França i Alemanya reclamen poder revertir vetos com el de la fusió entre Alstom i Siemens

El ministre de finances francès ho ha proposat després que la Comissió Europea frustrés l'operació

La Comissió Europea va fer enfurismar la setmana passada França i Alemanya quan va decidir vetar la fusió entre els gegants industrials Alstom i Siemens. Els dos països ja van avisar que no es quedarien de braços plegats i aquest dimarts, abans de la reunió de ministres de finances i economia de la UE, els dos titulars d'aquestes carteres han comparegut junts davant les càmeres per deixar caure la seva primera proposta: que els estats tinguin dret a qüestionar i revocar vetos en l'àmbit de competència per part de la Comissió Europea. 

Qui ha fet la proposta concreta ha estat el ministre francès d'Economia, Bruno Le Maire. Creu que caldria instaurar "el dret d'avocació" (és a dir que un tribunal o òrgan pugui atraure per a ell la competència de resoldre una causa que inicialment corresponia a una d'inferior). Segons Le Maire, hauria de ser el Consell Europeu (és a dir els estats) el que tingués aquesta capacitat, actualment competència única del departament de competència de la Comissió Europea que lidera Margrethe Vestager. L'eix franco-alemany, però, encara no té clar sota quins criteris se sustentaria aquest nou dret: "S'haurà de veure". 

París i Berlín insisteixen que la Comissió Europea ha posat traves al naixement d'un "campió" mundial del sector ferroviari que podria competir amb gegants nord-americans i xinesos. Per això pretenen impulsar una reforma de la regulació de competència a la UE, un reglament que Le Maire considera desfasat perquè es va crear al segle XX. Al seu costat, Olaf Scholz, ministre alemany de finances, també ha defensat que s'ha de permetre que els "campions" que hi ha al mercat europeu també puguin competir "en el mercat global". 

Al vetar la fusió entre Alstom i Siemens, la Comissió Europea va argumentar que es malmetia la competència perquè es generaria un actor dominant en el sector que donaria poques possibilitats de competir a la resta i que, possiblement, es generaria un augment dels preus en els sectors de l'alta velocitat i de la senyalització. Però el ministre francès de finances creu que la legislació europea de competència no ha de tenir només en compte el mercat europeu, sinó també l'internacional a l'hora de prendre decisions com la de Siemens i Alstom. 

Una altra de les raons de Vestager és que cap de les dues empreses va fer prou concessions per permetre la fusió. Le Maire també té una proposta en aquest sentit: que les concessions es puguin anar fent i demanant progressivament i en funció de l'evolució econòmica. I encara hi ha hagut un últim contraatac a Vestager. La comissària de Competència, va esgrimir que si les empreses volien ser competitives a l'exterior també havien de fer front a una competència elevada dins la UE. Schozl, en canvi, creu que cal promoure que les empreses siguin exitoses "més enllà del paradís controlat" de la UE i que, per això, s'han d'estimular les fusions que generin "campions" europeus per competir a la lliga mundial. 

La parella França-Alemanya és un actor potent en l'àmbit econòmic que té com a primera missió l'impuls d'un pressupost per a l'Eurozona i que fan pinça a les reunions ministerials per tirar endavant reformes. Un altre dels fronts que tenen oberts és el de revocar la necessitat d'unanimitat per aprovar decisions en matèria fiscal. La Comissió Europea va llançar aquesta proposta ara fa unes setmanes i París i Berlín (també Espanya) han estat els dos països que s'hi han mostrat més explícitament d'acord. En l'Ecofin d'aquest dimarts, però, s'ha fet evident que la majoria dels altres països no estan disposats a perdre la capacitat de vetar decisions com ara l'aplicació d'un impost a les tecnològiques o de la taxa a les transaccions financeres. 

Més continguts de