha riscos que la previsió de creixement s’hagi de revisar a la baixa “per la incertesa al voltant de la formació d’un nou govern”.

Anàlisi: La gran retallada que s'acosta

Segons les previsions comunitàries, Espanya no aconseguirà rebaixar el dèficit per sota del 3% fins al 2017. “Les nostres perspectives són justes, exactes i s’han de prendre seriosament”, va assenyalar el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, el francès Pierre Moscovici. Unes declaracions que venen a contradir el positivisme que sempre ha donat el ministre d’Economia espanyol en funcions, Luis de Guindos, que sempre ha confiat que gràcies a les perspectives de creixement les xifres definitives acabarien donant la raó al govern espanyol. Finalment, el creixement en l’economia, no ha servit per mantenir el dèficit sota control.

Nous objectius?

Amb aquestes xifres, Espanya haurà de començar a fer números per retallar i/o augmentar els ingressos de les arques públiques en 8.600 milions d’euros addicionals. Durant els últims anys, Brussel·les ha ampliat els terminis per reduir el dèficit en diverses ocasions. Ara podria ser que el nou govern que es formi a Espanya torni a demanar a Brussel·les un any més de marge per complir els objectius, una situació que ja ha succeit fins a tres vegades. Darrerament, des de la Comissió Europa s’ha afirmat que no tindria sentit revisar els objectius de dèficit quan l’economia està creixent a l’entorn del 3%.

Amb tot, segons expliquen fonts comunitàries, “no s’ha près cap decisió al respecte”, i primer ho hauria de sol·licitar el nou executiu de Madrid. En aquest cas, la Comissió Europea hauria de fer un anàlisi d’avaluació i hauria de tener en compte variables com el creixement o les reformes. Si no hi ha clemència i Espanya segueix incomplint el dèficit, la Comissió Europea ara té poders per imposar sancions. En concret, pot fixar una multa equivalent al 0,2% del PIB que, en el cas d’Espanya, suposarien 2.000 milions d’euros. De totes formes, estracta d’una situació desconeguda i que Brussel·les encara no ha aplicat mai a cap país tot i tenir poders per fer-ho.

Els motius de la desviació

Segons la Comissió Europea, el dèficit d’Espanya s’ha disparat, sobretot, perquè en el segon semestre hi ha hagut una baixada d’impostos que “no ha estat neutra” en els comptes públics i, alhora, s’ha gastat més, en especial, en la “contractació de personal públic” en les comunitats autònomes. Les accions preelectorals del govern de Rajoy es converteixen, per tant, en un regal enverinat pel proper govern, que haurà de negociar un nou pla de pressupostos. “Esperem una versió actualitzada [dels pressupostos] quan hi hagi un govern”, va advertir Moscovici.

Però no tot són males notícies per a Madrid. L’Executiu comunitari avança que l’Estat tindrà un creixement “robust” de l’economia, superior a la mitjana de la zona euro, gràcies a una empenta de la demanda interna, els baixos preus del petroli, la baixa inflació i millores en el mercat de treball.

Segons l’informe, el creixement d’aquest any serà del 2,8%. Això és una dècima més del que preveia al novembre, però quedarà per sota del 3% que calcula el govern espanyol. Al 2017, el creixement serà del 2,5%, segons la Comissió, quatre dècimes menys que el 2,9% que preveu la Moncloa. Segons ve indicant des de fa un any Brussel·les, l’economia patirà una “suau” desacceleració. No obstant, Brussel·les alerta que aquest creixement es pot reduir pels “riscos” procedents de “la incertesa que hi ha al voltant de la formació d’un govern”.

Per la seva banda, l’atur continua com la gran pedra a la sabata d’Espanya. L’Executiu comunitari creu que encara queden deures per fer amb l’alta taxa d’atur de l’Estat, tot i que indica una “creació d’ocupació robusta”. De totes formes, Espanya segueix sent el segon país amb una taxa d’atur més alta, només per darrere de Grècia. Segons els càlculs de la Comissió, el 2016 l’atur encara no baixarà del 20%, mentre que al 2017 caurà fins al 18,9%.

De totes formes, Moscovici va admetre que les previsions estan “rodejades de riscos” per la inestabilitat dels països emergents o les tensions geopolítiques.