Félix Revuelta : “La pensió de Ron clama al cel: és ell qui hauria de pagar als accionistes”

BarcelonaFélix Revuelta és l’home que s’amaga rere l’imperi de Naturhouse. La companyia especialitzada en productes dietètics té més de 2.200 botigues i presència en una trentena de països. Però les bones notícies que acumula la seva companyia contrasten amb la mala experiència que ha tingut com a inversor del Popular.

Quin balanç fa de l’etapa d’Ángel Ron al capdavant del Popular?

Un de molt negatiu. Ell va entrar al banc l’any 2005. Aleshores era el primer banc [en solvència] d’Europa, era un banc molt ben gestionat. Vaig invertir al Popular entre el 2004 i el 2005 quan tenia altres opcions, com el Sabadell. I després n’hi ha hagut una darrere l’altra. El banc no l’ha encertat. Van entrar en la immobiliària en el pitjor moment, van comprar el Pastor quan no ho podien assumir... He vist 47 ampliacions de capital, que és una bestiesa.

Quaranta-set, diu?

Sí. S’ha multiplicat per quatre el nombre d’accions, i si comptem l’ split [desdoblament], per cinc. És una patacada, un desastre.

Quants diners hi va invertir?

64 milions d’euros. Després vaig reduir la meva exposició fins als 45 milions. Allò val ara 2,6 milions.

Què li sembla la pensió de 23 milions amb què marxa Ron?

Crec que no és ètica i que clama al cel. Que marxi traient pit i amb aquests diners, que són diners dels accionistes... Marxa per la porta gran, quan hauria de ser ell qui pagués als accionistes. Diuen que és per compensar un contracte de no competència, però home, és un mal gestor, no crec que calgui compensar-lo: cap banc el contractarà.

El context de crisi no el disculpa?

Amb més o menys sort, ningú ha passat del primer a l’últim. El Popular s’equipara a les caixes. A altres els ha anat molt bé, com al Sabadell, Bankinter o la Banca March.

La generositat salarial amb els directius és habitual al sector.

Estaria encantat amb la indemnització si el banc estigués bé, si hagués creat ocupació, si els accionistes hi haguessin guanyat... Parlem d’un senyor que ha fet una gestió nefasta.

Ampliar capital també és habitual al sector.

Les empreses han de sortir al mercat quan tenen un projecte concret i necessiten els diners. El que no m’agrada és anar a una ampliació per pagar dividends, això és fer trampes. Sovint en aquestes grans empreses els petits accionistes no estan prou representats al consell: part de la culpa ha sigut nostra, per no haver sabut unir-nos per demanar abans la dimissió de Ron.

Ha parlat amb Saracho?

No, prou feina té. Però llegeix els diaris i sap què penso. M’alegra que hagi demanat la dimissió del consell: si els consellers que hi ha van aprovar la compra del Pastor, no poden ser consellers.