Pla de xoc del Govern per treure Catalunya de la paràlisi en renovables

La Generalitat aprova un decret que aixeca les limitacions a l'eòlica i la fotovoltaica

El Govern ha aprovat aquest dimarts un decret que intenta treure les energies renovables de la paràlisi en què es troben a Catalunya. La nova norma deroga el conegut decret 147 del 2009, que es va convertir en un autèntic impediment per al desenvolupament de les energies renovables a Catalunya per les limitacions que imposava el mapa eòlic, ja que els parcs de més de 10 megawatts (MW) s'havien d'implantar en zones de desenvolupament prioritari (ZDP), aprovades pel Govern, i s'havien d'adjudicar per concurs.

L'esperit de la nova norma és totalment diferent al que hi havia fins ara, bàsicament perquè s'obre a tot el territori català la instal·lació d'energies renovables. Ara la implantació d'instal·lacions s'estén a tot el territori, i se'n simplifica la tramitació. Això sí, els projectes eòlics i fotovoltaics hauran de respectar la normativa vigent en matèria urbanística i ambiental.

"Anem molt endarrerits en renovables", ha reconegut la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. Per aquest motiu, la nova norma modifica i simplifica la tramitació energètica, ambiental i urbanística. En el nou procediment la tramitació es farà en finestreta única en un màxim de 13 mesos des de la sol·licitud si es compleixen tots els requisits i s'aporta la documentació necessària.

En aquest nou procediment, es presentarà una sol·licitud i es constituirà una ponència que establirà si l'emplaçament és viable. Aquesta ponència es pronunciarà en un màxim de tres mesos. Un cop la ponència doni per bo l'emplaçament de la instal·lació, es tramitaran de manera conjunta totes les autoritzacions: energètica, ambiental, urbanística i paisatgística. És a dir, el promotor del parc eòlic o fotovoltaic disposarà d'una finestreta única on tramitar-ho tot.

Barreres urbanístiques i protecció del territori

A més, el nou decret, que haurà de ser convalidat pel Parlament en el termini d'un mes, modifica també la llei d'urbanisme, per facilitar i simplificar les instal·lacions de renovables. Hi ha exemples molt clars: posar plaques fotovoltaiques en una terrassa o un terrat es considerarà que no augmenta el volum edificat si no superen el metre d'altura sobre el que està construït. Igualment, es facilita la instal·lació de pèrgoles fotovoltaiques en aparcaments a l'aire lliure.

L'anterior decret era molt restrictiu a l'hora de fer instal·lacions noves, tant en ciutats com en la resta del territori. Ara s'obre la mà. "Obrim el territori sense deixar de protegir-lo", ha assegurat la consellera d'Empresa, que ha matisat també que no serà un "campi qui pugui", sinó que s'avaluarà projecte a projecte.

Segons els responsables del Govern, el nou decret no afecta la protecció del territori, en el sentit que es mantenen les proteccions de la Xarxa Natura 2000, les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i el Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN).

Però fins i tot en aquests casos es poden permetre algunes excepcions, segons el director general d'Energia, Pere Palacín. Per exemple, en el cas d'instal·lacions per al bombeig d'aigua de rec agrícola en algunes d'aquestes àrees, o possibles instal·lacions en municipis on tot el territori estigui dins la xarxa Natura 2000. D'aquesta manera, en aquests municipis se'ls permetria accedir a les renovables, cosa que ara és impossible.

"Fins ara teníem una cotilla, que eren les zones de desenvolupament prioritari", que eren les úniques on es podien fer instal·lacions eòliques, ha assegurat el director general d'Energia.

La idea també és prioritzar les zones antropitzades, és a dir, aquelles parts del territori que ja han estat modificades per la presència i l'acció humana.

En el cas de les instal·lacions fotovoltaiques, el nou decret també obre molt més la mà. Amb l'anterior normativa les plantes solars fotovoltaiques sobre sòl no urbanitzable només es podien fer en terrenys contigus a zones d'ús industrial, amb una ocupació màxima de sis hectàrees, o contigus a edificacions agrícoles o ramaderes amb un màxim de tres hectàrees.

La modificació de la llei d'urbanisme que s'inclou al nou decret supera les barreres urbanístiques i permet la instal·lació de sistemes d'autoconsum en edificis i en l'espai públic de les ciutats. I en zones no urbanitzades també s'eliminen limitacions de sis i tres hectàrees abans mencionades, cosa que permetrà fer parcs de més extensió. Per tant, els promotors podran aconseguir economies d'escala que faran més atractiva la inversió. Això també és important per a l'evacuació de l'energia generada a la xarxa, ja que amb la concentració és més fàcil que si hi ha moltes petites instal·lacions escampades pel territori.