Gas Natural es rebateja com a Naturgy per ser més global

BarcelonaGas Natural Fenosa, la primera multinacional d’origen català, canvia de nom. Des d’ahir es diu Naturgy, després que els accionistes, a la junta, aprovessin el canvi de nom i l’ampliació de l’objecte social, a més de ratificar el canvi de la seu a Madrid i el nomenament de Francisco Reynés com a president executiu. Un canvi important per a una empresa més que centenària. No és la primera mutació en el nom de la companyia en els seus 175 anys d’història, ja que va començar com a Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas i va passar a Catalana de Gas y Electricidad, Catalana de Gas, Gas Natural SDG i Gas Natural Fenosa.

El president executiu de la companyia, Francisco Reynés, va justificar el canvi de nom perquè Gas Natural vol ser una energètica global que no es pot identificar amb un sol tipus d’energia, com el gas. La companyia va celebrar ahir per primer cop la seva junta d’accionistes a Madrid, ja que hi va traslladar la seu social després del referèndum de l’1-O. També va ser el debut com a president de Francisco Reynés, que va assumir tot el poder executiu de la companyia fa quatre mesos en substitució de l’anterior president, Isidre Fainé, i el conseller delegat, Rafael Villaseca. Reynés va tenir paraules d’agraïment per a Villaseca i, sobretot, per a Isidre Fainé, de qui va dir que va “ser valent” en fusionar els càrrecs de president i conseller delegat “amb un parell de nassos”, i li va donar les gràcies per encarregar-li a ell la feina.

Sobre el trasllat de la seu social a Madrid, Reynés, en una trobada amb la premsa, no va voler dir si es pot considerar definitiu. “El meu pare em va ensenyar que res és per mai o per sempre”, va dir Reynés diplomàticament a un periodista, i va afegir que dir que és un trasllat per sempre “és molt presumptuós”. La decisió d’un nou trasllat, va dir, la prendrà el consell “si ho considera oportú”: “Res és per sempre”, va insistir l’executiu.

El canvi de nom de la companyia no obeeix només a raons de màrqueting, sinó que marca un nou moment amb el segell personal de Francisco Reynés com a primer executiu. Reynés, que va arribar a l’energètica d’Abertis, ja ha viscut un canvi important a Gas Natural: la sortida de Repsol del capital, que es va vendre el seu 20% a Rioja Bidco, format pels fons CVC i Corporación Financiera Alba. Així, els fons s’han convertit en base accionarial d’una companyia de la qual Criteria (hòlding inversor de La Caixa) té un 24%, GIP un 20% i Rioja Bidco un altre 20%, i en la qual també tenen un pes important l’algeriana Sonatrach (4%) i Capital Group (3%).

Pla estratègic

Reynés presentarà avui a Londres el pla estratègic 2018-2022 de la companyia, en un pla que ha retardat per poder moderar-lo personalment i que, va dir, estarà marcat per la creació de valor, la simplificació de la gestió, l’orientació cap als negocis i països estratègics, i per la recerca d’una rendibilitat mínima en cada inversió.

Algunes desinversions ja han començat, com amb la venda d’un 20% de Nedgia (la distribuïdora de gas a Espanya) per 1.500 milions, la venda del negoci a Itàlia per 736 milions i la venda de la distribució de gas a Colòmbia per 468 milions. Reynés va explicar que el pla estratègic busca el creixement orgànic i no preveu compres, malgrat que si hi ha oportunitats s’estudiaran, però sempre “sense [que sigui] una obsessió” i “amb molta disciplina” per assegurar-ne la rendibilitat. Va deixar clar que en aquest moment no està estudiant cap operació, una manera de sortir al pas dels rumors sobre una possible fusió amb la portuguesa EDP.

Reynés vol introduir un canvi en la gestió de la companyia. Ja ha començat a muntar una estructura més simple. “Tenim més de 200 societats, ho hem de simplificar i reduir al mínim”, va dir. La simplificació ha començat també pel consell d’administració, que ha reduït la seva composició de 17 a 12 membres -sis de dominicals, cinc d’independents i un conseller executiu, que és ell mateix-. També ha suprimit comissions, i el mateix Reynés ha assumit les funcions de president i les de conseller delegat.

També va lligar el futur de les centrals de carbó i nuclears de la companyia al fet que les inversions que s’hagin de fer per complir amb els límits d’emissions que marca Europa siguin rendibles. L’exemple són dues societats africanes de les quals l’empresa va anunciar ahir la venda, per uns 76,3 milions: una mina sud-africana de carbó i una central de gasoil a Kènia.

Repsol passa de ser soci a competidor

Repsol va ser fins al febrer el segon accionista de Gas Natural. Però ara ha canviat el rol per competir-hi. La petroliera que presideix Antoni Brufau va anunciar ahir una inversió de 750 milions d’euros per comprar a Viesgo una capacitat de generació de 2.350 megawatts de baixes emissions i 750.000 clients. De cop, la petroliera es converteix en un competidor en el mercat minorista liberalitzat del gas i l’electricitat, amb una quota de mercat del 2%. A més, Repsol avança en el seu pla estratègic, presentat aquest mes, que aspira a arribar, el 2025, a 4.500 megawatts de baixes emissions i 2,5 milions de clients minoristes.