FISCALITAT

Europa vol limitar al 30% les rebaixes fiscals a les empreses

La norma requereix la unanimitat dels 28 països per convertir-se en llei

La Comissió Europea vol evitar un nou cas Luxleaks, l’escàndol que va desvelar que centenars d’empreses van eludir el pagament d’impostos gràcies al lax sistema fiscal de Luxemburg. Per aquesta raó, Brussel·les presentarà dimecres que ve una proposta per fer més difícil l’evasió fiscal a la UE.

Brussel·les prepara dues noves propostes legislatives. D’una banda, exigirà a les empreses informar la hisenda pública del país on exerceixen la seva activitat quin és el percentatge d’impostos que tributen. L’objectiu és comprovar que paguen el que els pertoca. D’altra banda, volen acabar amb els buits legals que permeten a les multinacionals l’elusió fiscal que practiquen, per exemple, enviant els beneficis que obtenen en uns països a d’altres amb una tributació més baixa. Així ho avança el Financial Times i ho ha pogut confirmar l’ARA.

Cop als acords amb els governs

Segons el rotatiu britànic, la Comissió planeja posar un límit de deducció a les empreses de màxim el 30% per guanys operatius. Així, pretén evitar casos com el de Bèlgica, on 35 companyies es van beneficiar d’un sistema fiscal que els permetia reduir la seva base impositiva fins a un 90%. Tot i així, Brussel·les obre la porta als països a augmentar el llindar si així ho desitgen. La proposta s’ha inspirat en les recomanacions de l’OCDE i de la comissió de l’Eurocambra que investiga els tax rulings als estats membres.

La normativa haurà de recórrer tot el procés legislatiu, per la qual cosa encara cal que l’aprovin els estats membres i el Parlament Europeu. La primera parada serà el 12 de febrer en la reunió de ministres d’Economia i Finances de la UE, en què en faran una primera anàlisi. Tot i que no és la primera vegada que Brussel·les presenta mesures contra l’evasió fiscal, fins ara els estats sempre han bloquejat un enduriment de la legislació. El comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Pierre Moscovici, va admetre recentment que la pressió dels governs dels països “és un obstacle”, però que no ha d’utilitzar-se com a “excusa” per no presentar res.

Amb tot, el cas Luxleaks ha marcat un punt d’inflexió. El Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació va desvelar que, entre el 2002 i el 2010, més de 340 multinacionals, com Amazon, Ikea, Pepsi i Apple, van arribar a pagar un simbòlic 1% d’impostos gràcies al sistema fiscal del Gran Ducat. L’escàndol va agafar per sorpresa el recentment nomenat president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que mentre el país va aprovar acords fiscals amb empreses ostentava el càrrec de primer ministre, ministre de Finances i president de l’Eurogrup. Juncker sempre ha negat qualsevol implicació en el cas.

El cas va indignar l’opinió pública perquè posava al descobert que, mentre les grans empreses evitaven pagar impostos, els ciutadans europeus s’havien d’empassar l’amarga píndola de l’austeritat després que esclatés la crisi econòmica, a finals del 2007. Tot i que la Comissió Europea sempre ha recordat que els acords fiscals ( tax rulings ) no són il·legals, sí que admet que poden ser considerats poc ètics, ja que permeten que una empresa pugui saber per avançat quin serà el tractament fiscal que se li aplicarà i obtenir així avantatges. El que es considera il·legal és el caràcter selectiu dels pactes fiscals, és a dir, que hi hagi empreses que es beneficiïn del sistema i d’altres que no ho puguin fer.

Intercanvi d’informació

Des que va esclatar el cas Luxleaks, l’executiu comunitari ha posat entre les seves prioritats la lluita contra els pactes fiscals selectius. Fins ara Brussel·les ja ha pogut aprovar la proposta sobre intercanvi automàtic d’informació fiscal entre els estats membres. Aquest tímid pas exigeix més transparència sobre els acords, però la Comissió Europea admet que la mesura no serà tan ambiciosa com es projectava en un primer moment.

Amb els pactes fiscals selectius la comissària de Competència, Margrethe Vestager, ja ha pogut tancar diversos casos en què considera que els països ofereixen amb els tax rulings “ajudes d’estat il·legals”. Els tres països del Benelux, (Bèlgica, Holanda i Luxemburg) han sigut investigats pel seu sistema tributari. Brussel·les ha exigit la devolució de 700 milions d’euros a Bèlgica per l’impagament d’impostos de 35 empreses. A Luxemburg té en el punt de mira Amazon (encara no resolt), McDonald’s i Fiat, i a Holanda, Starbucks. De moment, tant Fiat com Starbucks hauran de pagar entre 20 i 30 milions d’euros en concepte d’impostos impagats.