Grècia demana "aire per respirar"

BARCELONA.Grècia s'ofega, i el govern d'Andonis Samaràs no sap d'on retallar més per complir amb els requisits que li ha imposat la troica (FMI, Comissió Europea i BCE) a canvi de seguir enviant els diners del segon rescat, 130.000 milions d'euros. En concret, ha de retallar 11.500 milions si vol seguir rebent respiració assistida. Però els ajustos són una llosa que enfonsa el país en una recessió cada cop més profunda (el PIB grec caurà un 7% aquest any, segons l'FMI).

Per això ahir el primer ministre hel·lè va demanar, en una entrevista al diari alemany Bild , "aire per respirar" als seus creditors -especialment Alemanya, França i l'FMI-, que no estan disposats a deixar anar ni un mil·límetre de corda fins que la troica no hagi confirmat que Atenes es pren els ajustos seriosament. Grècia vol dos anys més per complir amb els objectius de reducció del dèficit, és a dir, retallar un 1,5% anual fins al 2016, en lloc d'un 2,5% fins al 2014. I es compromet a no demanar un tercer rescat.

La resposta la va rebre en primera persona del dirigent europeu més destacat que ha trepitjat el palau presidencial d'Atenes des que Samaràs és al capdavant del govern grec: Jean-Claude Juncker, el president de l'Eurogrup -el club dels 17 ministres de Finances de l'eurozona-. I no va ser gaire positiva: no hi haurà més temps fins que la troica no tingui preparat el seu informe i es reuneixin els líders europeus, a l'octubre. Aleshores, caldrà estudiar-ho.

"Aplicarem al peu de la lletra l'acord -va dir Samaràs a la sortida de la reunió-, però demanem tornar a créixer com més aviat millor".

Grècia "ha de seguir" a l'euro

El principal punt d'acord entre els dos dirigents va ser al voltant de la continuïtat de Grècia a l'euro. "Si els que demanen la sortida de Grècia de l'eurozona parlessin menys, les privatitzacions avançarien més de pressa", va dir Juncker en referència a les dificultats que està trobant el govern hel·lè per vendre algunes empreses públiques, un dels compromisos del rescat.

En aquest sentit, el president de l'Eurogrup i primer ministre luxemburguès va reconèixer que Grècia pateix "una crisi de credibilitat", que impedeix als seus creditors donar-li més marge. Però va responsabilitzar Atenes de la seva mala reputació perquè, va dir, alguns punts del pla d'ajustos no s'estan complint. Tot i així, Juncker va insistir que és "totalment contrari" a una sortida de Grècia de la moneda única, perquè això suposaria "un risc cabdal" per a la zona euro.

La reunió d'ahir va ser la primera d'una sèrie de trobades decisives per a l'euro que mantindrà Andonis Samaràs i que el portaran a Berlín i París. El dirigent grec buscarà l'oxigen que necessita als despatxos de Merkel, demà, i d'Hollande, dissabte, en una setmana clau per al futur de l'euro.