Foment culpa els polítics de la frenada econòmica i exigeix que s'aprovin els pressupostos

L'organisme avisa que les dades no indiquen cap crisi imminent, però que calen esforços globals

Foment del Treball creu que la culpa de la frenada de l'economia és dels polítics. La patronal catalana ha fet públic aquest dimarts el seu informe trimestral sobre la conjuntura econòmica, i la diagnosi coincideix amb la lectura feta des d'altres organismes europeus: tot i que les dades no indiquen una crisi imminent, l'escenari econòmic s'enfosqueix de cara al segon semestre, quan s'espera que les economies espanyola i catalana moderin el seu creixement.

Un dels principals factors que han provocat aquesta frenada són els "riscos polítics", segons ha declarat Salvador Guillermo, secretari adjunt de Foment del Treball. "No pot ser que el que és la excepció, la pròrroga pressupostària, sigui la norma", ha resumit. "Entenem que en un moment de certa desacceleració com el que tenim ara és molt important donar un senyal inequívoc que la qüestió política està resolta, i la forma de fer-ho és amb els partits aprovant els pressupostos de les institucions que el tenen prorrogat", ha afegit.

Esperant la recessió

Pel que fa al context internacional, els motius que s'identifiquen darrere d'aquesta desacceleració no són nous. L'organisme assenyala la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, el Brexit i les potencials recessions a les economies alemanya i italiana. En aquest sentit, Foment creu que es corre el risc de repetir les solucions que es van aplicar després del Crac del 29. "Llavors va voler traslladar-se la crisi a altres països amb devaluacions competitives", ha explicat Guillermo. "La història ens demostra que la recerca de solucions individuals en un món globalitzat l'únic que va fer va ser aprofundir encara més aquella crisi dels anys 30", ha assenyalat. El perill, en la seva opinió, és que aquest cop es repeteixi l'error. 

Les dades del registre de la comptabilitat estatal espanyola mostren que el PIB d'Espanya es va moderar, en termes intertrimestrals, i va passar del 0,7% del primer trimestre al 0,5% del segon. En taxa interanual, el creixement va ser d'un 2,3%, una dècima menys que el trimestre anterior. Pel que fa a Catalunya, l'Idescat indica que en el segon trimestre el PIB de Catalunya va créixer un 2%, la qual cosa implica una lleugera acceleració enfront de l'augment de l'1,9% del trimestre anterior. Tot i això, es tracta d'un registre tres dècimes inferior a la mitjana del conjunt d'Espanya.

L'economia catalana creix per sota de la de Madrid

"L'economia de la Comunitat de Madrid continua creixent per sobre del 3%, un creixement molt superior al de l'economia catalana, que els últims trimestres està creixent per sota la mitjana", ha dit Guillermo. "Això obeeix a l'afectació internacional, que té més impacte a Catalunya, ja que és una economia més oberta que la del conjunt de l'economia espanyola".

En la lectura feta aquest dimarts des de Foment del Treball també s'ha posat de manifest que a Espanya o a Alemanya la inversió no està creixent el que hauria de créixer, "i això que els tipus d'interès són els més baixos de la història", ha puntualitzat el secretari adjunt de Foment. Per a ell, el que això indica és que el món empresarial està esperant a tenir més clar l'escenari per fer les seves inversions.

Tot i això, Valentí Pich, president de la comissió d'economia i fiscalitat de la patronal, ha volgut acabar la presentació de l'informe amb una crida a la calma. "Hem estat creixent molts anys al doble de la mitjana europea, si es confirmen les previsions el que vol dir és que creixerem només 4 dècimes per sobre de la mitjana europea", ha exposat. Venim, ha dit, d'un creixement “espectacular” de les economies espanyola i catalana, a causa de la baixada del preu del petroli, de l'efecte rebot de venir d'un escenari molt baix, de les reformes fiscals i laborals impulsades... "Sense cap tipus de dramatisme, la conclusió és que estem a l'aguait: el món occidental està en la inquietud, en aquest moment”, ha conclòs.

Tambors de recessió a l’economia mundial

Més continguts de