Espanya és la segona gran economia europea que més va caure el primer trimestre

El PIB espanyol es va desplomar un 5,2% per l'impacte del covid-19, per darrere del 5,8% de França

Els primers rastres del coronavirus sobre l'economia de l'eurozona van aconseguir retallar-la en un 3,8%. Aquesta és la caiguda que va registrar el PIB dels països de la moneda comunitària, segons les dades que ha publicat aquest divendres l'oficina estadística Eurostat. Són les pitjors xifres des que l'organisme recull aquest indicador i deixen Espanya com la segona gran economia europea que més va patir aquesta davallada fins al març.

La crisi derivada del covid-19 va provocar una patacada històrica del 5,2% en el PIB espanyol, un sotrac que només supera el retrocés del 5,8% que va registrar França. El país que presideix Emmanuel Macron acumula amb aquesta xifra dos trimestres en negatiu, de manera que hauria entrat en recessió tècnica. Tot i així, hi ha un altre estat membre que es va desplomar més que Espanya. A Eslovàquia, l'economia va perdre un 5,4% del seu valor durant els tres primers mesos de l'any.

Espanya serà la tercera economia de l'eurozona més colpejada el 2020

Del recull d'estadístiques fetes públiques pels diferents governs també destaquen les davallades del 4,7% del PIB italià i del 3,9% a Portugal. Grècia, un dels països europeus que més va patir l'última crisi financera, encara no ha comunicat quin ha sigut el comportament de la seva economia durant aquest primer trimestre, marcat a la part final per l'emergència sanitària.

La caiguda més gran a Alemanya des de la reunificació

D'altra banda, l'economia alemanya va caure un 2,2% en aquest període respecte del trimestre anterior també per l'impacte de la pandèmia, segons l'Oficina Federal d'Estadística germànica. Les dades apunten que els efectes de l'epidèmia ja es van notar en els dos primers mesos de l'any, però l'impacte va ser particularment "greu" al març. Es tracta de la caiguda intertrimestral més gran experimentada per Alemanya des de la reunificació del país el 1990.

El tancament del 2019 ja havia destacat per un creixement molt feble tant dels països de l'euro com dels de la Unió Europea (UE). Per als primers, el PIB tan sols va avançar un 0,1% durant el quart trimestre, mentre que el conjunt de la UE va situar-se una dècima per davant, en el 0,2%. Bulgària, Romania i Finlàndia van ser els únics estats que van esquivar l'impacte negatiu del primer trimestre, però la millora només va arribar al 0,3%.

Retrocés del mercat de treball

Les conseqüències de la pandèmia també van fer-se notar, encara que en menor mesura, en el mercat de treball europeu. A la zona euro, el volum de persones ocupades es va reduir en un 0,2% entre el gener i el març. De fet, l'Eurostat recorda que és la primera vegada des del 2013 –en plena sacsejada per l'anterior crisi econòmica– que aquest indicador es mou a la baixa.